Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, juliol 23, 2017
Sou aquí: Home » Actualitat » Cinquanta anys de Floquet de Neu

Cinquanta anys de Floquet de Neu 

compartir

floquet

El març del 1967 saltava a la portada de la revista National Geographic el primer goril·la albí conegut fins ara. La cria l’havien trobat uns caçadors als boscos de l’aleshores espanyola Guinea Equatorial. Batejada pels indígenes amb el nom de Nfumu, que significa «blanc», aviat va passar a conèixer-se com a Floquet de Neu. Començava així la seva fama mundial. L’edició espanyola de National Geographic ha volgut commemorar els cinquanta anys d’aquella portada al seu número d’abril. «Floquet de Neu, mig segle després» és el títol de l’extens reportatge que li ha dedicat i que inclou un còmic que rememora aquesta troballa científica. Els autors de la historieta són Raúl Deamo, tècnic del Servei d’Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, i els dibuixants Sagar Fornies i Manu Ripoll.

«Encara que ho sembli, no és un treball d’encàrrec. De fet, va ser a la inversa: el vam proposar nosaltres a la revista i els va agradar de seguida», explica Raúl Deamo. El còmic, titulat «Nfumu», relata en setze pàgines «una història no gaire coneguda pel públic general i que trobem molt interessant: la troballa del goril·la per l’eminent etòleg i catedràtic emèrit de la UB Jordi Sabater Pi». Aleshores, Sabater Pi era director del Centre d’Adaptació i Experimentació Zoològica d’Ikunde —institució dependent del Zoo de Barcelona a l’antiga Guinea Espanyola—, i va adquirir Floquet de Neu a uns caçadors. «Sabater Pi significa la lluita d’un home per assolir el seu somni: la recerca científica. La nostra idea era reivindicar la figura d’aquest científic català que no ha estat mai prou valorat», afirma.

Autodidacte en un entorn i una època complicats, Jordi Sabater Pi (1922-2009) va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia a Guinea, on va viure entre els anys 1940 i 1969. Allà va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes. Al llarg de la seva vida va combinar la vocació científica amb l’activitat artística: «Sempre va defensar l’habilitat del dibuix com una eina important en la vida del científic a l’hora d’observar», assenyala Deamo. És autor de més de 5.500 fotografies, 2.000 dibuixos, aquarel·les i apunts al natural (que actualment formen part de la Col·lecció Sabater Pi de la Universitat de Barcelona).

Deamo explica que la fascinació per Sabater Pi ve de lluny: «Jo coneixia la figura i l’obra de Sabater Pi de prop, ja que des d’Audiovisuals UB vam realitzar un parell de vídeos sobre ell quan encara era viu». I continua: «Feia temps que donava voltes a alguna manera de reivindicar la seva persona i donar a conèixer la seva vida en un format narratiu, i l’efemèride de la famosa portada de Floquet a la revista era el moment perfecte per fer-ho». El gènere del còmic periodístic va ser l’opció escollida. A partir d’aquí, es va posar en contacte amb els dibuixants Sagar Fornies i Manu Ripoll, amb experiència en aquest tipus de projectes (precisament Fornies és l’autor de Barcelona. Los vagabundos de la chatarra). «Són dos dibuixants que saben captar la realitat a les seves llibretes d’esbossos, igual que feia Sabater Pi en els seus dibuixos de camp a la selva», assegura.

Per documentar-se en la part de guió, Deamo va llegir les dues biografies publicades de Jordi Sabater Pi, va visitar la Col·lecció Sabater Pi que es conserva a la UB («tot el llegat d’una vida»), i fins i tot va entrevistar el fill del primatòleg, Oriol Sabater. «Volíem ser tan acurats com fos possible pel que fa a rigor històric i biogràfic», destaca Deamo. Després d’aquesta intensa tasca de documentació, va venir tota la feina de dibuix, tinta i color digital. El còmic inclou, a més, un parell de fotografies reals per aportar més valor documental a la història, i apunts científics que expliquen què és l’albinisme.

La reivindicació de la figura de Sabater Pi no acaba aquí. «La nostra idea és seguir relatant la seva vida en una novel·la gràfica més llarga». Encara queda molt per explicar, diuen. «La troballa de Floquet de Neu només és un capítol anecdòtic en la seva insòlita carrera científica farcida de fites. Intentarem trobar una editorial, dins o fora d’Espanya, que estigui interessada en una obra així», conclou Deamo.♦

Related posts: