Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, setembre 25, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d’estudi de conflictes socioambientals al món

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d’estudi de conflictes socioambientals al món 

compartir

EJAtlas

L’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l’actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món. Aquesta iniciativa, que també podria anomenar-se atles d’injustícies i conflictes socioambientals, està incrementant en l’actualitat el total de conflictes registrats a la Xina, Bangla Desh, el Pakistan, Indonèsia, Egipte, Etiòpia, República Democràtica del Congo, grans països que fins ara no comptaven amb col·laboradors locals.

El país amb major nombre de conflictes a l’atles és l’Índia. L’EJAtlas està codirigit a l’ICTA-UAB des del seu inici en 2012 per Leah Temper i Joan Martínez-Alier, i coordinat per Daniela De Bene. Té com a finalitat registrar els conflictes socioambientals que es produeixen. El professor Martinez-Alier va rebre al 2016 un Advanced Grant de dos milions d’euros del Consell Europeu de Recerca (European Research Council) per continuar la iniciativa en 2016-21. Això permet ampliar l’anterior projecte EJOLT (Environmental Justice Organizations, Liabilities and Trade) amb aquest nou projecte denominat EnvJustice (http://www.envjustice.org), A Global Movement for Environmental Justice: The EJAtlas.L’atles compta així mateix amb l’important suport del projecte Acknowl-EJ (2016-18) (http://acknowlej.org/), Academic-Activist Co-Produced Knowledge for Environmental Justice, dirigit per la Dra. Leah Temper a l’ICTA- UAB.

“Quants conflictes ecològic-distributius hi ha al món? Això no ho sap ningú, sens dubte moltíssims”, indica Joan Martínez-Alier. L’EJAtlas intenta aplegar els més rellevants, els més significatius dels últims vint o trenta anys a través d’una metodologia de col·laboració entre acadèmics i activistes explicada a la publicació de Leah Temper, D. Del Bene i J. Martinez-Alier (2015), Mapping the frontiers and front lines of global environmental justice: the EJAtlas. Journal of Political Ecology 22: 255-278 (http://jpe.library.arizona.edu/volume_22/Temper.pdf).

Els casos identificats s’incorporen a l’atles interactiu (www.ejatlas.org) mitjançant una fitxa informativa d’unes 5 o 6 pàgines per a cada un d’ells. Així mateix, aquest inventari mundial permet crear diferents mapes a partir d’una àmplia gamma de filtres que, entre altres coses, faciliten una visualització clara de quins són aquells classificats com de major gravetat. Martínez-Alier destaca que un dels indicadors del nivell de gravetat dels conflictes ambientals és que les vides de les persones hagin estat vulnerades ja sigui per l’impacte ambiental, és a dir per la contaminació o altres danys produïts per un projecte, o per l’assassinat d’activistes que es manifesten en contra d’un projecte determinat. Aquest va ser per exemple el cas de les ecologistes Teresina Navacilla i Gloria Capitán en sengles casos a les Filipines el 2016, o el de l’hondurenya Berta Càceres assassinada també en 2016 després de lluitar contra la construcció d’una central hidroelèctrica al Riu Gualcarque, una font vital per a la supervivència dels indígenes Lenca de la zona.

De moment s’han identificat uns 260 casos, és a dir una mica més d’un 12% dels registrats, en els quals han mort “defensors ambientals” (una o més persones en cada cas). La majoria es concentren a Amèrica Llatina així com a Àsia del Sud i Sud-est, segons la informació de l’EJAtlas. No obstant això, Martínez-Alier destaca que aquestes dades són parcials ja que l’atles encara no disposa de suficient informació d’altres zones en què és més que probable que hagin succeït morts similars. De la mateixa manera, l’atles permet identificar els casos considerats d’èxit, en què la lluita contra un projecte d’inversió (una mina, una represa, una plantació de palma d’oli, una incineradora…) va ser positiva o en què judicial o administrativament l’estat ha implementat regulacions eficaces per desestimular la realització de projectes similars. El mapa recull uns 360 casos d’èxit, el que correspon a un 17% del total, la major part dels quals es troben a Amèrica del Sud, amb 95 casos, seguit per Europa Occidental amb 55 casos d’èxit.

El codirector del projecte ha indicat que el fracking del gas -activitat que consisteix en l’extracció de gas natural de jaciments no convencionals- és un dels temes nous, dels quals amb prou feines es parlava quan l’EJAtlas va ser presentat en públic per primera vegada al març de 2014 amb un total de 920 conflictes. “L’augment i els canvis en el metabolisme social (els fluxos d’energia i materials en l’economia) són les causes principals dels conflictes”. També destaquen els conflictes per l’extracció de sorra de platges per a l’obtenció de minerals com ilmenita (matèria primera per al titani), el rútil i el zirconi. Hi ha diversos conflictes d’aquest tipus registrats a Madagascar, Sud-àfrica i a Tamil Nadu a l’Índia, i sens dubte apareixeran altres. És un tema que ell mateix desconeixia el 2012.

Hi ha també nous casos en què l’oposició contra mineria i crema de carbó o l’extracció de petroli o gas es vincula no només amb amenaces locals a la qualitat de l’ambient i especialment de l’aigua, sinó al canvi climàtic per excessives emissions de diòxid de carboni per la combustió d’aquests materials. Per exemple el moviment Ende Gelände a Alemanya es manifesta contra la mineria de lignit que es crema en centrals termo-elèctriques i al mateix temps contra el canvi climàtic. Ells fan invasions simbòliques i pacífiques de les mines de lignit a prop de Colònia i de Berlín. A les fitxes de l’EJAltas s’inclouen apartats amb els noms i característiques d’aquests actors socials, i els valors i els “repertoris d’acció col·lectiva” que despleguen. També consten els noms de les empreses privades o públiques, el que permet fer anàlisis de xarxes (“network analysis”). Per exemple, en els conflictes recents d’Àfrica i Amèrica Llatina veiem aparèixer empreses xineses cada vegada més.

Situació socioambiental d’Espanya

A Espanya, l’EJAtlas ha recopilat fins al moment 55 conflictes ambientals, alguna informació dels quals ha estat facilitada per Ecologistes en Acció o altres organitzacions ambientalistes. L’EJAtlas permet fer anàlisi per territoris estatals, però la informació que conté resulta fins i tot més interessant per a estudis temàtics transversals. S’han presentat ja alguns mapes temàtics per a tot el món. En qualsevol cas, a Espanya hi ha conflictes ambientals de tota mena però a diferència de Sud-amèrica, la majoria d’ells no són de mineria ni extracció de combustibles fòssils ni de desforestació o acaparament de terres sinó d’evacuació de residus (com les cimenteres que cremen escombraries) o estan relacionats amb infraestructures d’obres públiques i de turisme així com amb les centrals nuclears. Aquest últim tipus de conflicte torna a tenir un punt d’auge a tot Europa trenta o quaranta anys després dels conflictes que hi va haver sobre la seva construcció, ja que a l’estar envellides “a mesura que passen els anys el risc d’accident en aquestes centrals nuclears és cada vegada més gran, però són els interessos econòmics de les empreses els que no permeten el seu tancament definitiu. És el cas de Garoña i també de la central nuclear d’Almaraz, a Extremadura, que desperta molts recels a Portugal”. Aquesta problemàtica passa també en altres indrets del món i especialment al Japó, on moltíssimes persones es pronuncien en contra a la reobertura de les gairebé cinquanta centrals nuclears aturades després de l’accident que va succeir en 2011 a Fukushima.

Futur de l’EJAtlas

Està previst que s’afegeixin uns 350 nous casos a l’any ( “la mitjana és un al dia”) i també es revisaran les fitxes d’alguns ja antics però que continuen actius. L’EJAtlas creixerà geogràfica i temàticament fins arribar, almenys, a uns 3.000 casos. És ja un instrument molt útil per a la investigació, del qual sortiran molts articles acadèmics, reportatges periodístics, tesis doctorals i llibres. Un dels primers articles es va titular “Is there a global environmental justice movement?”, per J. Martinez-Alier, Leah Temper, D. Del Bene, A. Scheidel (2016), J. of Peasant Studies, 43 (3) : 731-755. Està en preparació avançada una secció especial de la revista Sustainability Science amb vuit a deu articles basats en l’EJAtlas. En paraules de Martínez-Alier, “l’EJAtlas és un projecte que ha de seguir deu o quinze anys més a l’ICTA-UAB, molt més enllà de la meva vida activa. Permet realitzar estudis d’ecologia política comparada, qualitativa i quantitativa, amb temes territorials i transversals i al mateix temps funciona també com un suport per a contribuir al moviment global de justícia ambiental que tants grups ecologistes de diferents llocs del món porten endavant”. Afirma a més que aquesta iniciativa no només respon als esforços dels qui treballen en l’EJAtlas des de l’ICTA-UAB, sinó també de més de 100 col·laboradors ubicats en diferents parts del món.

Entre els nombrosos temes “transversals” es troba l’estudi dels moviments de pescadors artesanals al món, el suport de moviments sindicals o de moviments religiosos (cristians, budistes o altres) en conflictes ambientals, la integració de lluites agraristes i lluites ecologistes, els diversos tipus de conflictes urbans de justícia ambiental, els moviments locals i internacionals contra represes, els moviments per la salut de pobles perjudicats per agro-químics, els moviments en defensa dels manglars i zones costaneres. D’altra banda, és interessant estudiar internacionalment les manifestacions culturals d’aquest moviment global de justícia ambiental a través de l’EJAtlas que recull fotografies, lemes de les pancartes en molt diversos idiomes (com ara, “les plantacions no són boscos”, “parem de fumigar” o “l’aigua val més que l’or”), també articles de premsa, documentals i cançons. Per exemple, T.M. Krishna cantant en defensa dels “comuns” (the Poromboke land) al Ennore Creek al nord de Chennai (https://www.youtube.com/watch?v=82jFyeV5AHM). Això constitueix el variat vocabulari de la justícia ambiental.♦

Related posts: