Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

L’ocupació d’abans de la crisi no s’assolirà fins el 2022, segons un estudi d’ESADE i Infojobs

Notícia anterior
Notícia posterior

infojobs

El 58% de les empreses enquestades en l’estudi assegura que no preveu un increment de salaris en els pròxims dos anys

L’ocupació de 20,5 milions d’inscrits a la Seguretat Social el 2007, de moment el sostre del mercat laboral espanyol, no s’assolirà com a mínim fins al 2022, dos anys més tard del que preveu el govern espanyol en el Pla d’Estabilitat 2017-2020 aprovat el 28 d’abril passat, segons Carlos Obeso, professor d’ESADE i autor de l’estudi sobre el mercat de treball que publica anualment l’empresa Infojobs. Obeso assegura que la previsió de 500.000 llocs de treball a l’any que fa el govern és massa optimista davant la desacceleració del PIB que es preveu a partir del 2017 en relació amb el creixement del 3,2% que es va registrar el 2016. En l’estudi també s’indica que els salaris que s’han signat a través d’Infojobs han caigut a Catalunya l’1,86% en relació amb els signats el 2015. Una enquesta de l’estudi assegura que el 58% de les empreses no preveu un increment salarial en els pròxims dos anys.

Obeso assegura que a l’estat espanyol quan la conjuntura econòmica és negativa la destrucció de llocs de treball és molt elevada i per contra, quan la conjuntura és molt favorable la creació de nous llocs de treball és molt elevada. Per l’autor de l’estudi, aquesta reacció del mercat de treball és un símptoma més de la mala qualitat del mercat de treball amb una temporalitat molt alta i amb una baixa productivitat. Obeso assegura que on hi ha la millor qualitat i la major productivitat del mercat laboral espanyol és en el sector industrial i això fa preveure que en el curt termini s’anirà aprofundint la bretxa salarial entre el nord i el sud de la península, entre el teixit més industrial i el menys industrial. El professor d’Esade assegura que el repte passa per una millora de la formació professional, per una reforma de les polítiques actives i per un canvi en la negociació col·lectiva donant més pes als sectors que als acords empresa per empresa que s’han impulsat a partir de la reforma laboral del 2012. En relació amb la formació professional, Obeso creu que no cal fer una gran revolució perquè en els últims anys s’ha millorat. Tot i això, encara cal millorar molt més i fer arribar la formació en noves professions basades en les noves tecnologies relacionades amb el ‘big data’. Les polítiques actives requereixen d’una reforma en profunditat perquè els actuals programes tenen més de 30 anys d’antiguitat i cal un nou acord polític que els millori i els adapti a les noves necessitats del mercat, especialment entre els joves de menys de 16 anys per acabar de formar-los en les mínimes eines i habilitats. Finalment, l’altre repte que ajudaria a millorar la qualitat del mercat de treball i a fer-lo més ”atractiu” per al joves i per tant a provocar un increment de la població activa és una modificació de la negociació col·lectiva que la faci més sectorial i menys de pactes empresa per empresa. Obeso alerta que des de l’inici de la crisi, el 2008, el mercat laboral espanyol a perdut mig milió d’actius. Dominique Cerri, directora general d’Infojobs, destaca que per primera vegada a Catalunya en el 2016 s’han superat el nombre d’anuncis de vacants en el mercat de treball que es van oferir el 2008, just a l’inici de la crisi i que fins ara suposava el sostre d’aquest portal. Així, en aquest 2016 el nombre de vacants es va situar en 592.000 unitats, amb un creixement del 29% en relació amb el 2015 i amb una xifra que per primera vegada superava les 495.000 vacants que es van oferir el l’any 2008. Cerri assegura que en aquests moments les professions vinculades a la ciberseguretat, el desenvolupador de solucions Big Data, programadors per a mòbils i d’altres professions vinculades a les noves tecnologies són les que més creixen, són les que tenen menys inscrits per ocupar-les i són professions que fa cinc anys no existien en el mercat de treball. Per augmentar el nombre de persones en la formació adequada per ocupar aquest nous llocs de treball, Cerri coincideix amb Obeso que cal desplegar nous cursos de formació que permetin que aquestes noves tecnologies arribin a les aules de la formació professional, de les escoles i de les polítiques actives. Cerri també destaca que la recuperació de l’ocupació no s’està projectant en la millora dels salaris com es pot observar en el fet que aquest any 2016 tant a Catalunya com al conjunt de l’estat espanyol han caigut, l’1,8% a Catalunya i el 2,11% de mitjana a l’estat espanyol. La directora general d’Infojobs explica que en aquests anys de crisi les empreses feien prou en sobreviure i mantenir les portes obertes i que ara, quan es porten tres anys de recuperació, l’increment de salaris encara no ha arribat a les empreses. Tot i això, Cerri subratlla el resultat de l’enquesta que ha publicat Infojobs i que assegura que el 42% de les empreses consultades preveu un increment salarial en els pròxims dos anys i que un 58% de les empreses no preveu augments salarials en els pròxims dos anys. En l’informe també es diu que el 53% de les empreses consultades assegura que està pagant els mateixos salaris que pagava ara fa vuit anys. En xifres absolutes, el salari brut que oferien les empreses en el 2016 a través del portal d’Infojobs es va situar en 23.178 euros anuals, cosa que suposa 500 euros menys a l’any que el 2015. A Catalunya, aquest salari es va situar en 23.273 euros, 429 euros menys que el 2015. En l’estudi també s’indica que els millors salaris s’ofereixen en les vacants del sector de la informàtica i les telecomunicacions, 28.362 euros, farmàcia 27.951 euros. Els pitjor salaris els té el personal d’atenció a clients amb 16.778 euros i els formatius amb 15.147 euros. Tot i això, en el portal d’infojobs els millors salaris els segueixen mantenint els especialistes en ortodòncies i els directors en enginyeria amb sous de 64.808 i 59.615 euros respectivament. Per comunitats autònomes, Madrid és la que registre els salaris més alts per part de les empreses per cobrir les vacants, amb 24.994 euros a l’any, mentre que Catalunya se situa en segon lloc amb 23.273 euros. L’estudi d’Infojobs es basa en l’oferta de llos de treball que presenta el seu portal i el nombre de candidats que aspiren a cobrir aquestes vacants. A més, en paral·lel a l’estudi, l’informe també fa una enquesta a empresaris i ciutadans per observar l’evolució del mercat de treball. En relació amb els baixos salaris que s’han imposat en el mercat d treball a partir de la reforma laboral i la devaluació salarial que l’ha acompanyat, el 63% dels ciutadans enquestats assegura que les empreses estan oferint en aquests moments salaris més baixos que fa vuit anys. Aquest percentatge encara és pitjor quan es pregunta als aturats que en aquest cas ho asseguren en el 81,4% de les respostes. Per contra, quan aquesta pregunta es fa a les empreses, el 53% de les respostes indiquen que paguen el mateix que fa vuit abans, el 25% diu que paga més i només un 22% assegura que paga menys salari que fa vuit anys.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere