Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 11, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » Recerca de la UdL: La pluja condiciona la producció de bolets però no la diversitat a la Mediterrània

Recerca de la UdL: La pluja condiciona la producció de bolets però no la diversitat a la Mediterrània 

compartir

udl

La producció de bolets als ecosistemes mediterranis depèn sobretot de les variacions climàtiques, mentre que la diversitat està més relacionada amb la zona on creixen. L’abundància i la varietat depenen, doncs, de processos ecològics diferents. Així ho revela una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya publicada recentment en la prestigiosa publicació en línia internacional Nature Scientific Reports. El factor més determinant, segons el mateix estudi realitzat durant 8 anys consecutius, són les pluges registrades entre finals d’estiu i principis de la tardor. L’altitud, en canvi, no és determinant com en altres regions. 

Els investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL, encapçalats per Josu G. Alday, consideren clau la comprensió de les variabilitats espaciotemporals i els factors ambientals que les generen, “de cara a planificar el futur maneig sostenible de la producció de fongs silvestres, sobretot tenint en compte l’escalfament global”. Aquest recurs forestal, recorden, és també una indústria estacional que influeix als sectors turístics i de  transformació, generant un important impacte econòmic. 

El seu treball de camp s’ha centrat en diferents parcel·les experimentals amb pins silvestres, ubicades entre 684 i 1616 metres d’altitud. Això els ha permès analitzar zones tan diferents entre sí com el Pirineu català i el paratge natural d’interès nacional de Poblet, a la província de Tarragona. Entre 2007 i 2014 van recollir uns 41.600 bolets de 580 espècies de fongs pertanyents a 51 famílies diferents. Han estudiat tant fongs sapròfits -que inclouen espècies com el xampinyó silvestre (Agaricus campestris) i el pollancró (Cyclocybe cylindracea)- com ectomicorizes o simbiòtics – entre els que trobem els coneguts rovelló (Lactarius sanglifuus) i el cep (Boletus edulis). 

Les conclusions de l’estudi assenyalen que la biomassa de bolets (quantitat) depèn principalment de les variacions interanuals del clima, mentre que la riquesa (varietat) es veu condicionada per l’escala espacial, és a dir, la parcel·la i la localitat. El factor més influent són les pluges “com a recurs limitant que controla la producció i diversitat de bolets a les regions mediterrànies”. 

“La incorporació d’aquestes escales de variació podria millorar els models actuals de producció de bolets i ajudar a plantejar plans de gestió i maneig més precisos”, asseguren els investigadors de l’ETSEA. En aquest sentit, plantegen que “la gestió d’aquest recurs forestal s’hauria de basar en l’anàlisi de conjunts de dades més complexos que incloguin l’estudi a llarg termini de múltiples localitats i no amb dades puntuals d’una sola”.♦ 

 

L’article … CLICAR AQUÍ 

Related posts: