Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, setembre 20, 2017
Sou aquí: Home » Miscel·lània » Investigadors de l’ICS reclamen a Lleida més facilitats d’accés a dades de pacients per poder afinar els tractaments

Investigadors de l’ICS reclamen a Lleida més facilitats d’accés a dades de pacients per poder afinar els tractaments 

compartir

ics

Una reivindicació que s’ha posat de manifest a la 9a Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut centrada en les malalties respiratòries

Investigadors i centres de recerca de l’àmbit de la salut reclamen més facilitats per accedir a bases de dades de pacients, un requisit que consideren imprescindible per poder avançar en diagnòstics i tractaments cada vegada més personalitzats. La reivindicació s’ha posat de manifest a la 9a Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut (ICS) (16.06.2017) que ha reunit uns 250 investigadors de tot Catalunya a la Llotja de Lleida. Aquest any la Jornada està centrada en les malalties respiratòries. El president del comitè científic, cap del servei de Pneumologia de l’hospital Arnau de Vilanova i investigador principal del Grup de Recerca en Medicina Respiratòria de l’IRBLleida, Ferran Barbé, assegura que a hores d’ara hi ha massa restriccions per poder treballar amb els milions de dades de la població de què disposa el servei públic de salut. “Les nostres eines són diners i dades, i si no ens donen eines seguirem fent com ara, cafè per a tothom”, afirma. Per això reclama un canvi de paradigma que implica l’administració però que també requereix la comprensió i col·laboració dels pacients.

(S’ha afegit informació sobre els premis entregats durant la 9a Jornada de recerca de l’ICS)Barbé remarca que calen comitès d’ètica que supervisin l’ús que es fa de les dades perquè és un material molt sensible però insisteix que cal posar menys traves a l’accés a la informació dels pacients per poder generar coneixement i avançar cap a la medicina de precisió. El Departament de Salut “té deures” en aquest sentit però el cap de Pneumologia de l’Arnau també fa una crida al conjunt de la població: “hem d’entendre que el nostre retorn al sistema de salut és la informació que els professionals poden treure de nosaltres com a malalts o usuaris, perquè aquesta informació la processaran i servirà per millorar el coneixement que aplicaran al pacient que vindrà després, és una cadena de coneixement en què tots hi hem de participar”. Ferran Barbé ha posat un exemple en relació amb el tractament de l’apnea de la son. La tensió arterial baixa en el 90% dels pacients que es tracten a la Unitat del Son de l’hospital de Santa Maria de Lleida però la clau és saber per què al 10% restant la tensió els puja, “i això només ho podem saber si tenim accés a dades de poblacions molt grans”. Altres qüestions que s’han posat sobre la taula a la jornada és que la disfunció erèctil afecta la meitat dels homes amb apnea de la son i la necessitat de difondre a la societat que dormir bé és un pilar de salut igual com ho pot ser fer exercici o tenir una alimentació equilibrada. Per la seva banda, el director científic i de recerca de l’Institut Català de la Salut, Dídac Mauricio, ha admès que l’”assignatura pendent” és que els investigadors també puguin tenir accés a les dades que es generen als hospitals, ja que actualment la informació que tenen disponible prové bàsicament de la Primària. En tot cas, Mauricio assegura que la voluntat és avançar perquè els investigadors tinguin al seu abast el volum més gran d’informació possible tenint en compte que la Llei de Protecció de Dades espanyola és una de les restrictives que existeixen. Precisament a principis d’aquest any el Departament de Salut va anunciar la posaria en marxa aquest any el Programa d’Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut (PADRIS). El PADRIS substitueix el VISC+, un projecte de l’anterior conseller Boi Ruiz que va causar polèmica política i social perquè inicialment es permetia l’accés a les dades sanitàries a empreses privades. Posteriorment aquest extrem es va canviar. Les dades anònimes dels pacients només les podran utilitzar centres de recerca públics, sempre de forma justificada i proporcionada i sota la vigilància d’un comitè ètic. Amb el títol ‘Construint l’ecosistema en medicina respiratòria’, la jornada l’ha organitzada l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i hi han participat els professionals dels diversos instituts de recerca de l’ICS, com ara l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) o l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), entre d’altres.

Premis

Durant la 9a Jornada de Recerca també s’han entregat els Premis de Recerca de l’Institut Català de la Salut als investigadors Xavier-Matias-Guiu, Arturo Evangelista, Carmen Fuentelsaz i Silvia Bielsa. Matias-Guiu, de l’Hospital de Bellvitge i de l’Hospital Arnau de Vilanova, i Evangelista, de l’Hospital Vall d’Hebron, han guanyat ex aequo el Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS; Fuentelsaz, de l’Hospital Vall d’Hebron, ha rebut el Premi a la Trajectòria Investigadora Infermera, que aquest any es concedeix per primera vegada, i Bielsa, de l’Arnau de Vilanova, el Premi a la Investigadora Jove. D’altra banda, s’han lliurat els premis als millors pòsters, als àmbits de recerca bàsica, translacional i clínica i epidemiològica. Premiats ‘ex aequo’ a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS Xavier Matías Guiu (59 anys) és el cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari de Bellvitge i de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Es va doctorar en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1987. Abans de treballar a l’ICS, va exercir com a patòleg a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i a l’Hospital del Mar. En el camp de la recerca, de 2006 a 2015 Matías-Guiu ser el director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), institució a la qual continua vinculat com a cap del Grup de Patologia Oncològica. També és colíder del Grup de Càncer Ginecològic de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). La seva intensa tasca investigadora es materialitza en la publicació de 230 articles a revistes indexades rellevants i d’una vintena de llibres. La seva línia de recerca fonamental se centra en els mecanismes moleculars del càncer d’endometri, especialment a identificar les alteracions genètiques que tenen a veure amb una major agressivitat, amb la tendència a la metàstasi o amb la resistència als tractaments. Ha rebut, entre d’altres, el Premi Josep Trueta a la Recerca Científica i la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic. És titular de dues patents de mètodes per diagnosticar diferents tipus de càncers. En l’àmbit docent, és catedràtic d’Anatomia Patològica a la Universitat de Lleida i professor associat convidat a la Universitat de Medicina i Farmàcia de Târgu Mureş (Romania). Ha estat nomenat membre del grup internacional per definir les classificacions de l’OMS del càncer de tiroide (2003), del càncer d’úter (2012) i, recentment, del càncer del sistema endocrí (2015-2016). Arturo Evangelista Masip (63 anys) és cap del Departament d’Imatge Cardíaca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. En aquest centre també és el director de la Unitat de Cardiopaties Familiars del Servei de Cardiologia i director de la Unitat Multidisciplinària de la Síndrome de Marfan. En l’àmbit de la recerca, Evangelista és investigador principal del Grup de Recerca de Malalties Cardiovasculars del VHIR. Ha publicat més de 200 articles en revistes indexades i és autor d’una quarantena de llibres o de documents docents. La seva línia de recerca se centra en l’estudi de la síndrome de Marfan i de la patologia aòrtica. L’any 1987 va rebre el Premi Nacional a la Investigació Cardiovascular, atorgat per la Societat Espanyola de Cardiologia. També ha rebut diverses distincions per comunicacions en congressos. En l’àmbit docent, Evangelista és professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor del Màster en Cardiopaties Familiars de la Universitat Complutense de Madrid. També és professor honoris causa de la Universitat de Córdoba (Argentina). Premiada a la Trajectòria Investigadora Infermera Carmen Fuentelsaz Gallego (62 anys) és infermera a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron des del 1976. Després de realitzar activitat assistencial, l’any 1994 va començar a dedicar-se plenament a la investigació. Actualment és la responsable del Grup de Recerca de Cures en Salut del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L’any 2013 es va doctorar en Epidemiologia i Salut Pública amb una tesi sobre la prevalença i l’impacte de la incontinència urinària en dones adultes, adolescents i esportistes d’elit, que va guanyar un dels premis extraordinaris de doctorat de la Universitat Rey Juan Carlos, de Madrid. Ha realitzat activitat docent a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de les Illes Balears, entre d’altres centres. El seu treball d’investigació se centra en l’estudi de les cures durant el puerperi, l’atenció a pacients crònics complexos i a pacients oncològics, l’abordatge del dolor, la seguretat dels pacients, les condicions laborals dels professionals d’infermeria i la metodologia científica en el camp de les cures infermeres, entre d’altres temes. És reconeguda per haver liderat la validació de l’escala EMINA, de valoració del risc de desenvolupar úlceres per pressió, i del qüestionari ICUB97, per avaluar la vida dels cuidadors informals de persones dependents. És autora d’una setantena d’articles científics publicats en revistes indexades i coautora de nou monografies. Fuentelsaz ha presidit comitès científics de congressos i simposis organitzats per diverses institucions, i ha rebut nombroses distincions nacionals i internacionals. Premi a la Investigadora Jove de l’ICS 2017 Silvia Bielsa Martín (39 anys) és metgessa internista de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i investigadora del Grup de Malalties de la Pleura de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Lleida (IRBLleida). Es va doctorar a la Universitat de Lleida amb una tesi sobre el vessament pleural maligne. Ha publicat 66 articles en revistes científiques indexades. A més de la seva activitat assistencial i investigadora, du a terme tasques docents com a professora associada a la Universitat de Lleida, d’on, a més, és membre de la Comissió de Doctorat. A l’Hospital Arnau és tutora de residents de medicina interna des de l’any 2015. Pòsters Durant la Jornada de Recerca de l’ICS també s’han premiat tres pòsters, en les categories de recerca bàsica, translacional, i clínica i epidemiològica. El pòster premiat en l’àrea de recerca bàsica ha estat ‘Efecto de la exposición a partículas diésel en un murino de asma por soja”, de María Jesús Cruz i altres, del Servei de Pneumologia de l’Hospital Vall d’Hebron i el Grup de Pneumologia del VHIR. En la categoria de recerca translacional, el pòster guardonat ha estat ‘Relación del síndrome de apnea obstructiva del sueño y biomarcadores relacionados con la carcinogénesis y el crecimiento tumoral’, de Fernando Santamaría-Martos i altres, de l’IRBLleida. Pel que fa a l’àmbit d’investigació clínica i epidemiològica, el pòster premiat ha estat ‘Estudio PROEPOC: utilidad de las escalas multicompetentes en la valoración pronóstica de pacientes con EPOC -enfermedad pulmonar obstructiva crónica- en una cohorte de 6 países europeos’, de Pere Torán i altres, de l’IDIAP-Unitat de Suport a la Recerca de la Gerència Territorial Metropolitana Nord.♦

Related posts: