PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Una investigació de la Universitat de València relaciona l’aïllament social en la infantesa amb l’aparició de l’esquizofrènia

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

uv

Un grup de recerca de la Unitat de Neurobiologia de la Facultat de Ciències Biològiques suggereix que l’aparició de malalties psiquiàtriques, com l’esquizofrènia, pot estar relacionada amb experiències traumàtiques durant els primers anys de vida. L’estudi, que utilitza un model animal amb ratolins, planteja que aquest estrès pot produir l’alteració del desenvolupament del sistema nerviós. A més, l’equip de la Universitat de València ha creat una potent eina per a la recerca dels fonaments neurobiològics dels trastorns mentals.

Esther Castillo, Marta Pérez i Juan Nàcher, autores i autor de l’estudi, destaquen que l’estrès i els traumes que es produeixen en etapes primerenques, com ara l’aïllament social, poden tindre un paper fonamental en l’aparició de malalties d’ordre psiquiàtric, molt específicament l’esquizofrènia. Segons els investigadors, “les experiències aversives en la infantesa remodelen l’estructura i la connectivitat de les neurones i constitueixen un factor de predisposició a sofrir aquests trastorns”.

“Els resultats reprodueixen algunes de les alteracions, tant de comportament, com d’estructura i neuroquímiques, que es troben en l’esquizofrènia”, remarquen els experts. Una d’aquestes pertorbacions és el desequilibri entre neurones inhibitòries i excitatòries, especialment al còrtex prefrontal i l’amígdala.

Així, l’article apunta que aquest desequilibri es pot veure originat “pels canvis en les expressions d’altres molècules que intervenen en el desenvolupament del sistema nerviós, que es veuen afectades pels traumes infantils”. De la mateixa manera, les proves posteriors a l’aïllament també deixen veure unes conseqüències en el comportament dels animals. “L’estrès en les primeres etapes de vida indueix una locomoció augmentada i actituds vinculades amb l’ansietat”, característiques comuns en els malalts d’esquizofrènia, diuen Castillo, Pérez i Nàcher.

L’equip d’investigació ha creat un model, que anomena de doble impacte, el qual combina un aïllament dels ratolins a partir de la finalització del període de lactància amb la injecció al còrtex prefrontal d’un tipus de substància, la MK801 o dizocipilna, que bloqueja un receptor neuronal essencial per al bon desenvolupament de les connexions sinàptiques.

Els animals, que es reparteixen en quatre grups de rosegadors –només injectats, només aïllats, injectats i aïllats, i ni injectats ni aïllats– són sotmesos després de la fase d’experimentació a una prova, el “test holeboard”, que monitoritza el nivell d’ansietat del ratolí per comprovar els efectes en el seu sistema neurològic.

“El model de doble impacte constitueix una valuosa eina per a futurs experiments que exploren els efectes d’experiències traumàtiques durant les etapes primerenques de vida i les bases neurològiques dels trastorns mentals, com l’esquizofrènia”, resumeixen els investigadors. D’altra banda, els autors valoren aquest procediment com un instrument per a provar nous fàrmacs.

 Trajectòria de la Unitat de Neurobiologia

Juan Nàcher és professor titular i investigador de la Unitat de Neurobiologia de la Universitat de València i vicepresident de la Societat Espanyola de Neurociència (SENC). Les seues línies de recerca són la plasticitat del sistema nerviós adult i el seu paper en l’etiologia i el tractament de les malalties psiquiàtriques. Ha col·laborat en la publicació de més de noranta articles en revistes internacionals. Esther Castillo i Marta Pérez són investigadores postdoctoral i predoctoral, respectivament, de la Universitat de València, becades pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.♦

Article:

Esther Castillo, Marta Pérez, Juan Nàcher et al. (2017): «Early social isolation stress and perinatal NMDA receptor antagonist treatment induce changes in the structure and neurochemistry of inhibitory neurons of the adult amigdala and prefrontal cortex», eNeuro, 2017. DOI 10.1523/ENEURO.0034-17.2017

Enllaç: http://eneuro.org/content/early/2017/04/21/ENEURO.0034-17.2017

Fotografia: (D’esquerra a dreta). Marta Pérez, Juan Nácher i Esther Castillo.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT