Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

El Suprem veu frau de llei els contractes temporals d’un professor de la Universitat de Barcelona per a necessitats estructurals

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

suprem

El docent va encadenar nou contractes temporals del 2003 al 2013 i va ser acomiadat sense indemnització

El Tribunal Suprem (TS) considera que la contractació temporal de professors per a necessitats estructurals és un frau de llei. La Sala Social ha establert que la normativa vigent, ni tan sols l’específicament prevista en matèria de contractació de docents universitaris, no empara el recurs a la contractació temporal com a fórmula habitual per a cobrir necessitats docents de caràcter estructural i ordinari. D’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el TS ha dictat una sentència que indica que els òrgans judicials han de comprovar en el cas dels professors associats que la successió de contractes temporals en la universitat es realitza per atendre necessitats provisionals o intrínseques. La sentència arriba pel cas d’un professor de Belles Arts de la Universitat de Barcelona que va enllaçar fins a nou contractes temporals entre el 2003 i el 2013.

Per a la Sala, quan s’incompleix la finalitat prevista en el contracte perquè és utilitzat per cobrir objectius diferents de la figura triada “no s’està en presència d’una nul·litat total del contracte sinó d’una situació de frau de llei en la contractació”, que suposa la consideració d’aquest com a indefinit no fix i el cessament com a acomiadament improcedent. La sentència aborda el problema plantejat per un professor que havia treballat per a la UB a través de successius contractes de caràcter temporal des de l’any 2003 fins al 2013. Quatre dels contractes els va signar com a professor associat a temps parcial –2003 a 2007–, dos com a professor col·laborador a temps complet –2008–, i uns altres tres contractes com a professor lector a temps complet –2008 a 2013-. Aquell any la Universitat de Barcelona li va comunicar la finalització del contracte de treball. Durant la vigència de tots els contractes, segons els fets provats, el professor va realitzar sempre les mateixes funcions, impartint les mateixes assignatures troncals, a més d’altres assignatures complementàries, en el Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts. El Jutjat Social número 12 de Barcelona va estimar la demanda presentada pel professor i va declarar la improcedència de l’acomiadament condemnant la universitat a la seva readmissió o al pagament d’una indemnització de 48.802 euros. Per la seva banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar el recurs interposat per la Universitat de Barcelona contra la sentència del jutjat i va concloure que la contractació irregular d’un professor associat suposa la nul·litat total del contracte de treball, cosa que implica el cobrament de la remuneració corresponent al treball ja prestat com si hagués estat un contracte vàlid. La Sala Social del TS afirma que les modalitats específiques de l’àmbit universitari i els contractes temporals comuns, quan siguin aplicables, únicament podran ser utilitzades en els casos, durant els períodes i per a les necessitats previstes legalment, “no sent l’àmbit universitari un espai immune al compliment de la normativa comunitària i espanyola sobre contractació temporal i les conseqüències d’una utilització indeguda de la mateixa”. En la sentència es posa en relleu que en aquest àmbit és possible la contractació temporal en els supòsits que preveu la llei, fins i tot per a atendre necessitats permanents, sempre que respongui a les finalitats i interessos protegits per la norma legal, bé sigui per raons lligades a la necessària relació entre la realitat pràctica i professional amb la formació dels alumnes, bé a exigències connectades a la promoció i formació del docent, o a qualsevol altra finalitat legalment establerta. La sentència analitza les conseqüències que té la contractació temporal en frau de llei com passa en aquest cas. En aquests supòsits, conclou la Sala, no es pot parlar de nul·litat total del contracte ja que ni hi ha vici en el consentiment, ni és il·lícit l’objecte del mateix, ni hi ha simulació contractual. Com a conseqüència d’aquesta actuació fraudulenta, entén que existia un contracte de caràcter indefinit no fix, i la seva unilateral extinció sota l’al·legació de la finalització d’una durada temporal inexistent havia de qualificar-se com acomiadament improcedent. Per tot això, la Sala estima el recurs interposat pel professor al no tenir dubtes que la Universitat de Barcelona va subscriure amb ell successius contractes de durada temporal, en els quals el frau de llei resulta evident ja que, d’una banda, es van dirigir a la realització de necessitats docents regulars i estructurals que no estaven lligades als objectius propis d’aquesta contractació; i, de l’altra, no havia quedat acreditat que el docent realitzés una activitat professional aliena a la Universitat quan va ser contractat com a associat, ni que en la contractació com a professor lector es complissin les finalitats formatives lligades a aquesta figura contractual. ”Ens trobem sens dubte davant d’una successió de contractes de durada determinada per a atendre necessitats que en realitat no tenen caràcter temporal sinó, molt al contrari, permanent i durador”, sentencia la Sala.♦

Notícia anterior
Notícia posterior