Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, desembre 8, 2019
Sou aquí: Home » Miscel·lània » El Tercer Sector Social reclama un model que doni “sostenibilitat” als serveis i “estabilitat” als equips

El Tercer Sector Social reclama un model que doni “sostenibilitat” als serveis i “estabilitat” als equips 

compartir

tercer sector

El col·lectiu assegura que dona feina a 92.000 persones, el 56% de les quals a temps parcial

El Tercer Sector Social ha reclamat aquest dimarts un model que doni “sostenibilitat” als serveis i “estabilitat” als equips. La reclamació s’ha fet en el marc de la presentació de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017, que ha aportat dades com que el 53% de les persones que s’hi dedicaven el 2015 tenien contractes a temps parcial, una dada que ha pujat fins al 56% l’any 2016. A més, aquest sector ha incrementat un 2,2% el volum d’ocupació que genera i ha donat feina a 92.000 persones. La remuneració de les persones més ben pagades és com a màxim tres vegades superior a la dels sous més baixos. La mitjana salarial és de 20.610 euros bruts anuals (pràcticament el mateix que l’any anterior) i el 75% dels contractes són de tècnics d’atenció directa, que en un 91,4% dels casos cobren entre 13.000 i 24.000 euros l’any. Els càrrecs de direcció i gerència representen un 5% dels contractes i cobren majoritàriament entre 25.000 i 48.000 euros.

El president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, Joan Segarra, ha apel·lat els responsables polítics a apostar per un sistema de serveis socials amb un finançament adequat i també ha destacat la necessitat d’aprofitar les directives europees de contractació pública per construir un model català de col·laboració público-social per la provisió de serveis a les persones que contribueixi a assolir els nivells de qualitat d’ocupació desitjats. Segarra també ha subratllat la “dimensió socioeconòmica” de les organitzacions no lucratives, que presten serveis “essencials” per a l’Estat de Benestar “garantint l’eficiència dels recursos públics i el màxim retorn social, en base a models de gestió propis de l’economia social”. L’observatori també posa de manifest que la tendència a l’homogeneïtat en termes de condicions laborals i salarials té a veure amb la regulació existent. Al tercer sector s’apliquen 41 convenis laborals i el 73% de les entitats aplica un únic conveni, el del seu àmbit concret. Un 76% de les entitats socials afirmen no haver percebut indicis de recuperació econòmica. L’any 2015 aquesta percepció era del 89%. Malgrat això, només el 17% manifesten haver hagut de fer reestructuracions en els equips de treball. Entre aquelles que han percebut una millora, el 74% l’han repercutit en un increment de les plantilles, molt ajustades en el període de crisi. Una altra característica que subratlla l’estudi és que disminueix lleugerament l’estabilitat de l’ocupació (54% de contractació indefinida el 2016, el 2015 era un 60%) i incrementa lleument la contractació a temps parcial, passant del 53% el 2015 al 56% l’any 2016. Hi ha una diferència “significativa” en aquests indicadors respecte els del mercat laboral català: 78% de contractació indefinida i 14% de contractació a temps parcial. Finalment es destaca que el sector està “altament feminitzat”, ja que el 74% de les persones contractades per entitats no lucratives són dones. El 2014 la xifra era del 71%. Al mercat laboral català (MLC) en el seu conjunt les dones són menys de la meitat (47%). La bretxa salarial de gènere és poc significativa en xifres globals (3% davant del 26% del MLC) però s’incrementa substancialment en els càrrecs de direcció i gerència, un tram en què les dones cobren un 13% menys que els homes. No hi ha diferències significatives entre homes i dones pel que fa a la contractació indefinida, i pel que fa al tipus de jornades, un 60% de les dones treballen a temps parcial respecte el 47% dels homes.♦

Related posts: