Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 11, 2017
Sou aquí: Home » Actualitat » B·DEBATE: “Natural Selection in Humans: Understanding our adaptations” / Què ens fa humans?

B·DEBATE: “Natural Selection in Humans: Understanding our adaptations” / Què ens fa humans? 

compartir

bdebate

Els humans i els ximpanzés compartim un 99% del genoma, que suposa 30 milions de diferències genètiques. Entre dos éssers humans hi ha 3 milions de diferències

L’adaptació a grans altituds i la resistència a malalties com la malària es deuen a adaptacions genètiques que defineixen la nostra singularitat com a espècie

Les poblacions inuit de l’Àrtic estan adaptades a una alimentació alta en greixos perquè el peix està molt present en la seva dieta, molt rica en omega-3

Científics de tot el món es reuneixen els 17 i 18 de juliol al Palau Macaya per discutir què ens fa humans convocats per B·Debate, iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa” 

 

Què és el que ens fa pròpiament humans? Aquest és el punt de partida d’una nova edició de B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”. Els 17 i 18 de juliol investigadors internacionals d’alt nivell es reuniran al Palau Macaya per intentar entendre les bases genètiques de la nostra singularitat com a éssers humans i la diferència entre grans grups de poblacions. 

Hi ha característiques pròpies de l’espècie humana. Algunes en són el llenguatge, les capacitats cognitives i el fet de caminar drets. Però quines són les claus biològiques que s’amaguen darrere d’aquests trets propis dels éssers humans? Tots aquests elements distintius de la nostra espècie es deuen a uns gens que han estat potenciats per selecció natural durant milers d’anys.

Per exemple, els humans i els ximpanzés compartim un 99% de la part del genoma directament comparable o que es pot alinear. Encara que un 1% pugui semblar poc, aquest percentatge es tradueix en un mínim de 30 milions de diferències genètiques entre una espècie i una altra, i això implica un camp molt ampli d’estudi científic. Fins i tot entre un humà i un altre hi ha 3 milions de diferències de base genètica. 

 Les alteracions genètiques que ens fan humans

Els humans moderns van aparèixer fa uns 200.000 anys a l’Àfrica, des d’on es va disseminar fa 100.000 anys en diferents zones de tot el planeta, des de regions tropicals fins a indrets amb molta altitud als que s’han adaptat durant milers d’anys. Els científics han descrit diverses adaptacions evolutives que ens defineixen com a espècie.

Per què hi ha poblacions que tot i viure en regions situades en grans altituds sobreviuen amb menys oxigen? La explicació es troba en una col·lecció de variants genètiques pròpies d’aquests individus, que els fan estar millor adaptats a la manca d’oxigen. Els científics han descrit aquests caràcters en poblacions de l’Himàlaia, Etiòpia i els Andes. En les dues primeres regions són variants diferents en el mateix gen, i en el cas de la serralada andina el gen que regula aquesta adaptació és un de diferent.

Els científics també són capaços d’inferir a través del material genètic de poblacions actuals els gens de resistència que com a humans hem desenvolupat per determinades malalties, sobretot les infeccioses. Moltes persones porten escrit als seus gens la supervivència a episodis de la humanitat com la pesta negra que va assolar Europa durant l’Edat Mitjana. O la malària, fins fa poques dècades present a casa nostra. Fins ara els investigadors han identificat unes 8 mutacions en gens diferents que ens ajuden a vèncer la malària. Però no tot és blanc o negre perquè la mateixa alteració que ofereix resistència contra una malaltia infecciosa pot suposar altres desavantatges per la salut. És a dir, la mateixa alteració que ens dóna resistència contra la malària ens fa més susceptibles de desenvolupar una anèmia.

Un altre cas el trobem a les poblacions inuit del Canadà, Alaska i Groenlàndia, que s’han adaptat als ambients freds i foscos de l’entorn de l’Àrtic. En aquesta regió del planeta, els investigadors han trobat que els individus estan adaptats a una alimentació alta en greixos perquè el peix està molt present en la seva dieta, molt rica en omega-3.

La selva tropical és un dels ambients més durs on viure per les altes temperatures i humitat, així com l’abundància de paràsits i altres patògens. Les poblacions que viuen en aquestes zones acostumen a tenir una esperança de vida curta, una característica que influeix de forma directa en el seu èxit reproductiu i supervivència, i la qual s’ha suggerit podria haver afavorit un desenvolupament sexual més ràpid en les poblacions pigmees per reproduir-se –i conseqüentment parar de créixer– abans.

Però aquestes no són les úniques alteracions adaptatives. Els éssers humans som els únics mamífers que seguim alimentant-nos amb llet animal durant la vida adulta perquè som capaços de trencar les molècules de la lactosa i aprofitar-ne els nutrients, sobretot els greixos. Aquest tret va sorgir fa 5.000 anys i es va preservar perquè va suposar un avantatge selectiu molt gran, com per exemple en situacions d’escassetat d’aliments. ♦

 PROGRAMA de B·Debate “Natural Selection in Humans: Understanding our adaptations” … CLICA AQUÍ

 

Related posts: