Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, setembre 22, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » Descobreixen per què l’hormona de l’estrès pot prevenir trastorns després d’un esdeveniment traumàtic / UAB

Descobreixen per què l’hormona de l’estrès pot prevenir trastorns després d’un esdeveniment traumàtic / UAB 

compartir

uab

L’hormona de l’estrès, un glucocorticoide, retorna al gen les seves funcions normals i redueix els trastorns associats a una vivència traumàtica. La troballa resol una de les paradoxes de la medicina actual i obre la porta a la seva aplicació en tractaments per prevenir malalties després de patir un esdeveniment traumàtic.

Accidents de trànsit, violacions, atacs terroristes i exposició a altres tipus d’estrès traumàtic augmenten la probabilitat d’aparició de malalties en les persones que els sofreixen directament, tant psicològiques com físiques. Els tractaments preventius actuals basats en suport psicològic i fàrmacs són efectius en alguns casos, però no per a la majoria de persones. Se sap també que com més aviat possible s’apliquen aquests tractaments preventius després d’unaUn estudi liderat per l’Institut de Neurociències de la UAB revela el paper d’un gen, Ppmf1, que s’altera després d’un esdeveniment traumàtic i està relacionat amb l’aparició de trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió i ansietat.

– L’hormona de l’estrès, un glucocorticoide, retorna al gen les seves funcions normals i redueix els trastorns associats a una vivència traumàtica. La troballa resol una de les paradoxes de la medicina actual i obre la porta a la seva aplicació en tractaments per prevenir malalties després de patir un esdeveniment traumàtic.
Accidents de trànsit, violacions, atacs terroristes i exposició a altres tipus d’estrès traumàtic augmenten la probabilitat d’aparició de malalties en les persones que els sofreixen directament, tant psicològiques com físiques. Els tractaments preventius actuals basats en suport psicològic i fàrmacs són efectius en alguns casos, però no per a la majoria de persones. Se sap també que com més aviat s’apliquen aquests tractaments preventius després d’una vivència greu, més efectius solen ser.

Investigadors de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) han descobert en estudis amb ratolins i persones que l’expressió del gen Ppm1f (Proteïna fosfatasa 1f) és una de les principals alteracions que es produeixen després de l’exposició a estrès traumàtic i que, a més, aquest gen està relacionat amb l’aparició de trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió i ansietat. La principal funció de Ppm1f és regular l’activitat de la proteïna Camk2 (Calci calmodulina quinasa 2), que és fonamental per a molts processos bàsics del cos humà, com la memòria, el funcionament del cor i les defenses immunitàries.

“En descobrir la importància de la relació entre el gen Ppm1f i l’aparició de diferents malalties psicològiques per l’exposició a esdeveniments traumàtics, vam voler trobar possibles tractaments preventius que es basessin, precisament, en reduir l’expressió alterada del gen i evitar, així, les seves conseqüències negatives en el cervell” comenta el doctor Raül Andero Galí, investigador de la UAB que ha liderat l’estudi. Ja se sabia que administrar l’hormona de l’estrès, un glucocorticoide, a les poques hores d’un estrès traumàtic pot prevenir l’aparició de malalties psicològiques, així que els científics van administrar l’hormona als ratolins una hora després d’un esdeveniment traumàtic. “Els resultats van mostrar, efectivament, que hi havia una disminució de l’aparició dels símptomes d’ansietat i depressió i, a l’estudiar el mecanisme pel qual es produïen aquests efectes, vam veure que aquesta hormona prevenia els canvis d’expressió en el gen” comenta el Dr. Eric Velasco, investigador del INc-UAB y coautor de l’estudi.

“Aquesta aparent contradicció que l’hormona de l’estrès disminueixi la probabilitat d’aparició de malalties després de l’exposició a l’estrès és una de les majors paradoxes de la medicina actual” segons Andero. “L’estudi aporta llum a aquesta paradoxa i descobreix una manera com l’hormona de l’estrès podria prevenir malalties, almenys les psicològiques, a través de la regulació del gen Ppm1f”, explica.
Fins ara l’hormona de l’estrès s’ha aplicat en molt pocs casos en persones. “La nostra troballa obre la porta a aplicar-la de manera més àmplia i al desenvolupament de tractaments específicament dirigits a regular les funcions del gen implicat”, comenta Antonio Florido, també de l’INc-UAB i coautor del treball.
L’estudi s’ha publicat a Biological Psychiatry, una de les revistes més prestigioses de Neurociència, i ha estat realitzat en col·laboració amb les universitats d’Harvard i d’Emory d’Estats Units. Els investigadors estan ara interessats en col·laborar amb altres laboratoris i obtenir finançament per estendre els estudis sobre el paper del Ppm1f en estrès traumàtic a altres malalties, com les del cor o fins i tot el càncer, sobre les quals els esdeveniments traumàtics poden tenir influència, per comprovar si les seves conclusions poden ajudar en la seva prevenció.

Referencia: Expression of the PPM1F gene is regulated by stress and associated with anxiety and depression. Aliza P. Wingo, Eric Velasco, Antonio Florido, Adriana Lori, Dennis C. Choi, Tanja Jovanovic, Kerry J. Ressler, Raül Andero.♦
IMATGE: D’esquerra a dreta, els investigadors de l’INc-UAB Eric Velasco, Raul Andero i Antonio Florido.

Related posts: