Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, octubre 23, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » La dessecació ràpida i parcial de la Mediterrània en el passat va desencadenar una major activitat volcànica / ICTJA-CSIC

La dessecació ràpida i parcial de la Mediterrània en el passat va desencadenar una major activitat volcànica / ICTJA-CSIC 

compartir

ICTJA-CSIC

- Un treball publicat a “Nature Geoscience” amb participació de l’ICTJA-CSIC aporta dades que donen suport a la hipòtesi de la dessecació ràpida i parcial de la Mediterrània durant la crisi salina del Messinià, amb una caiguda del nivell del mar de prop d’un quilòmetre

- La reducció de la pressió que exercia l’aigua sobre la litosfera explicaria l’increment de l’activitat volcànica que es va donar a la conca mediterrània

Fa entre 5 i 6 milions d’anys, es va produir l’anomenada Crisi de Salinitat del Messinià, durant la qual el mar  Mediterrani va quedar aïllat de l’Atlàntic a causa de l’aixecament tectònic de les serralades bètica (sud de la Península Ibèrica) i rifenya (nord del Marroc). Aquest procés va comportar la dessecació i transformació d’aquest mar en una gran salina. El testimoni d’aquest període es troba en els sediments profunds de la Mediterrània, on s’ha trobat una capa de sal de fins a 2 quilòmetres de gruix, conseqüència d’aquests cicles d’evaporació de l’aigua, concentració i precipitació massiva de sal.

No obstant això, els científics no s’han posat encara d’acord sobre si hi va haver una dessecació parcial de la Mediterrània, provocant aquesta acumulació de sal o si, per contra, el Mediterrani es va comportar com una enorme salina amb comunicació constant amb l’Atlàntic i sense patir una baixada significativa del seu nivell. Una de les hipòtesis en la controvèrsia defensa que la dessecació va ser abrupta i que va suposar un descens del nivell del mar de més d’un quilòmetre en vertical.

Ara, un treball amb la participació d’investigadors de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC (ICTJA-CSIC) indica que la dessecació de la Mediterrània va ser ràpida: es va donar en centenars de milers d’anys, el que des del punt de vista del temps geològic és un termini breu. I apunta, a més, que aquest descens del nivell del mar pot estar relacionat amb l’increment de l’activitat volcànica que es va donar en el mateix període. El treball, publicat a Nature Geoscience, està liderat per Pietro Sternai, de la Universitat de Ginebra (Suïssa).

L’estudi es va originar quan els autors van observar un increment de l’activitat volcànica a la conca mediterrània durant el mateix perode de la crisi del Messinià, les causes del qual encara no havien estat explicades.

“Segons els nostres càlculs”, apunta Daniel García-Castellanos, geofísic de l’ICTJA-CSIC i coautor del treball, “un descens del nivell del mar del voltant d’un quilòmetre podria explicar aquest increment  de l’activitat volcànica com a resultat de la descompressió induïda en la litosfera terrestre per la reducció extrema del pes del mar”.   

Tal com explica el científic, la conseqüència lògica de l’evaporació de l’aigua és una reducció de la pressió que aquesta exercia sobre la litosfera. Treballs anteriors en zones on s’han fos masses importants de gel a causa de la desglaciació  suggereixen que aquesta descompressió comporta un augment de l’activitat volcànica, ja que el magma acumulat en l’escorça i el mantell superior terrestre es fa més fluid i s’obre pas més fàcilment cap a la superfície.  

“La nostra interpretació és que aquest increment de l’activitat volcànica està relacionat amb la ràpida dessecació parcial de la Mediterrània fa 5 milions i mig d’anys, amb un descens del nivell de la mar del voltant d’un quilòmetre”.Per validar la hipòtesi, els científics han utilitzat un model numèric que, basant-se en els coneixements actuals, permet simular l’increment de la producció i activitat magmàtica en funció de la reducció de la pressió sobre el mantell terrestre.

Paral·lelament, han comparat les datacions de roques volcàniques (aquestes datacions són relativament precises i hi ha registres públics de cobertura global) de la conca Mediterrània amb l’edat de les sals de la Mediterrània generats durant la crisi del Messinià. La coincidència temporal entre els dos fenòmens, juntament amb els models que simulen els processos magmàtics, apunten a una relació causal. ♦

Article original:
Pietro Sternai, Luca Caricchi, Daniel Garcia-Castellanos, Laurent Jolivet, Tom E. Sheldrake and Sébastien Castelltort.Magmaticpulse driven by sea-level changes associated with the Messinian salinity crisiNature Geoscience. DOI: 10.1038/NGEO3032

Related posts: