Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, abril 24, 2019
Sou aquí: Home » Miscel·lània » Col·laboració de la Generalitat de Catalunya amb el govern de les Illes Balears per a la recuperació de la memòria democràtica

Col·laboració de la Generalitat de Catalunya amb el govern de les Illes Balears per a la recuperació de la memòria democràtica 

compartir

mh

L’acord preveu en concret la col·laboració conjunta en programes d’exhumació i identificació de persones desaparegudes

El Govern català ha aprovat iniciar la col·laboració amb el Govern de les Illes Balears en matèria de memòria democràtica a través d’un protocol que els permetrà col·laborar i optimitzar recursos en les polítiques de localització, recuperació i identificació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Els dos governs s’han compromès així a impulsar conjuntament tot un seguit d’accions per a la reparació, dignificació i reconeixement de totes les persones -procedents de les Illes Balears i Pitiüses, de Catalunya o d’altres indrets- que van morir durant el desembarcament de les tropes republicanes al Llevant mallorquí durant l’agost del 1936.

També, a treballar en la preservació, senyalització, contextualització i documentació, amb rigor històric, de les fosses que contenen cossos de soldats morts arran d’aquest desembarcament comandat pel capità Alberto Bayo. Entre els acords que recull l’esmentat protocol destaca la divulgació dels fets històrics i la transformació dels indrets en espais de memòria i reflexió, així com l’inici dels estudis previs a possibles actuacions futures a les fosses de la platja de sa Coma i les del Riuet i la Platja de Portocristo, ses Coves Blanques i Son Coletes, on possiblement hi ha milicians catalans. A més, el protocol contempla compartir les despeses de les accions que es portin a terme en els percentatges que s’acordin en cadascuna de les iniciatives conjuntes i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de cada administració. I la creació d’una comissió de seguiment del protocol, que vetlli pel compliment dels diferents objectius i accions que proposa. El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva i la consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur, van visitar conjuntament a finals de juliol la fossa mallorquina de Sa Coma, a on s’estima que hi hauria 400 milicians, la majoria catalans, que van participar en el desembarcament de l’exèrcit republicà a l’illa de Mallorca.

El desembarcament republicà al Llevant mallorquí

La costa del Llevant de Mallorca va ser l’escenari de l’únic front de guerra a l’illa de Mallorca entre els anys 1936 i 1939. El 16 d’agost es va produir el desembarcament de tropes republicanes a la zona costanera dels municipis de Manacor i Sant Llorenç de Cardassar, seguit d’altres a Portocristo, Cala Petita, Cala Morlanda, Cala Moreia i sa Coma. El centre de decisions del comandament republicà, comandat pel capità Alberto Bayo, es va establir a la finca de sa Punta de n’Amer. L’expedició republicana va durar nou dies, fins al reembarcament del 4 de setembre. Durant aquest temps es van produir baixes de soldats republicans al camp de batalla, i captures i execucions de milicians catalans per l’exèrcit nacional. Els milicians que no van aconseguir reembarcar van ser represaliats. Així mateix, es van produir baixes en l’exèrcit nacional. Hi va haver soldats nacionals fets presoners i executats.♦

Related posts: