Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 11, 2017
Sou aquí: Home » Actualitat » Estudi de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP): La universitat i la recerca pública a Catalunya generen 15,7 MEUR de facturació cada dia

Estudi de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP): La universitat i la recerca pública a Catalunya generen 15,7 MEUR de facturació cada dia 

compartir

inf

Un estudi de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques demostra l’impacte social i econòmic de l’educació superior

La universitat pública catalana genera 12,4 MEUR de facturació cada dia, una xifra que s’eleva fins als 14,7 si es té en compte l’impacte de la recerca, també de titularitat pública. Així, es calcula que per cada 100 euros de despesa en el sistema català d’universitats públiques, el 2015, es van retornar 402 euros al PIB de Catalunya. Aquestes són les dades que recull el primer estudi de l’Associació Catalana d’Universitats que defensa l’impacte socioeconòmic del sistema universitari públic català que, malgrat la crisis econòmica i l’infrafinançament ha pogut resistir i generar uns efectes positius a la societat que també es tradueixen en graduats més preparats que pateixen menys l’atur i la inactivitat i cobren més, de mitjana, que la població sense estudis universitaris.

El sistema universitari té un efecte multiplicador de l’activitat econòmica i per tant, genera un important impacte social. És la principal conclusió de l’Informe d’impactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya que ha elaborat l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) per valorar la repercussió monetària i social de l’activitat que es genera per part de les universitats i el sistema de recerca públics. Es calcula que durant el 2015, per cada 100 euros de despesa pública al sistema català d’universitats públiques, que aleshores va ser de 735 MEUR, el PIB en va rebre 402, és a dir, 1 euro d’inversió es tradueix en 4 de benefici. I és que la contribució al PIB català de tot el sistema és de l’1,7%, cosa que suposa 3.661 MEUR de PIB. També genera 1.746 MEUR en impostos, una part, 1.200, per part de les universitats, una xifra més gran que el finançament que reben per part de la Generalitat (entre 700 i 800 euros els darrers pressupostos). Es calcula també, que es generen 2.081 MEUR en sous, per als més de 60.000 llocs de treball que generen. No són llocs de treball únicament vinculats a la universitat ja que lligats a l’educació o a l’R+D+I suposen només el 40% d’aquests, i la resta, és ocupació en altres sectors per part d’empreses o entitats que si no fos pel sistema universitari públic, no existiren, és a dir, associacions i fundacions vinculades a la universitat, empreses que tenen concedits alguns serveis com pot ser la reprografia o la restauració, o els mateixos estudiants que generen impacte en mobilitat, habitatge i despeses. També s’hi inclou l’impacte de les spin-off i les start-up que sorgeixen dels parcs científics on s‘hi acaben ubicant altres companyies o fins i tot el turisme que generen els estudiants estrangers o d’altres indrets del territori, en concepte de visites de familiars i amics. Els responsables de l’estudi asseguren que les dades s’han ”infraestimat” per donar les dades el més realistes possible i tot i així, han calculat que la facturació diària de les universitats és de 12,4 MEUR, mentre que les universitats i el sistema de recerca, s’eleva als 15,7 MEUR. Duro i Suriñach no han volgut comparar aquestes dades amb altres estudis d’altres regions perquè consideren que no s’utilitzen els mateixos impactes, però consideren que pel sistema català, són ”elevades”. L’objectiu de l’estudi és demostrar que la universitat té una tasca molt més rellevant més enllà de l’acadèmica pròpiament, ja que la seva presència genera un seguit d’activitat empresarial que té impacte en llocs de treball i per tant, també en l’àmbit social. Per Duro i Suriñach aquest paper més ampli només res reconeix en la recerca biomèdica perquè no es té en compte tota la xarxa d’empreses i relacions que es desenvolupa al voltant de la universitat, una xarxa que també beneficia al territori ja que amb la presència d’universitats més enllà de Barcelona, es garanteix un millor repartiment d’aquests beneficis. Entre els aspectes positius de la universitat, Duro també ha destacat que els graduats gaudeixen de millors salaris, pateixen menys l’atur i la inactivitat, i per tant, tenen més possibilitats en el mercat de treball. En canvi, considera que els universitaris catalans encara tenen molt marge de millora en emprenedoria. El sistema, per la seva banda, també s’ha implicat en l’ocupació amb eines com les borses de treball, que poden arribar a gestionar fins a 12.000 ofertes, però cal millorar la gestió de patents i en paral·lel, la transferència de coneixement entre la recerca i el sector industrial. El vicepresident de l’ACUP, Josep Anton Planell, ha destacat que aquestes dades, que són del 2015, demostren que el sistema universitari català ”ha sobreviscut” a la crisi, una època que ha patit infrafinanaçemnt que a parer dels rectors, ha de recuperar els propers exercicis. Ha afegit que, ”amb una bona estratègia i una bona planificació”, l’impacte encara podria ser superior perquè els efectes que demostra l’estudi són ”incontrovertibles”.♦

INFORME COMPLET … CLICAR AQUÍ

Related posts: