Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 11, 2017
Sou aquí: Home » Docència » Un estudi alerta que agrupar els alumnes per nivells pot contribuir a l’abandonament escolar

Un estudi alerta que agrupar els alumnes per nivells pot contribuir a l’abandonament escolar 

compartir

absentisme

L’informe de la Fundació Jaume Bofill conclou que la segregació escolar i les expectatives dels docents no faciliten l’assoliment de l’ESO

L’adaptació dels currículums, la segregació escolar o les expectatives dels docents amb la seva tasca són algunes de les pràctiques educatives que la investigadora Aina Tarabini ha comprovat que poden contribuir a l’abandonament escolar dels que tenen més risc de no acabar l’ESO. En un estudi de la Fundació Jaume Bofill, Tarabini conclou que aquest fenomen és encara més freqüent entre els alumnes que han estat agrupats per nivells durant aquesta etapa, i alerta que la segregació ”entre bons i dolents” afecta l’autoestima dels adolescents i no contribueix a despertar-los l’interès per estudiar, sinó tot el contrari. Són les principals conclusions de l’informe que proposa canvis al sistema per entendre’l des d’un punt de vista comunitari.

Entre el 2008 i el 2015, l’abandonament escolar prematur a Catalunya, és a dir, els alumnes que no acaben l’ESO, va passar del 32,9% al 18,9%, una davallada significativa que, segons alguns experts, s’ha donat gràcies a la crisi, ja que la falta de feina ha retingut en el sistema educatiu els alumnes que, en altres èpoques, se sentien atrets per una feina més que pels estudis, encara que fos mal remunerada i precària. Des de la Fundació Jaume Bofill però, s’han volgut conèixer les causes d’aquest pràcticament 20% que es manté, i en un estudi liderat per la investigadora Aina Tarabini, han conclòs que és el disseny del mateix sistema el que impedeix lluitar contra aquest fracàs escolar que, en paraules de la investigadora, trenca ”el dret” de tots els joves a rebre l’educació fins als 16 anys i els deixa en situació vulnerable per la manca d’oportunitats que suposa no tenir els estudis obligatoris. Per això, Tarabini ha estudiat el comportament dels adolescents en cinc instituts de Barcelona que treballen el programa ‘Èxit’ del Consorci, i ha observat i analitzat les diferents pràctiques educatives que es duen a terme per detectar les que limiten la millora d’aquests índex. Així, Tarabini fixa l’agrupament per nivells una de les causes principals d’aquest fracàs escolar. Tot i reconèixer que no hi ha dades sobre el nombre d’instituts que segueixen aquesta pràctica, està comprovat que la majoria dels alumnes que abandonen han passat per un sistema que classifica els estudiants en ”bons i dolents”. En aquest sentit, la sociòloga lamenta que la flexibilitat que s’utilitza en nom de ”l’adaptació curricular” per atendre ”diversitats” acabi amb una segregació entre els alumnes que poden treure bons resultats i els que no, a qui acaben ”entretenint” perquè no molestin la resta. Per Tarabini, aquest sistema té efectes a la vida quotidiana dels alumnes i també en el seu futur perquè, no només no s’acaben graduant, si ho fan, sense les competències bàsiques, sinó que es posa límit als estudis postobligatoris als quals poden accedir. Per l’autora de la investigació, aquesta segregació interna de les escoles també afecta a l’autoestima dels propis estudiants ja que consolida un sentiment als estudiants ”que són dolents” i que ”això no està fet per ells”. Tarabini considera que ”no ens podem permetre una organització de l’educació” que consolida formes d’ensenyament identificant ”uns com a bons i uns com a dolents”, ja que és un fenomen que fomenta l’abandonament escolar i la desvinculació amb el centre. Aquest fet, la sociòloga el relaciona amb la reproducció i retroalimentació dels comportaments entre els grups d’adolescents i recorda que ”el que es considera normal de fer i esperar”, és a dir, disposicions envers l’estudi o expectatives més enllà de l’ESO, estan condicionades pel grup d’iguals i per tant, en centres on ”allò normal” és ”portar-se malament” acaba reproduint-se grup rere grup.

El paper dels docents més enllà dels continguts

Per Tarabini, el sistema d’ensenyament actual no col·labora en millorar aquesta equitat entre altres aspectes, pel paper que s’atorga als docents. Considera que molts dels professors de secundària limiten la seva tasca al traspàs de coneixement i continguts sense donar importància a la tasca més social de l’escola. Per això creu que cal canviar la concepció del docent que cal també ”vincular els joves o generar entorns de cohesió social entre alumnes” i per això cal que els docents es responsabilitzin de l’èxit o el fracàs escolar dels joves per assolir-lo.

Modificar l’estructura de l’ESO

Tarabini proposa canvis basats en el sistema per aconseguir revertir aquesta situació, el 20% d’abandonament escolar, que es dona majoritàriament a 3r d’ESO i també, més en nois que en noies. La investigadora conclou en el seu estudi que caldria dissenyar un pla de xoc contra la segregació escolar, com a primera mesura per millorar aquesta taxa, i treballar colze a colze amb els municipis i els territoris també a l’hora de dissenyar plans de lluita contra el fracàs escolar i l’abandonament que doni, per exemple, més oferta educativa als entorns més empobrits. En aquest sentit, reconeix que mesures com la proliferació d’instituts-escola, són una bona eina per millorar la transició a la Secundària sempre i quan el projecte educatiu sigui potent i hi hagi la implicació dels docents. També considera que la jornada compactada a la secundària no ajuda als més vulnerables, que acaben passant la tarda al carrer. A nivell intern, Tarabini proposa flexibilitzar la càrrega horària, curricular i pedagògica dels quatre cursos d’ESO per afavorir el treball globalitzat i per projectes als centres, amb col·laboració entre docents de diferents matèries són algunes de les propostes que Tarabini posa sobre la taula per combatre aquest abandonament als propis centres. També creu que els docents han de tenir més ”temps de reflexió” per poder pensar i dissenyar com afronten les classes i l’heterogeneïtat que se’ls presenta, i alhora, aposta pel treball en xarxa i cooperació amb altres centres en contra de la competició que s’estableix actualment. ”L’escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l’abandonament escolar” és el resultat d’una anàlisi qualitativa desenvolupada en el marc del projecte ABJOVES, a 5 instituts públics de Barcelona, i inclou més de 100 entrevistes en profunditat, amb equips directius i professorat i també alumnat de 3r i 4t d’ESO. Des de la Fundació Jaume Bofill s’ha presentat l’estudi com una reflexió sobre un dels temes més complexos i problemàtics del sistema educatiu actual segons el director, Ismael Palacín. Palacín lamenta que ”hem naturalitzat i ha comparat el sistema educatiu a un tren de cinc vagons, que cada any veu com ”descarrila” un dels vagons. Per Palacín, Catalunya no es pot permetre aquest fenomen que situa el país en la tercera posició, per sota, del rànquing de països europeus, amb una taxa d’abandonament inferior només a Espanya i Malta.♦

Related posts: