Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, juny 22, 2018
Sou aquí: Home » Docència » La Fundació Bofill diu que l’esforç dels mestres ha pal·liat els efectes de la crisi

La Fundació Bofill diu que l’esforç dels mestres ha pal·liat els efectes de la crisi 

compartir

mestres

Un informe conclou que cal augmentar en 1.500 MEUR el pressupost d’Ensenyament per arribar a la mitjana espanyola i es prioritzi l’equitat

La Fundació Jaume Bofill assegura en el seu informe anual del 2016 que l’actitud i esforç dels mestres i professors ha pal·liat les conseqüències de la crisi econòmica, tant pel que fa a les retallades dels pressupostos públics, com l’afectació a la situació personal i laboral de les famílies i els nens. No obstant això, insta a aprofitar la recuperació econòmica per incrementar en uns 1.500 milions d’euros els pressupostos destinats a educació, per fer que Catalunya estigui a la mitjana espanyola en despesa sobre el PIB, centrant els esforços sobretot en l’equitat d’accés a l’educació pública i gratuïta, principalment dels infants més desafavorits.

En el seu anuari, es conclou que durant la crisi es va reduir “dràsticament” la despesa en educació, un 21,7%, passant d’un 4,3% del PIB el 2010 al 3,6% el 2014, i la despesa per alumne va passar de 4.922 euros a 3.626. A partir del 2015 la inversió ha remuntat, però encara no se situa als nivells precrisi. Aquesta reducció va comportar un empitjorament de les condicions de treball dels docents, ja que, per exemple, la ràtio d’alumnes per cada docent va passar d’11,0 a 12,4. De fet, el 47% de la reducció de despesa va perjudicar directament els docents, en el seu salari o en les condicions de treball. Un altre dels efectes de la crisi en l’educació és que la formació continuada d’adults va disminuir del 10,3 al 7,4%. No obstant, la taxa d’escolarització de 0 a 2 anys ha augmentat del 27,6 al 39%. L’augment de l’atur també ha provocat que molts joves segueixin dins del sistema educatiu i els cicles formatius de grau mitjà han vist incrementada la seva demanda un 60%, sobretot entre els majors de 20 anys, que han pujat un 150% des del 2006.La causa de les retallades, segons l’estudi és el mal finançament de la Generalitat i el fet que l’austeritat pressupostària va ser “més gran del que era necessari”. La compensació d’aquestes retallades es va fer, en part, també gràcies a l’increment de la despesa en educació per part de les famílies, tant de les escoles públiques, com les concertades i les privades. Així, per exemple, a partir del 2012 la inflació en els preus educatius és la més alta en comparació a la resta de sectors com l’alimentació, la roba, l’habitatge, la salut, el transport, les comunicacions, l’oci o el turisme i la restauració. Els resultats educatius es podrien haver vist perjudicats per les retallades, però l’informe reconeix que el sistema ha estat “resilient” i l’esforç dels docents ha fet que els resultats acadèmics hagin millorat. Així, la taxa d’idoneïtat, determinada pels alumnes matriculats al cus que els pertoca per edat, va passar del 68 al 77%, i la graduació a l’ESO del 77 al 88%, l’escolarització als 17 anys del 78 al 88%, i als 20 anys, del 47 al 65%. L’abandonament educatiu prematur ha baixat del 31 al 19% entre el 2007 i el 2015, i la població de 30 a 34 anys amb estudis superiors ha passat del 39,7 al 43,1%. Els resultats d’aprenentatge han millorat modestament. Segons l’estudi, hi ha tres possibles motius pels quals els resultats han millorat tot i les retallades: els efectes de la crisi es veuran més endavant, un millor funcionament intern del sistema i del professorat, i l’augment del nivell educatiu de la població. Segons Francesc Pedró, codirector de l’anuari i que treballa a la UNESCO, “els docents hi ha posat el coll, han protegit les escoles”. No obstant, un dels elements més preocupants per la Fundació Bofill és que l’equitat ha disminuït. Així, es mantenen o s’han incrementat les diferències en competències segons el nivell socioeconòmic dels infants, cosa “intolerable” en un país com Catalunya i que pot tenir un efecte “latent” d’aquí deu anys. En canvi, la immersió lingüística té un efecte pràcticament nul en els resultats acadèmics, segons l’informe i basant-se en l’estudi PISA. Així, pel que fa a les matemàtiques, els alumnes que parlen català a casa treuen 34 punts més, sobre 500, que els que no el parlen, però descomptant variables individuals com el sexe o si repeteix curs, el nivell socioeconòmic, l’origen migratori dels pares i les variables del centre, com localització, mida o titularitat, la diferència es redueix a 2,4 punts sobre 500.Ismael Palacín, director de la fundació, ha lamentat que alguns partits polítics hagin “difamat” i “polititzat” el sistema educatiu català i que de “l’anècdota n’hagin fet casuística”, proposant “males solucions a falsos problemes”. També ha dit que la LOMCE o ‘llei Wert’ ha estat un “daltabaix” que ha creat un “ambient de sospita constant sobre el sistema educatiu català” i ha provocat una recentralització. Per tot això, l’informe de la fundació proposa un repte a mitjà termini: arribar a un finançament públic de l’educació del 5,1% del PIB, uns 3.000 milions més que ara, la mitjana europea, i a curt termini arribar al 4,4%, que és la mitjana espanyola. Això últim suposaria un increment d’uns 1.500 milions d’euros anuals, que es repartirien en uns 200 milions per a universalitzar l’accés a l’educació infantil de primer cicle, de 0 a 3 anys, prioritzant els infants en risc d’exclusió; uns 400 milions per garantir la gratuïtat real de l’educació obligatòria, 112 dels quals pels infants pobres; uns 450 milions per millorar la personalització de l’aprenentatge, l’acompanyament i orientació escolar i les competències docents, especialment en educació obligatòria; uns 250 milions per augmentar un 30% els recursos dels centres d’alta complexitat, i uns 200 milions per universalitzar l’accés i la finalització dels estudis secundaris postobligatoris. Això, segons els autors de l’informe “no és una carta als reis”, sinó que és un plantejament raonable i assolible tenint en compte la recuperació econòmica. Ara bé, justament no volen que l’augment del pressupost es faci per invertir en el mateix que abans de la crisi. Fins i tot opinen que la prioritat no hauria de ser incrementar els salaris dels docents automàticament, sinó aprovar incentius i promocionar la carrera professional. Segons la Fundació, per fer un “salt” en la millora de resultats globals i l’equitat cal sobretot millorar el rendiment escolar dels alumnes menys afavorits i les competències professionals dels docents. Els infants socialment menys afavorits accedeixen més tard al sistema educatiu i l’abandonen abans, i al llarg de la seva escolaritat obtenen de mitjana pitjors resultats: a l’educació infantil de primer cicle existeixen 41,4 punts percentuals de diferència entre les taxes d’escolarització dels infants de 0 a 2 anys en funció del nivell d’instrucció de la mare; en aquesta etapa l’escolarització dels infants estrangers és quatre cops més baixa que la dels infants en el seu conjunt; les taxes d’escolarització postobligatòria dels joves de 15 a 19 anys, per exemple, són de 34,7 punts percentuals en funció del nivell d’instrucció de la mare. També diu que la segregació escolar és un fre a la millora de l’èxit educatiu i econòmic, i a la cohesió social del país, que el dret a l’educació ha de ser completament gratuït i que el nivell d’educació de la població adulta és un dels determinants més clars dels resultats escolars, i que una part de l’augment d’escolarització postobligatòria es pot deure al fort atur juvenil, però si aquest baixés, podria tornar a baixar l’escolarització.

Resposta del Departament

Per la seva banda, fonts del Departament d’Ensenyament han respost a l’ACN que Catalunya no pot determinar lliurement quin percentatge del PIB destina a educació perquè no és un estat. “Les quantitats que inverteixen les comunitats autònomes les determina la transferència econòmica que fa l’estat, que aplica els seus criteris; a més, Madrid i Catalunya apliquen menys percentatge perquè tenen un PIB més alt. De fet, segons el departament, l’import que Catalunya dedica per cada alumne és similar al que es dedica en altres comunitats, exceptuant Euskadi i Navarra, perquè tenen un finançament singular. Sobre l’equitat, el departament recorda que va aprovar un decret sobre l’escola inclusiva, que aquest any ha previst 140 milions d’euros extres per reforçar les escoles d’alta complexitat, s’ha apujat el llindar per rebre beques menjador, s’ha creat un observatori de l’equitat i s’estan fent auditories pedagògiques. Sobre la universalització del primer cicle d’educació primària, el departament ja té previst fer-ho a partir dels dos anys i no dels tres com fins ara. Les mateixes fonts afegeixen que la millora i personalització de l’aprenentatge implica millorar la metodologia a l’aula, introduint recursos digitals i fomentant el treball col·laboratiu, com es fa a través dels projectes d’innovació pedagògica.♦

Related posts: