Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, agost 15, 2018
Sou aquí: Home » Cultura » La filla de Benet i Jornet recupera el record del seu pare abans de l’Alzheimer en el llibre ‘Papitu. El somriure sota el bigoti’

La filla de Benet i Jornet recupera el record del seu pare abans de l’Alzheimer en el llibre ‘Papitu. El somriure sota el bigoti’ 

compartir

Benet-i-Jornet-3

L’obra, que ha suposat una “catarsi” per Carlota Benet, busca recuperar la veu literària i quotidiana del dramaturg

Josep Maria Benet i Jornet és un dels dramaturgs més reconeguts del país i un dels principals renovadors del teatre català. ‘Papitu. El somriure sota el bigoti’ (Columna) és l’homenatge que li fa la seva filla, Carlota Benet, un “catarsi” –com ella mateixa l’ha definit- per recuperar una memòria que l’Alzheimer que pateix pot fer miques. L’obra s’endinsa en la veu literària de Benet i Jornet i, alhora, en l’aspecte més quotidià, mesclant el mon de fantasia que compartien pare i filla amb algun record “inventat”. Segons ha explicat Carlota Benet en la presentació, el llibre busca ser el testimoni de “dues persones que s’estimen” i que una de les quals pateix un procés de “decadència”. Una obra que li ha permès “sortir de l’armari” i reconèixer-se a si mateixa com a escriptora.

L’obra parteix d’un article publicat al diari ‘Ara’ que donava veu a Carlota Benet i a Cristina Maragall, la filla de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, també afectat d’Alzheimer. Una editora d’Edicions 62 va veure en la notícia una “llavor” per créixer “com una criatura”. L’esquelet del llibre, com l’ha definit la mateixa autora, és una narració de l’Alzheimer oposant-se a records “bonics”. “Una narració de la decadència amb moments de felicitat, la màgia del dia a dia”, ha precisat visiblement emocionada. En aquest sentit, ha esgrimit que no li interessava centrar-ho en “l’excepcionalitat del fet” –l’Alzheimer-, sinó en el fet en sí, que provoca que la relació entre ells “degeneri”. L’obra, ha explicat, li ha permès “retrobar-se amb ell” a través de la relectura dels seus llibre, però amb una visió “ja com a adulta”. “El meu pare era el seu teatre”, ha puntualitzat.

Papitu, un pare divertit però complex

Carlota Benet ha relatat amb detall la personalitat del seu pare en la presentació del llibre. Així, ha definit el ‘Papitu’, com es coneix popularment entre el seu cercle íntim, com un pare divertit, dinàmic i imaginatiu amb qui compartia “interessos”. Alhora, però, ha explicat que era “molt exigent”, amb un codi moral “molt estricte”, que podia arribar a sentir-se decebut d’algú de manera profunda i “quasi irreparable”. “Era una persona amb molt de dolor, no s’acceptava a si mateix i això es feia pesat. Jo vivia com una llosa que el meu pare no fos feliç”, ha apuntat. Davant d’això, teixeix una obra sobre la relació entre pare i filla, entre “dues persones que s’estimen”, enfront a la lluita contra la malaltia. Una via per recordar “els gestos” d’algú que pateix un “procés de decadència”, ha reconegut Carlota Benet. La “por” a tot allò que no s’ha parlat ‘Papitu. El somriure sota el bigoti’ furga en la memòria per fixar les imatges del passat compartit per evitar que “s’escapin”. Així, rebuscat la seva veu entre els correus electrònics que s’escrivien i buscant resposta a preguntes que mai li va contestar, Carlota Benet ha ordenat els fets a partir de l’evolució de la malaltia, fent un “viatge” des dels primers símptomes fins a l’estadi avançat en el qual es troba ara. També ha ficcionat una part de la realitat, imaginant la relació que tindrien ara Benet i Jornet i el seu net. “Ell i el meu fill mirarien pel·lícules de ciència ficció fins a les tantes, menjarien gelat i coca-cola fins a adormir-se al llit del meu pare, amb la televisió de fons”, ha relatat. Una situació que lamenta que no es donarà mai però que, almenys a través de la literatura, ha pogut viure. Sempre havia afirmat que mai escriuria una obra de creació i ara se’n desdiu, afirmant que ja té una nova novel·la en cartera. Amb tot, reconeix sentir “por” a tot allò que no han parlat, malgrat que es mostra convençuda que estaria “molt content” de veure-la escriure i més encara un llibre sobre ell.

Sobre Benet i Jornet

Coincidint amb la presentació del llibre, a l’entrada de l’Institut del Teatre es podrà veure la reproducció del passadís de casa de Josep Maria Benet i Jornet, on l’autor té exposada una col·lecció de cartells de les diferents representacions que s’han fet arreu dels seus textos. En concret, a la planta baixa de l’Institut del Teatre es podran veure al voltant d’un quarantena de cartells, tant de les representacions fetes a Catalunya com de les realitzades a l’estranger. Els cartells exposats recorden algunes de les seves obres insígnies com ‘Berenàveu a les fosques’ (1972), ‘Revolta de bruixes’ (1981), ‘El manuscrit d’Alí-Bey’ (1985), ‘Desig’ (1991) o ‘Soterrani’ (2008), entre altres. Josep M. Benet i Jornet va néixer a Barcelona el 1940 en plena postguerra. El 1963 va guanyar el Premi Josep M. de Sagarra amb ‘Una vella, coneguda olor’ i des de llavors fins que li van diagnosticar l’Alzheimer el 2014, no va parar mai d’escriure. Va ser autor d’uns cinquanta textos teatrals, gairebé tots estrenats, i va obtenir nombrosos guardons, el darrer el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2013. També és guionista de serials com ‘Poble Nou’, ‘Nissaga de poder’, ‘Laberint d’ombres’ i ‘Amar en tiempos revueltos’. Carlota Benet va néixer el 1981 a Barcelona. Va estudiar Filologia Catalana i ha viscut als Estats Units durant cinc anys donant classes de català i castellà. Va acabar la seva tesi doctoral (La imatge dels Estats Units en la literatura catalana contemporània) el 2016 i en l’actualitat és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Lleida.♦

Related posts: