Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, octubre 22, 2018
Sou aquí: Home » Cultura » La Biblioteca Nacional d’Espanya homenatja l’”esperit impertinent” de Maria Aurèlia Capmany

La Biblioteca Nacional d’Espanya homenatja l’”esperit impertinent” de Maria Aurèlia Capmany 

compartir

biblioteca

La mostra bibliogràfica es podrà visitar entre aquest dimecres i el 17 de març

La Biblioteca Nacional d’Espanya ret homenatge a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) amb la mostra bibliogràfica ‘Un esperit impertinent”, que presenta una selecció de les seves novel·les, obres de teatre, articles, assajos i memòries i ofereix una visió de totes les facetes que va desenvolupar l’autora, així com el seu paper fonamental en la literatura catalana davant el perill de convertir-se en marginal. La mostra estarà situada a l’avantsala del Saló de Lectura de la Biblioteca Nacional d’Espanya i podrà visitar-se de dilluns a divendres de deu del matí a dotze del migdia i dissabtes de deu del matí a una del migdia, entre aquest mateix dimecres i el 17 de març.

Capmany va escriure la seva primera novel·la, ‘Necessitem morir’ (1947), després de la Guerra Civil i ja es va convertir en finalista del premi Joanot Martorell, que va guanyar l’any següent amb ‘El cel no és transparent’ i que va sortir publicada el 1963 sota el títol ‘La pluja als vidres’ després de ser censurada i modificada. Posteriorment, junt a Ricard Salvat, va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que es va convertir en la pedrera dels millors professionals del teatre català de l’època. També va desenvolupar una polifacètica carrera en que a més va impartir classes de dramaturga, de directora i d’actiu. El seu major èxit va ser ‘Francesc Layret’.’Un lloc entre els morts’ (1967) està considerada com la seva obra mestra va guanyar el premi Sant Jordi, amb una novel·la que va suposar una ruptura entre el realisme social i una gran influència sobre escriptors com Terenci Moix. D’altra banda, una de les lluites constants de l’escriptora va ser la reivindicació del dret de les dones, un feminisme que va quedar plasmat en llibres com ‘La dona a Catalunya’ (1966), en la línia de Betty Friedani Simone de Beauvoir, i en els còmics ‘Dona, doneta, donota’ (1979) o a ‘Quima-Quima’ (1971).Capmany també va elaborar guions per a ràdio i televisió i va ser autora de diversos assajos per encàrrec en castellà i va fer traduccions per guanyar-se la vida. D’altra banda, també va ser regidora de Cultura de l’Ajuntament (1983-1987), període en el qual es van revitalitzar teatres com el Mercat de les Flors i museus com el Palau de la Virreina.♦

Related posts: