Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 10, 2018
Sou aquí: Home » Cultura » 15 artistes contemporanis reflexionen sobre el patrimoni i la memòria a l’Arts Santa Mònica

15 artistes contemporanis reflexionen sobre el patrimoni i la memòria a l’Arts Santa Mònica 

compartir

Del-vell-al-nou6

L’artista Carlos Pazos revisa i posa al dia la seva mostra ‘Un elefant en els llimbs’ de l’any 1993

La mostra ‘Del vell al nou, del nou al vell’ que ara arriba a l’Arts Santa Mònica neix a partir del poema de Foix ‘M’exalta el nou i m’enamora el vell’ i té la voluntat de ser presentada de manera itinerant a diferents llocs patrimonials per establir un diàleg entre els artistes actuals i la memòria dels llocs. La comissària de l’exposició ‘Del vell al nou, del nou al vell’, Fina Duran, ha apuntat que el centre de la mostra és com “la creació contemporània es mira el patrimoni i com recull tot el que ve del passat per construir un relat de present i anar al futur, i com els artistes analitzen els missatges del passat”. Les obres dels artistes participants s’acompanyen de la reflexió de diferents teòrics al voltant de les qüestions que estructuren l’exposició. Una de les més destacades és la realitzada per l’artista i arquitecte Carlos Pazos, qui revisa i posa al dia la seva mostra ‘Un elefant en els llimbs’ de l’any 1993. Aquesta es una exposició produïda conjuntament per Arts Santa Mònica i el Museu d’Art de Cerdanyola i es podrà visitar des d’aquest dijous fins al 3 d’abril.

Duran ha assenyalat que la mostra compta amb diferents obres d’artistes contemporanis que escullen un element de patrimoni i l’analitzen des de diferents punts de vista: “Narra com la història ens arriba explicada d’una manera, com les noves tecnologies poden fer una altra mirada del patrimoni, com recuperar elements que haurien desaparegut si l’artista no els hi donés una segona vida i com mirar el patrimoni natural com un patrimoni a preservar”. Els artistes de la mostra són Daniela Ortiz/Xose Quiroga, Jesus Galdón, Tom Carr, Jordi Tolosa, Patricia Gomez/Maria Jose Gonzalez, Jordi Canudas/Isabel Banal, Mariona Moncunill /Sergi Botella, Sitesize i Carlos Pazos. L’exposició compta amb textos de Xavier Antich, Joan M. Minguet, Mercè Alsina, Bernat Puigdollers, Txema Romero i Jaume Reus. L’exposició es divideix en diferents apartats: ‘Entre l’oblit i el record. La difícil memòria’, ‘Patrimoni per construir identitats’, ‘Com definim la nostra realitat?’, ‘Ens han robat la història: ens la roben, encara’, ‘Entre el passat i el present’ i la instal·lació de Carlos Pazos. En el primer dels apartats per exemple hi ha una obra de Tom Carr sobre Carles Buïgas basat en projeccions: “Buïgas és molt conegut per la font màgica, però té una obra molt extensa i està infravalorat i val la pena conèixer-lo molt més”. Carlos Pazos A cadascun dels llocs on es presentarà la mostra es realitzarà una peça artística que reflexionarà sobre un dels espais patrimonials de la ciutat a partir de la creació contemporània. En el cas de l’Arts Santa Mònica, Carlos Pazos ha preparant una instal·lació amb la que revisa de la seva exposició ‘Un elefant en els llimbs’ celebrada l’any 1993. Carlos Pazos (1949, Barcelona) presenta la instal·lació ‘Out of Limbo’ exposada al centre cultural Arts Santa Mònica. L’exposició que s’ha basat en l’obra del mateix autor ‘Un elefant als llimbs’ pretén impregnar l’espectador dels efectes del pas del temps en el cos, la mirada, la nostàlgia i la pèrdua. Segons Pazos es tracta d’una “peça climàtica” on hi ha bolcades algunes de les preguntes que ell mateix es formulava en el passat. “Fa 25 anys em preguntava com podia ser el sexe quan un té pràcticament 70 anys com jo en aquests moments” i ha afegit que la concepció de gaudir de les relacions íntimes canvia. “Abans pensava en un sexe actiu, ara penso en la decadència del sexe que fa que moltes vegades ens tornem físicament gairebé del sexe oposat”. La instal·lació compta amb objectes, escenificacions, espais d’antirealitat i fragments de relats, entre d’altres. ‘Out of Limbo’ té la intencionalitat de versionar, adaptar i reelaborar la relació entre el cos i l’objecte, entre el simulacre i el no res. Una narració que l’artista va iniciar el 1993 amb la figura de l’elefant i que aquest any conclou amb “un llenguatge plàstic molt similar però un discurs molt diferent” que afirma la inutilitat d’una poètica entre la identitat i el record, tal com ha assenyalat l’Arts Santa Mònica.♦

Related posts: