Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 17, 2018
Sou aquí: Home » Actualitat » El.Tribunal.Constitucional tomba els 6.000 euros per a l’escolarització en castellà en centres privats a càrrec de la Generalitat de Catalunya

El.Tribunal.Constitucional tomba els 6.000 euros per a l’escolarització en castellà en centres privats a càrrec de la Generalitat de Catalunya 

compartir

tc

El tribunal estima parcialment el recurs de la Generalitat perquè hi veu invasió de competències per part de l’Estat

El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment per unanimitat el recurs de la Generalitat de Catalunya contra la LOMCE i ha anul·lat la disposició addicional que buscava garantir l’escolarització en castellà a Catalunya. En concret, declara inconstitucionals i nuls els paràgrafs de la llei impulsada per l’exministre José Ignacio Wert que preveia ajudes per a les famílies que volien escolaritzar els seus fills en castellà per matricular-los en centres privats si no existia oferta pública. L’ajuda es va establir en 6.000 euros per alumne a càrrec de fons públics de la Generalitat. El Constitucional considera que hi havia invasió de competències en matèria d’educació.

El Constitucional ha donat la raó a la Generalitat i ha anul·lat els paràgraf de la Llei Orgànica per a la Millora Educativa (LOMCE), més coneguda com a ‘llei Wert’, que preveien l’escolarització en castellà a Catalunya. En concret, declara inconstitucional el mecanisme que preveia finançar amb fons públics la matriculació d’alumnes en centres privats de famílies que demanessin escolarització en castellà si l’oferta pública no ho garantia. A més, el TC també anul·la el mecanisme per al seu finançament introduït a la LOFCA, la llei de finançament de les comunitats autònomes, i que preveia que aquestes ajudes anessin a càrrec de la Generalitat. El tribunal ha considerat, per unanimitat, que el sistema dissenyat per aquesta llei no respecta les competències entre l’estat i la comunitat autònoma. Els recurrents van centrar la seva discrepància en l’exercici de la funció de vigilància per part de l’alta inspecció del Ministeri d’Educació, en considerar que s’envaïen competències. Segons la doctrina constitucional, l’alta inspecció constitueix “una competència estatal de vigilància, però no un control genèric i indeterminat”. El TC tampoc considera admissible que, a través de l’alta inspecció, l’Estat assumeixi competències que corresponen a les comunitats. Segons el TC, el procediment dissenyat per la llei excedeix els límits marcats per la doctrina constitucional en relació a l’alta inspecció estatal i incompleix també els dos requisits relatius al control administratiu: que estigui “suficientment objectiva o determinada en normes de rang legal” i que vingui precedida d’un requeriment previ que permeti a l’administració autonòmica corregir per si mateixa la seva actuació. Sobre l’actuació de l’alta inspecció, la sentència afirma que es produeix de forma “directa”, de manera que l’Estat executa “per substitució” una competències que correspon a les comunitats autònomes.

Criteris poc definits

El Constitucional també considera que la LOMCE utilitza criteris poc definits com “raonable” o “adequat” per fixar en quin moment pot l’Estat escolaritzar alumnes en centres privats, amb la corresponent retenció econòmica a la comunitat, i quan pot declarar extingida l’obligació. “No es pot construir una verificació administrativa de compliment o incompliment de la comunitat, amb els efectes previstos en la regulació impugnada, sobre la base del que l’Alta Inspecció de l’Educació consideri el marge de ‘raonabilitat’ i ‘adequació’”, rebla la sentència. La sentència també conclou que la norma preveu la intervenció estatal sense opció a que es produeixi un previ intercanvi d’informació que tendeixi a la “sempre desitjable solució de diferències per la via de la cooperació”. D’altra banda, el Constitucional també declara inconstitucional la disposició que determinava que corresponia al govern espanyol establir, via reglament, les bases de l’educació plurilingüe, és a dir, que s’imparteixin assignatures no lingüístiques en llengües estrangeres, des del segon cicle d’Educació Infantil fins al Batxillerat.

Revàlides: aval per a l’Estat

En canvi, el TC sí dona la raó al govern espanyol pel que fa a la part de la llei que atribueix al Ministeri d’Educació la competència per regular les proves d’avaluació finals d’ESO i Batxillerat, les anomenades revàlides. El Constitucional creu que l’Estat pot establir els criteris d’avaluació i les característiques de les proves per a cada convocatòria. De tota manera, el govern espanyol va acceptar a instàncies de l’oposició que les revàlides no tinguessin efectes acadèmics -com preveia la llei- fins que s’arribés a un acord en un pacte estatal per a l’educació. El Constitucional tampoc dona la raó a la Generalitat pel que fa a la configuració de l’estructura de les assignatures que fa la LOMCE, ja que considera que la norma preserva la competència autonòmica. El tribunal remarca que correspon a l’Estat fixar els “ensenyaments mínims” i que les administracions autonòmiques poden completar aquest currículum bàsic amb “ensenyaments específics que responguin a la seva particularitat dins de l’estat autonòmic”.♦

Related posts: