Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 17, 2018
Sou aquí: Home » Universitats » Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà 

compartir

canvi clinàtic

Un estudi de l’ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s’analitzessin tenint en compte l’Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB

La majoria dels estudis sobre el canvi climàtic descriuen els impactes econòmics i els costos de l’aplicació de les polítiques de mitigació en termes de Producte Interior Brut (PIB). El temor que aquestes polítiques climàtiques puguin comportar una reducció en el creixement, o fins i tot el nivell, del PIB podria portar els dirigents polítics a desestimar la seva aplicació, preocupats perquè l’acord climàtic sigui massa costós per als seus països i freni el seu creixement econòmic. Un estudi realitzat per professor Jeroen van den Bergh de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i publicat recentment a la revista Climate Policy proposa la utilització d’un indicador alternatiu al PIB que avalua en termes de benestar humà els efectes de les polítiques climàtiques per mantenir l’increment de la temperatura del planeta per sota de 2 graus. Van den Bergh destaca que el PIB és un indicador inadequat per mesurar el benestar social, especialment en els països rics, ja que nombrosos estudis demostren que l’increment del PIB per càpita gairebé no contribueix a un major benestar o felicitat de la seva població. “D’aquesta manera, si els impactes del canvi climàtic es mesuren com a pèrdua de PIB, estaríem sobreestimant seriosament els costos reals de la política climàtica”, indica.

Per realitzar una avaluació més justa de l’aplicació de polítiques climàtiques, l’estudi proposa reemplaçar com a indicador el PBI per l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Es considera que l’IDH representa molt millor el benestar social tant en els països pobres com en els rics perquè captura tres factors que contribueixen directament i indirectament a l’assoliment de la felicitat: esperança de vida, educació i nivell de vida. Per això, és la mesura habitual per avaluar polítiques (inter)nacionals adreçades al desenvolupament i la reducció de la pobresa.

Els nivells actuals de IDH mundial mostren que els països rics s’han estabilitzat en un rang estret de valors IDH al voltant de 0,9 (en una escala de 0 fins a 1), mentre que els països de l’Àfrica subsahariana amb la classificació més baixa es concentren al voltant de 0,5.

El nou estudi calcula quant creixement del benestar (IDH) és possible sota diferents escenaris d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Això es compara amb una política que maximitza el PIB mundial. Els resultats mostren que si els impactes es mesuren en termes de creixement de benestar humà en comptes d’impacte econòmic (PIB), els països pobres disposarien encara de marge per créixer tant en emissions com en benestar fins a aconseguir un alt nivell d’IDH = 0,8. Per contra, els països amb un IDH alt (> 0,8) haurien de reduir les seves emissions, sense que això tingui conseqüències greus per al IDH. “Els resultats mostren que un acord climàtic just en aquest sentit seria més atractiu per als països rics sota l’IDH que en el marc del PIB”, indica Jeroen van den Bergh. Permetria que els països pobres arribessin a nivells de desenvolupament més alts mentre el món es manté dins el pressupost de carboni dels dos graus centígrads.

Aquest és el primer estudi que canvia la narrativa de l’avaluació de la política climàtica d’un punt de vista de creixement del PIB a un missatge de millora del benestar social segons l’indicador IDH. Això podria facilitar que els líders polítics i els negociadors climàtics es comprometin públicament amb ambiciosos objectius de reducció de les emissions de carboni que van més enllà de l’Acord de París, necessaris per protegir el nostre planeta contra un canvi climàtic extrem.♦

Referència:

Jeroen C.J.M. van den Berg & W.J. Wouter Botzen (2018) Global impact of a climate treaty if the Human Development Index replaces GDP as a welfare proxyClimate Policy, 18:1, 76-85, DOI:10.1080/14693062.2016.1227954

Related posts: