Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, abril 20, 2018
Sou aquí: Home » Miscel·lània » L’exposició ‘Se’n parlave… i n’hi havie’, produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, revela que les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu

L’exposició ‘Se’n parlave… i n’hi havie’, produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, revela que les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu 

compartir

bruixes

La mostra, que s’inaugura aquest dimarts (13/03/2018) a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, és fruit de dos anys de recerca sobre la bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu 

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran ha presentat avui a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie”, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre el 2015 i el 2017.

L’acte de presentació als mitjans de comunicació ha anat a càrrec de la cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura, Magda Gassó; la presidenta de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, Carme Bergés; l’alcalde d’Esterri d’Àneu i president del consorci de l’Ecomuseu, Ramon Villuendas; i Pau Castell, comissari de l’exposició, historiador i professor de la Universitat de Barcelona.

D’entre les principals conclusions de la investigació i, que l’exposició il·lustra, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50 i mentre que a la plana costa de trobar testimonis vius que en recordin alguna pràctica, al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Així ha resumit avui el comissari de la mostra, Pau Castell, les principals conclusions.

Castell ha explicat que han aparegut nous testimonis orals de gent d’edat avançada de la plana de Lleida i el Pirineu que posen de relleu una vivència de la bruixeria fins fa poc, concretament fins els anys 50. Castell subratlla que la investigació ha confirmat que sempre s’identifica la bruixeria en dones de la comunitat a qui es fa responsables de malalties i morts pels seus maleficis.

També ha puntualitzat que en la recerca es pot diferenciar clarament dos àmbits: d’una banda el Pirineu (Pallars, Alt Urgell i Aran on la bruixeria és molt més present i semblant a la documentació històrica, els judicis per bruixeria del segle XV, XVI i XVII) i de l’altra, la plana, on costa trobar gent que en recordi res. De fet aquest ha estat bona part del problema dels investigadors a la plana: no trobar gent que en pugui parlar perquè o bé no ho han viscut o no se’n troben testimonis. En canvi a la muntanya, s’ha trobat gent que encara hi creu avui i a més, no tothom en vol parlar per por a que els porti mala sort.

La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i la segona fase al Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En tots dos casos, es va realitzar a partir d’entrevistes i testimonis orals. A més, també es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema feta a Andorra.

La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

La recerca ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i diferents museus de la xarxa, que ha permès fer un primer recull de material oral i històric. La producció de l’exposició ha estat possible gràcies al Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran). La mostra forma part de les activitats de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural que es commemora enguany. A l’igual que la resta de les exposicions que organitza la Xarxa de Museus, posa en valor les col·leccions que custodien els museus que formen part de la Xarxa. La mostra dona continuïtat a la important tasca que s’està fent des de les institucions museístiques pel que fa a la documentació, conservació, estudi i difusió del patrimoni de les terres de Lleida, dintre de la qual també s’inclou l’altra mostra produïda per la xarxa que actualment està itinerant pel territori, “Vestir la Moda. Modes de Vestir a les Terres de Lleida (segles XVIII-XX)”, de la qual el proper dia 15 de març se n’inaugura la darrera itinerància, en aquest cas al Musèu dera Val d’Aran.

L’exposició combina les dues vessants que ha abordat la investigació: la històrica i l’etnològica. Així per exemple, s’hi poden escoltar diferents àudios, entre ells els de persones que han viscut el fenomen de la bruixeria en primera persona. També es poden trobar objectes que s’han utilitzat per protegir-se’n com ara cremalls i amulets, entre altres. També s’hi mostren documents històrics i material que il·lustra les diferents conclusions a les qual ha arribat la investigació.

Durant els anys 2018 i 2019, l’exposició ‘Se’n parlave i n’hi havie’ recorrerà els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. Fins al 7 de maig hi serà a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu. De l’11 de maig al 24 de juny serà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, d’allí anirà al Museu de la Conca Dellà, on hi serà del 5 de juliol a l’12 d’agost. Arribarà al Museu de Cervera el 20 d’agost, on s’hi exposarà fins el 22 d’octubre i acabarà l’any al Museu de la Noguera, on es podrà visitar del 8 de novembre al febrer de 2019 i continuarà a la resta de museus de la Xarxa.

Related posts: