Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, juliol 19, 2018
Sou aquí: Home » Recerca » El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món / ICTA-UAB

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món / ICTA-UAB 

compartir

IMG_1786-Editar-Editar__Oscar Serrano

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d’una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB. 

La pèrdua de les praderies marines hauria suposat l’alliberament a l’atmosfera de 9 milions de tones mètriques de CO2 que es trobaven segrestades. 

 

A l’estiu de 2010-2011 Austràlia Occidental va experimentar una onada de calor marina sense precedents que va elevar la temperatura de l’aigua entre 2 i 4 °C per sobre de la mitjana durant més de 2 mesos provocant la defoliació de la Amphibolis antarctica, la fanerògama marina dominant a la icònica badia de Shark Bay, Patrimoni de la Humanitat. Investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb científics d’Austràlia, Espanya, Malàisia, els Estats Units i el Regne d’Aràbia Saudita, alerten sobre les importants emissions de diòxid de carboni (CO2) provocades per la pèrdua d’aquestes praderies de fanerògames marines (també conegudes com a herbassars) després d’aquest esdeveniment climàtic a la badia de Shark Bay, un dels ecosistemes de praderies marines més grans del món. 

Durant els tres anys posteriors a l’esdeveniment, la pèrdua de les praderies marines a Shark Bay hauria alliberat fins a 9 milions de tones mètriques de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera. Aquesta quantitat equival aproximadament a la producció anual de CO2 de 800.000 llars, dues centrals elèctriques de carbó o 1.600.000 automòbils durant 12 mesos. Potencialment, va fer augmentar les emissions anuals estimades pels canvis d’usos del sòl a Austràlia fins a un 21%. 

La investigació liderada per l’ICTA-UAB i la Edith Cowan University (ECU) i publicada a Nature Climate Change ha estimat que les praderies de fanerògames marines de Shark Bay contenen una de les majors reserves de carboni que es registren en ecosistemes d’aquest tipus, degut a la seva gran extensió, i contenen fins a l’1,3% de tot de carboni orgànic segrestat en els herbassars de tot el món. 

Investigadors col·laboradors del Departament de Biodiversitat, conservació i Atraccions d’Austràlia Occidental van cartografiar l’extensió de praderies marines en un 78% del parc marí dins la zona de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2014, i van trobar que l’extensió d’herbassars s’havia reduït en un 22% en comparació amb cartografies de 2002. Això equival a una pèrdua de 1.000 km2 d’herbassars que ocuparien 10 vegades la superfície de Barcelona ciutat. 

“Les pèrdues generalitzades l’estiu de 2010/11 no tenen precedents. A banda d’una pèrdua neta en extensió, les praderies supervivents van veure reduïda la seva densitat. L’àrea de praderies denses va passar del 72% el 2002, al 46% el 2014″ explica l’Ariane Arias-Ortiz, doctoranda a l’ ICTA-UAB i primera autora del treball. 

“Això és significatiu, perquè les praderies marines són embornals de CO2. Absorbeixen i emmagatzemen CO2 en els sòls on creixen i a la seva massa vegetal, aquest procés es coneix com a biosegrest. El carboni que és emmagatzemat als sòls potencialment romandrà allà durant milers d’anys, sempre que aquestes praderies no es degradin”, explica el professor Pere Masqué, coautor de l’estudi i investigador del ICTA-UAB i del Departament de Física de la UAB. 

El Dr. Oscar Serrano, investigador de l’ECU i també coautor de l’estudi, explica que “quan es produeix un esdeveniment com el de Shark Bay, no tan sols es perden les praderies com a embornals de CO2, sinó que el carboni acumulat durant milers d’anys s’allibera a l’atmosfera en forma de CO2 durant la descomposició de la matèria orgànica emmagatzemada als sòls de les praderies”. 

“Tot i que les praderies marines són susceptibles a la restauració, sens dubte el que hauríem d’evitar és la pèrdua d’aquestes des de l’inici, ja que les emissions de CO2 degudes a la degradació d’aquests ecosistemes superen en escreix la capacitat de segrest de carboni de les praderies intactes”, conclou Ariane Arias-Ortiz. 

“Amb l’augment en la freqüència i la intensitat d’esdeveniments climàtics extrems sota un escenari de canvi global, la permanència d’aquestes reserves de carboni es veu compromesa, emfatitzant encara més la importància de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de la necessitat d’implementar estratègies de conservació per evitar retroalimentacions climàtiques adverses”, indica. 

Per dur a terme l’estudi, els investigadors van mostrejar in situ 50 praderies i van modelitzar la pèrdua de carboni del sòl després de l’esdeveniment per poder estimar les possibles emissions de CO2. 

Anticipem-nos a esdeveniments climàtics futurs 

Mentre que el Pla de gestió de reserves marines de Shark Bay 1996-2006 ofereix protecció i solucions contra amenaces locals, com ara l’augment de la pesca i les aportacions de nutrients de la indústria, l’agricultura i el turisme, actualment no hi ha cap Pla per afrontar amenaces globals com futures onades de calor marines. 

“Necessitem entendre millor com les praderies marines, especialment aquelles que viuen en zones amb risc d’estrès tèrmic, respondran a les amenaces provocades pel canvi global, directes o a través d’interaccions amb pressions locals”, diu el professor Paul Lavery, investigador de l’ECU i també coautor. “Hem vist la rapidesa amb què es poden produir les pèrdues i, una vegada destruïdes les praderies, la capacitat de recuperació és limitada i lenta, i depèn en gran mesura de l’arribada de llavors o plàntules”, afegeix. 

Les accions per a futures catàstrofes podrien incloure l’eliminació de restes vegetals a l’aigua i platges per evitar el creixement d’algues i fitoplàncton que atenuen la llum i consumeixen l’oxigen de l’aigua. Si les praderies es perden, la restauració és també una alternativa i la seva efectivitat està sent estudiada actualment pel Prof. Kendrick de la University of Western Australia i coautor d’aquest estudi. ♦

Referència: 
‘A marine heat wave drives massive losses from the world’s largest seagrass carbon stocks’ Nature Climate Change DOI: 10.1038/s41558-018-0096-y 

Imatge: 
Reserves de carboni sota les praderies de fanerògames marines a Shark Bay. El material orgànic derivat d’arrels dels herbassars, rizomes i fulles està incrustat als sediments sorrencs, formant dipòsits orgànics de diversos metres de gruix. (Crèdit: Oscar Serrano).

Related posts: