Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, juny 16, 2019
Sou aquí: Home » Miscel·lània » CICAC / UAB: Un estudi conclou que els fills de mares recluses no poden gaudir del contacte adequat

CICAC / UAB: Un estudi conclou que els fills de mares recluses no poden gaudir del contacte adequat 

compartir

UAB

Un informe del CICAC i la UAB posa de manifest que les sales de comunicació de les presons no són espais idonis per als infants

Un estudi de l’Observatori Social i Econòmic de la Justícia, de la Càtedra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) conclou que les condicions dels contactes entre les dones recluses i els seus fills no són les adequades. La majoria de dones empresonades considera que l’ambient dels locutoris on es duen a terme les comunicacions orals o els vis à vis familiars, no són els més idonis per un nen, ja que són espais ”vells, tristos i petits”. A més, consideren que s’ha d’invertir entre quatre i vuit hores per fer les visites a causa de les esperes llargues. L’estudi assenyala que el 78% de les dones empresonades són mares.

Entre les conclusions de l’informe també es recull que la ”llunyania real” del centre penitenciari respecte del lloc on viuen els fills s’hauria de tenir en compte per decidir sobre la imposició d’una mesura alternativa a la presó, a la dona condemnada que té fills menors al seu càrrec. L’informe assenyala que l’administració de Justícia hauria de tenir en compte aquesta condició, de maternitat, a l’hora de decidir la destinació final d’una dona en un o altre centre penitenciari. L’estudi conclou, en aquest sentit, que cal posar de relleu la necessitat d’elaborar informes criminològics perquè es puguin adoptar les mesures més convenients de cara a la reinserció de les mares que han delinquit. Tot i que els tercers graus són més freqüents en dones, aquestes compten també amb menys centres per complir les fases de les condemnes en règim de semillibertat. L’informe també fa esment a la necessitat de protegir els drets dels menors que no han comès cap delicte però que en canvi, pateixen els efectes del sistema penal. En general, els nens la infància dels quals ha anat lligada a l’empresonament de la mare, presenten un major risc delictiu. Les dones són només un 6,8% de la població reclusa. El 71% compleix condemnat per delictes contra la salut pública i el patrimoni. En ser un nombre més reduït de reclusos, els recursos econòmics que es destinen a la població reclusa femenina a Espanya solen ser precaris, i les estructures dels centres acostumen a ser inadequades a les seves necessitats. De fet, l’estudi denuncia que els centres penitenciaris estan pensats per un perfil d’home i no pas per a la població femenina amb fills.Violència soferta i historial delictiu L’estudi també posa de relleu que haver patit violència té una relació directa en l’historial delictiu de les dones recluses. Més del 80% de les dones empresonades a l’estat espanyol han sofert violència abans de la comissió d’actes delictius, el 68% de les dones ha estat víctima de violència de tipus sexual; el 59% de les dones va sofrir violència en l’àmbit familiar menter que un 25% va ser víctima d’abusos sent menor d’edat. A Catalunya les darreres dades de que es disposen, relatives a la violència exercida sobre dones empresonades, tot i ser considerablement elevades, mostren un descens respecte a anys anteriors. Així l’any 2014, a Brians 1 un 44% de dones empresonades havien rebut maltractament físic; un 56,9% psicològic i un 24% havia estat víctima d’abús sexual.♦

Related posts: