Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Catalunya s’endinsa aquest 2018 en l’Any del Turisme Cultural

Notícia anterior
Notícia posterior

Turisme Cultural

L’Agència Catalana de Turisme promou més de 150 accions per reivindicar el paper de la cultura com a factor clau de diferenciació i singularització turística

Catalunya dedicarà aquest 2018 a la promoció del seu llegat cultural com a atractiu turístic. En el marc de l’Any del Turisme Cultural, l’Agència Catalana de Turisme (ACT) durà a terme més de 150 accions amb un pressupost de 2,8 milions d’euros. Es tracta, d’un repte ‘bidireccional’ en el qual la cultura potencia la singularitat dels atractius turístics del país, mentre que el turisme assumeix el repte de fer valer la cultura i contribuir a la seva sostenibilitat social i econòmica. Aquesta programació s’emmarca en la commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, impulsat pel Consell d’Europa i del Parlament Europeu. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha estat l’escenari aquest dimarts del vespre de la presentació d’aquesta iniciativa, que ha comptat amb la presència de més de 650 professionals del sector.

En la presentació hi han intervingut en el torn de parlaments el director general de Turisme, Octavi Bono, i el secretari general d’Empresa i Coneixement, Pau Villòria. A l’inici del seu discurs, Villòria ha denunciat la situació institucional i política “anòmala”, visible amb les absències de la figura d’un titular del Departament d’Empresa i Coneixement i un del Departament de Cultura. “Lamento la seva absència i confio que ben aviat superem aquesta situació”, ha indicat fent arrencar els aplaudiments del públic assistent. També eren presents a l’acte la secretària general de Cultura, Maria Dolors Portús, el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, el Secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font així com representants de les quatre diputacions i diversos alcaldes. Campanyes de promoció, fires, rutes i itineraris culturals o exposicions són algunes de les activitats que s’hi duran a terme per als professionals del sector i per al públic final, organitzades per diferents empreses i entitats del món del turisme i la cultura. Els mercats prioritaris d’aquesta iniciativa són França, el Regne Unit, Alemanya, Rússia, Itàlia, Regne Unit i Irlanda, Espanya, Bèlgica i els Països Nòrdics tot i que també té interès atreure visitants dels Estats Units d’Amèrica, Austràlia, la Xina, el Japó i Xile. Segons l’ATC, són mercats que tradicionalment tenen un gran interès en el turisme cultural; o bé el cas contrari, que els visitants que venen a Catalunya no ho fan atrets inicialment per l’oferta cultural, situació que es vol revertir. L’Any del Turisme Cultural suposa una plena col·laboració entre el sector turístic i el sector cultural de Catalunya, implicats en l’organització i execució de les diferents actuacions de la iniciativa, bé siguin les de pròpia creació i implementació o les proposades pels departaments de Turisme i Cultura de la Generalitat així com les diputacions. Villòria ha ressaltat aquest treball conjunt entre els dos àmbits. Una “coordinació i entesa” que el secretari general d’Empresa i Coneixement confia que “pervisqui” en benefici del turisme, la cultura, però també “del país i de la seva ciutadania”, ha conclòs.

Objectius

L’Any del Turisme Cultural té com a repte posicionar la cultura com a eix clau i diferencial de la destinació, i en aquest desafiament el turisme hi tindrà un paper fonamental: fer valer la cultura i contribuir en la seva sostenibilitat social i econòmica. És, doncs, un repte ‘bidireccional’ en el qual la cultura potencia la singularitat dels atractius turístics culturals; per la seva banda, el turisme vetlla per la sostenibilitat de la cultura. Els objectius són vincular de forma més directa la cultura com a “element diferenciador de la marca Catalunya”; fomentar la creació d’una oferta de qualitat “orientada a una demanda de qualitat”, a partir de la transformació dels recursos culturals en “productes turístics vendibles”. En aquest sentit, es vol fer valer “la riquesa de Catalunya com a destinació de destinacions autònomes, sostenibles i competitives”, impulsant una millor distribució territorial de l’activitat turística. Per això, es vol aprofitar, entre d’altres, poder treballar la ‘desestacionalització’ remarcant el valor turístic de la cultura catalana i incrementar el consum d’experiències turístiques culturals dels visitants un cop són a Catalunya. D’aquesta manera, es vol augmentar el volum d’ingressos per turista a partir d’una oferta d’experiències turístiques de més valor i maximitzar els beneficis que pot generar una cultura que s’aprofita del turisme també per als residents. El turisme cultural pren el relleu a altres any temàtics com els dedicats al turisme familiar (2014), el turisme d’interior i de muntanya (2015), el turisme gastronòmic i l’enoturisme (2016) i el turisme sostenible (2017).

2018: Any Europeu del Patrimoni Cultural

El Consell d’Europa i del Parlament Europeu han escollit aquest 2018 com Any Europeu del Patrimoni Cultural amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania envers la història i els valors europeus i reforçar un sentiment d’identitat comunitari. El director general de Turisme, Octavi Bono, ho ha qualificat d’”extraordinària oportunitat” per fer valer el llegat cultural del país internacionalment. S’entén com a patrimoni cultural tant els monuments, paratges, tradicions, coneixements transmesos i expressions de la creativitat humana, com també les col·leccions conservades i gestionades per museus, biblioteques i arxius, tots ells formes de presentar el passat, preservar-lo i reivindicar-lo. Els objectius principals de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural són promoure la diversitat cultural, el diàleg intercultural i la cohesió social; posar en relleu la contribució econòmica del patrimoni cultural i de la creació, en particular a les petites i mitjanes empreses, i el desenvolupament local i regional, així com incidir en el paper del patrimoni cultural en les relacions exteriors de la Unió Europea, com la prevenció de conflictes, la reconciliació en el cas que es produeixin i la reconstrucció d’aquell patrimoni cultural que es trobi malmès o destruït.

Els patrimonis de Catalunya reconeguts per la Unesco

Actualment, Catalunya compta amb onze reconeixements per part de l’Organització de Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) sobre el seu patrimoni cultural, històric, artístic i paisatgístic. D’aquests, tres són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat: La Patum de Berga, reconeguda l’any 2005; els castellers (2010) i les Festes de Foc del Solstici dels Pirineus (2015). Pel que fa al Patrimoni Mundial Cultural, Catalunya compta amb l’obra d’Antoni Gaudí (1984-2005); el Monestir de Poblet (1991), el Palau de la Música i el conjunt modernista de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu de Domènech i Montaner (1999); les església romàniques de la Vall de Boí (2000); el conjunt arqueològic romà de Tarraco (2000) i les pintures rupestres de l’arc Mediterrani, situades a Ulldecona, Montblanc i el Cogul, entre d’altres (2015).A més, Catalunya compta amb dues Reserves de la Biosfera designades per la Unesco: a les Terres de l’Ebre i al Massís del Montseny.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere