Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Protecció de denunciants: la Comissió Europea estableix noves normes per a tota la UE

Notícia anterior
Notícia posterior

ue

La Comissió Europea proposa l’aprovació d’una nova normativa per millorar a tota la EU la protecció dels denunciants d’irregularitats. Els recents escàndols, com ara el del Dieselgate, el del Luxleaks, el dels papers de Panamà o el de les revelacions de Cambridge Analytica demostren que els denunciants d’irregularitats poden tenir un paper important a l’hora de revelar activitats il·legals que perjudiquen l’interès públic i el benestar dels ciutadans i de la societat.

La proposta que avui presentem garantirà, mitjançant l’aprovació d’una normativa d’abast europeu, un alt nivell de protecció dels denunciants que informen d’infraccions de la legislació europea. La nova normativa establirà uns canals segurs per poder informar de qualsevol cas d’infracció dins d’una organització o bé a les administracions públiques, protegirà els denunciants davant de qualsevol acomiadament, degradació del seu grau o de la seva feina o qualsevol altra forma de represàlia i exigirà que les administracions públiques informin els ciutadans i ofereixin formació als empleats públics sobre la manera de tractar els denunciants.

«És possible que molts dels escàndols actuals no haguessin sortit mai a la llum si la gent que hi estava al corrent no hagués tingut el coratge de fer-los públics. Ara bé, no podem amagar el fet que els qui els han revelat han corregut uns riscos enormes. Per tant, si protegim més bé els denunciants, podrem detectar i protegir-nos millor de tota mena de danys a l’interès públic, com ara fraus, casos de corrupció o d’elusió fiscal o perjudicis a la salut pública o al medi ambient. Els denunciants no haurien de patir cap càstig per haver fet el que cal. A més, la proposta que avui presentem també vol protegir els qui actuen com a fonts dels periodistes d’investigació ajudant-los a defensar la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa», ha declarat avui el vice-president primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans.

«La normativa sobre la protecció dels denunciants canviarà les tornes. En un món globalitzat on la temptació per obtenir el màxim profit infringint fins i tot la llei és ben real i hem de donar suport a la gent disposada a córrer el risc de desvelar qualsevol infracció de la normativa europea. Els ho devem a la gent honesta de tot Europa», ha declarat avui també la comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, Věra Jourová.

Els denunciants poden ajudar a detectar, investigar i sancionar fraus de llei. A més, aquests ciutadans honrats tenen un paper molt important perquè ajuden els periodistes i la premsa lliure a fer el rol que els pertoca en les nostres democràcies. Vet aquí per què cal protegir els denunciants davant de les intimidacions o les represàlies. Els ciutadans que denunciïn activitats il·legals no haurien de patir cap mena de càstig, però la realitat és ben diferent: molts d’ells ho paguen perdent la feina, la reputació o fins i tot la salut: el 36 % dels treballadors que denuncien alguna irregularitat pateixen represàlies (2016 Global Business Ethics Survey). La protecció dels denunciants també ajudarà a protegir la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa i, per tant, l’estat de dret i la democràcia a Europa.

Protecció davant d’un ampli ventall d’infraccions

La proposta que avui presentem garanteix la protecció arreu de la UE dels denunciants de qualsevol infracció de la normativa europea en l’àmbit de la contractació pública, els serveis financers, el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, la seguretat dels productes fabricats, la seguretat del transport, la protecció del medi ambient, la seguretat nuclear, la seguretat alimentària i dels pinsos animals, la salut i el benestar animal, la salut pública, la protecció dels consumidors, la protecció de la privacitat i de les dades personals o la seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació. Aquesta proposta també va enfilada a posar terme a les infraccions de la normativa europea en matèria de competència, a les infraccions i abusos del règim fiscal de les empreses i als perjudicis dels interessos financers de la UE. La Comissió encoratja els estats membres a anar més enllà d’aquest comú denominador normatiu perquè gosin establir marcs legislatius més amplis que protegeixin encara més els denunciants.

Mecanismes i obligacions dels empresaris

Totes les empreses de més de cinquanta empleats o amb un volum de negocis superior als 10 milions d’euros han de crear un procediment intern per tramitar qualsevol denúncia interna. També queden sotmeses a aquesta normativa les administracions regionals i nacionals i els municipis de més de 10 000 habitants.

La normativa sobre la protecció dels denunciants ha de crear un seguit de mecanismes:

  • Canals de denúncia ben clars que garanteixin la confidencialitat dins i fora de l’organització.
    • · Un sistema de denúncia amb tres potes:
      • canals per tramitar denúncies a nivell intern;
      • canals per tramitar denúncies a les administracions públiques competents si els canals interns de les organitzacions no funcionen o no s’espera que funcionin prou bé, com ara els casos en què els canals interns puguin posar en perill l’eficàcia de les investigacions per part de les administracions públiques competents;
      • · denúncia pública o als mitjans de comunicació si les denúncies internes o a l’administració no porten enlloc o si hi ha un risc clar i imminent per a l’interès públic o l’amenaça d’un dany irreversible.
      • L’obligació que empreses i administracions públiques informin, responguin i facin un seguiment de les denúncies internes en un termini de tres mesos.
      • Prevenció de represàlies i protecció efectiva: queda prohibida qualsevol forma de represàlia, que sempre ha de ser objecte de sanció; si un denunciant pateix cap mena de represàlia, ha de poder tenir accés a assessorament gratuït i a les mesures adients per aturar l’assetjament laboral que pugui patir arran de la seva denúncia o bé evitar el seu acomiadament; la càrrega de la prova serà revertida en aquests casos i pertocarà demostrar a la persona o organització responsables que no actuen en represàlia contra el denunciant; el denunciant també rebrà protecció en cas d’accions judicials mitjançant l’exempció de responsabilitats per haver fet pública la informació.

Salvaguardes efectives

L’objectiu de la proposta que avui presentem és emparar les denúncies d’irregularitats clarament dirigides a salvaguardar l’interès públic. És per això que s’hi contemplen salvaguardes que dissuadeixin o impedeixin cap denúncia abusiva o malvolent i previnguin perjudicis injustificats a la reputació dels denunciats, els quals han de gaudir plenament de la presumpció d’innocència, del dret a un judici just i a la tutela judicial efectiva, i del dret de defensa.

Rerefons

Actualment, la protecció de què gaudeixen els denunciants d’irregularitats a tota la UE és massa dispersa i desigual. Només hi ha deu estats membres que garanteixin la plena protecció dels denunciants d’irregularitats. A la resta d’estats membres la protecció de què gaudeixen és parcial i només s’aplica a alguns sectors o categories de treballadors.

La proposta de la Comissió es basa en la Recomanació del Consell d’Europa del 2014 sobre la protecció dels denunciants d’irregularitats, la qual recomana que «els estats membres creïn un marc normatiu, institucional i judicial per protegir les persones que, en el context de les seves relacions laborals, informin o revelin informació sobre amenaces o danys a l’interès públic» i estableix principis per orientar els estats a l’hora d’introduir o revisar els seus marcs normatius en la matèria.

En les seves Conclusions sobre mesures de transparència fiscal de l’11 d’octubre del 2016, el Consell encoratjava la Comissió a estudiar la possibilitat d’una futura actuació de la UE. Les organitzacions de la societat civil i els sindicats han reclamat reiteradament una legislació a nivell de la UE per protegir els denunciants d’irregularitats que actuïn en interès públic.

En el segon col·loqui anual sobre drets fonamentals que va tenir lloc el mes de novembre del 2016 i duia per títol «Pluralisme dels mitjans de comunicació i democràcia», la Comissió es va comprometre a prendre mesures per protegir els denunciants d’irregularitats, com ara les fonts periodístiques.

La millora de la protecció dels denunciants d’irregularitats també acompleix el compromís de la Comissió de fer respectar la legislació de la UE tal com estableix en la seva comunicació del 2016 que duu per títol El dret de la UE: millors resultats gràcies a una millor aplicació.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere