Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, juliol 22, 2018
Sou aquí: Home » Docència » La comunitat educativa fa front comú contra la ”criminalització” i la ”instrumentalització” de l’escola catalana

La comunitat educativa fa front comú contra la ”criminalització” i la ”instrumentalització” de l’escola catalana 

compartir

educativa

Sindicats, AMPAs i entitats del sector educatiu convoquen una manifestació unitària el 10 de juny a Barcelona

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que agrupa AMPAs, sindicats i entitats del sector educatiu, han volgut mostrar aquest dimecres el seu suport als professors i docents encausats i assenyalats fent un front comú contra el què consideren una ”criminalització” de l’escola catalana i una ”instrumentalització i és partidista” de l’activitat educativa. Amb el lema ”Deixeu l’educació en pau. Volem educar en llibertat”, el MUCE ha demanat preservar l’escola com un espai de ”convivència i cohesió” i ha denunciat situacions d’autocensura a les escoles per part de docents que volen evitar conflictes. La comunitat educativa ha organitzat diverses mobilitzacions, com ara concentracions el 23 de maig a les delegacions del govern espanyol, un acte a Sant Andreu de la Barca el 3 de juny, i una manifestació unitària a Barcelona, el 10 de juny.

Amb el calendari de mobilitzacions, el MUCE vol donar suport a tota la professió docent del país però en especial als casos judicialitzats de Sant Andreu de la Barca i la Seu d’Urgell, i als 500 docents i altres professionals de l’educació ”amenaçats” pel delegat del govern espanyol Enric Millo, uns suports que comencen a arribar, segons han explicat aquest dimecres, d’arreu de l’estat espanyol, tan d’entitats com de particulars. Així, el MUCE ha consensuat un manifest on es demana que es deixi ”l’educació en pau” i es reclama ”llibertat” per educar. Per això, les entitats signants del text volem posar en valor la tasca educativa desenvolupada pels docents en un context social i polític de gran complexitat. Defensen que a l’escola ”s’ha de poder parlar de tot ” i ”s’ha de parlar de tot”, sempre que es preservi el respecte a tots els alumnes. Per això, des del MUCE denuncien ”la instrumentalització política i ús partidista” del cas, i alerta que aquesta situació ha posat en risc la preservació de la convivència i la cohesió de l’escola. En aquest sentit, Maria Vinuesa, de l’associació de mestres Rosa Sensat, ha demanat treballar per preservar aquesta funció de l’escola. Vinuesa ha recalcat que les acusacions d’adoctrinament posaven ”en perill’ aquesta cohesió social i només servien ”per a fer patir persones concretes”, a la vegada que es podia trencar la confiança i la complicitat necessària per a realitzar la tasca educativa sempre complexa. El MUCE també ha volgut fer una crítica a la instrumentalització mediàtica de la situació, i ha posat d’exemple la publicació dels noms i les imatges dels professors denunciats de Sant Andreu de la Barca, perquè són factors que ”no contribueixen a normalitzar la situació”. Des del MUCE s’ha recordat que el sistema educatiu té mecanismes per garantir la resolució de conflictes a les aules, amb la mediació, l’escola i el mateix departament, abans d’acudir a la justícia. En aquest sentit, Maria Pinós, d’UGT, s’ha mostrat convençuda que ”no hi ha cap docent que hagi perdut l’oremus” i que per tant, actua dins els marcs legals establerts. Per Pinós, el cas d’El Palau ha estat ”el rovell de l’ou” però creu que la situació s’està estenent ”com una taca d’oli”. Per Pinós, l’administració té mecanismes suficients per intervenir si hi ha docents que no han complert amb les seves obligacions i creu que ”el desgavell és mostra de la ”greu” situació actual. Per últim, la comunitat educativa demana centrar els esforços en resoldre els ”problemes reals” de l’educació, com pot ser el que consideren un ”infrafinançament”, el tancament de grups, la planificació del Departament pel que fa a les plantilles de professorat, o l’increment de les taxes universitàries.

Autocensura a les aules

El MUCE també ha alertat que la situació arran de la judicialització dels casos de Sant Andreu de la Barca i la Seu d’Urgell, així com les suposades denúncies recollides pel ministeri , ha generat autocensura a les aules. Els sindicats presents en el marc unitari han assegurat que moltes escoles i instituts han deixat de fer algunes activitats per evitar poder ser acusats i provocar conflicte, com pot ser treballar ‘L’estaca’ a la classe de música, parlar amb precaució de ”república o monarquia” a l’època romana, o deixar de fer actes col·lectius en jornades com el dia de la pau, per no generar tensions. Així ho ha corroborat David Córdoba, d’USTEC-STEs, que ha reivindicat que els treballadors de l’ensenyament ”no són lliures de generar debats” que abans es generaven, i ha defensat l’enriquiment que aquests debats podien aportar. Per això, creu que per fer ”el què hem fet sempre, ara veiem que estem autocensurats”, un fet que per Córdoba ”trenca la normalitat” que hi havia fins ara a les aules. Josep Riera, de CGT, ha assegurat que hi ha docents que van a treballar ”amb por” i ha recordat la figura de Ferrer i Guàrdia com a model de persona que defensa ”parlar de tot” a les aules. Per Riera, si es respecta el dret d’uns pares que no volen que s’hi parli de determinats temes, s’està vulnerant el dret dels qui si que ho volen. Àngel Garcia, de CCOO ha assegurat que ”des dels poders i la pressió mediàtica” s’està condicionat la lliure expressió de professorat. Llibertat d’expressió i llaços grocs Des de la FaPaC, Xènia Amorós, s’ha mostrat partidària de ”no limitar la llibertat d’expressió” a les aules. En referència al llaç groc que poden portar alguns docents a les classes, i a la idoneïtat o no d’aquest símbol, Amorós ha respost que ”tots els símbols són polítics” i per tant, no s’ha de qüestionar aquest fet. ”Portar un llaç groc té un contingut polític però no portar-lo també el té”, ha dit Amorós, que ha situat que ”el respecte” és la base de les relacions del professorat i els alumnes, igual que en tota la societat. Teresa Esperabé, de CCOO, ha recalcat que és important també que els alumnes puguin veure diferents tipus de professors a les seves aules. Amorós ha assegurat que des de la FaPaC s’està vivint amb ”desconcert” la situació en veure que s’estan ”instrumentalitzant” els alumnes. Per això considera ”clau” mostrar el suport amb els docents i la solidaritat perquè ”som una comunitat i si ens toquen a una, ens toquen a totes”, ha conclòs.♦

Related posts: