Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, octubre 18, 2018
Sou aquí: Home » Actualitat » El món universitari català reivindica el seu paper “en defensa dels drets civils” i demana la llibertat dels polítics presos

El món universitari català reivindica el seu paper “en defensa dels drets civils” i demana la llibertat dels polítics presos 

compartir

drets

Paluzie lamenta que “els rectorats no van estar a l’altura dels reptes que tenia el país” durant l’1-O i demana “màxima mobilització i coordinació” quan comencin els judicis

Professors, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes han reivindicat aquest dijous el seu paper “en defensa dels drets civils i la democràcia” i han demanat la “llibertat dels presos polítics” en un acte que ha tingut lloc a l’edifici Vèrtex de la UPC, a Barcelona. L’acte, organitzat per grups de professors de diverses universitats, ha comptat amb la participació de Laura Turull, Oriol Sànchez i Beta Forn, fills de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, polítics que es troben a la presó. Els impulsors afirmen en un manifest que “el silenci de la comunitat universitària no és una opció” davant la “gravetat de la situació” per la “judicialització de la política, la violència i la repressió” com a “resposta de l’estat espanyol” i demanen adhesions de la comunitat acadèmica internacional per reclamar el respecte als “drets fonamentals” i la “recuperació de la seguretat jurídica”. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha lamentat que “els rectorats no van estar a l’altura dels reptes que tenia el país” durant l’1-O i ha demanat “màxima mobilització i coordinació” de les universitats per aconseguir la “màxima internacionalització” de cara a la tardor, quan podrien començar els judicis al Tribunal Suprem.

L’acte ha servit per presentar un manifest en “defensa dels drets civils”, que s’alinea amb diversos textos aprovats pels òrgans de govern d’algunes universitats, segons han explicat els impulsors. En el manifest, alerten que la “degradació de la situació dels drets civils a Catalunya amenaça les bases de la convivència i la democràcia” i que “actuacions de la judicatura i del govern espanyol posen en crisi la separació de poders”. En aquest sentit, veuen “imprescindible” la “recuperació de la seguretat jurídica” i que “es respectin els drets fonamentals d’expressió, reunió, manifestació i participació política”. També assenyalen que “la recuperació de la convivència només és possible recobrant els usos democràtics i resolent en l’àmbit polític els problemes polítics”.Paluzie, que ha tancat l’acte ‘Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia’, ha apel·lat a la capacitat d’”internacionalització” de la comunitat universitària i considera que aquest manifest pot ser “el començament d’una gran mobilització”, que, segons la presidenta de l’ANC, s’hauria “de fer a la tardor”. “I aquesta vegada mirant de tenir la màxima mobilització i coordinació entre el professorat, el personal d’administració i serveis i els estudiants perquè estiguem tots sincronitzats quan comencin els judicis al Suprem”, ha afirmat Paluzie, que havia retret a l’inici de la seva intervenció que havien “esperat molt més compromís amb el referèndum d’autodeterminació per part de les institucions”. “No se’ls pot demanar a les institucions universitàries que estiguin a favor de la independència, però sí un compromís amb els drets civils i polítics, i el dret d’autodeterminació n’és un”, ha argumentat.

La “batalla pels drets civils”, “primera assignatura” de la universitat

El filòsof i professor de la Universitat de Girona Xavier Antich ha afirmat en la seva ponència que la “batalla pels drets civils, les llibertats fonamentals i els drets socials” és la “primera assignatura” de la universitat. “Si no aprovem aquesta, i a poder ser amb nota, cap de les altres no tindrà sentit”, ha reblat Antich, que ha defensat que “les universitats no poden estar callades” davant el que considera una “autèntica involució democràtica” a l’estat espanyol, perquè “no hi ha universitats sense llibertat” i “no hi ha llibertat si no es declina en plural”. La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha assenyalat que les “autoritats morals” d’aquest acte eren els fills dels polítics empresonats i ha ressaltat que els membres del govern de Quim Torra són “plenament conscients que heretem un llibre que no és nostre i que qui l’hauria d’escriure és a l’exili o a la presó”. També ha estat present a l’acte el secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro. A més, hi han participat membres del col·lectiu Laude d’exrectors. L’acte ha comptat amb l’adhesió d’integrants de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Diverses organitzacions universitàries i socials han donat suport a l’acte, com l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), l’ANC, Òmnium Cultural, Crida per la Llibertat, CCOO, UGT, la Intersindical CSC i Col·lectius Assemblearis d’Universitats-Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC). El periodista Antoni Bassas ha conduït l’acte, que ha comptat amb l’actuació de corals universitàries, que han entonat l’himne universitari ‘Gaudeamus Igitur’ i ‘Els Segadors’.♦

Related posts: