Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, novembre 17, 2018
Sou aquí: Home » Docència » La comissió tècnica del “Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres” (MIF) ha presentat un document amb un conjunt d’accions estratègiques per renovar i millorar la formació inicial docent

La comissió tècnica del “Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres” (MIF) ha presentat un document amb un conjunt d’accions estratègiques per renovar i millorar la formació inicial docent 

compartir

mestres

L’Executiu català estudiarà les recomanacions del grup d’experts en docència que aposten per una reformulació dels estudis de mestre

El Govern català estudiarà amb deteniment les recomanacions que el grup d’experts del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) ha presentat avui i on aposten per una reformulació dels estudis de mestre. Durant l’acte de presentació, els representants del Departament d’Ensenyament i el Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca, han valorat molt positivament l’anàlisi dels estudis de magisteri realitzats en els darrers anys pel Programa MIF, i s’han compromès a seguir treballant per prestigiar i millorar els estudis que donen accés a la professió docent com un dels pilars fonamentals de progrés i benestar propis de tot país avançat.

El director general de Professorat i Personal de Centres públics del Departament d’Ensenyament, Ignasi García Plata, ha valorat “molt positivament el document perquè proposa un model avançat i de molta qualitat, que situa al capdavant la professió docent en tots àmbits”. En aquest sentit, ha destacat “la importància de què hi hagi flexibilitat entre títols i especialitats docents per adaptar-los a les necessitats del sistema educatiu, fet que alhora promou la polivalència del professorat” i “l’aposta per millorar la qualitat de formació del professorat, amb un enfocament molt més qualitatiu del pràcticum”. Plata també ha afirmat, en relació al model actual d’oposicions que, tot i que el Govern s’ha de cenyir a la normativa estatal, “dins de les seves competències, prioritza la competència docent enfront la part memorística”.

Per a seva banda, la directora general d’Educació Infantil i Primària, Mar Camacho, ha exposat que “les escoles del segle XXI necessiten professorat capacitat en habilitats digitals, en metodologies, actualitzats en el que passa al món, que puguin donar resposta a les necessitats de l’alumnat”. Camacho ha destacat que “des d’Ensenyament es fa una aposta directa i ferma pel paper del professorat, que és un factor clau pel sistema i de canvi per qualsevol transformació”. Per això, ha assegurat que “una de les grans aportacions del programa és que acosta les necessitats de l’escola a la formació dels professors. La voluntat del Departament és impulsar els centres de referència educativa, com a laboratoris d’innovació i experimentació, per apropar la realitat de l’aula als futurs mestres”.

Per part del Departament d’Empresa i Coneixement, ha intervingut el director general d’Universitats, Josep Pallarès, que ha subratllat que “avui es presenta un horitzó molt estimulant per als estudis de mestre que en alguns aspectes va més enllà del marc legal vigent però això no impedeix anar introduint millores progressivament en la mesura de les nostres possibilitats”. En aquest sentit, ha afegit que “els canvis que proposa el MIF, amb qui col·laborem des de fa 5 anys, no tenen cost econòmic. L’única barrera real és el marc legal dels estudis que ve fixat pel govern espanyol”. Pallarès també ha explicat que “donat que la formació no són calaixos estancs, la transversalitat és bàsica i ha de ser integral en la futura formació per garantir que es poden cobrir les places necessàries en cada moment amb els perfils més competents”. 

Cinc anys de Programa MIF

Ara fa cinc anys, el Govern i els rectors de les nou universitats catalanes que imparteixen els graus d’educació infantil i primària van impulsar el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF). La finalitat d’aquest programa és contribuir a la qualitat del sistema educatiu català a través de tres eixos: atreure els millors estudiants als graus de mestre, millorar el model formatiu, i adequar les condicions d’accés a la funció docent d’acord als objectius de país en l’àmbit de l’ensenyament.

Des de llavors s’han dut a terme diverses accions de millora, com per exemple la introducció de la Prova d’Aptitud Personal (PAP). Ara, els experts de la Comissió Tècnica de seguiment del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) presenten les conclusions d’un estudi sobre el futur de la formació inicial de mestres a Catalunya. En el document presentat pel coordinador del Programa, Miquel Martínez, els experts en docència avalen una profunda reestructuració dels actuals estudis de magisteri per tal d’adaptar-los a les necessitats actuals.

Recollint reflexions i propostes elaborades un any enrere per un grup de treball del mateix MIF, la Comissió Tècnica proposa un seguit de recomanacions que giren al voltant de tres grans eixos i un seguit d’accions estratègiques per implementar en els estudis universitaris que donen peu a la professió docent.

Estructura i contingut de la formació inicial

El primer dels eixos analitzats té a veure amb l’estructura i contingut de la formació. En aquest àmbit, els experts consideren necessari redissenyar les vies d’accés a la professió docent per, entre altres objectius, millorar la competència dels futurs mestres com a clau de volta de la qualitat de tot el sistema, assolir un màster universitari –a més del grau– com a nivell mínim de formació, i disposar d’una estructura d’estudis que s’adeqüi als perfils que necessita el sistema educatiu. Així, l’estudi preconitza la necessitat d’establir un cos únic de docents d’educació bàsica, que inclogui tant primària com secundària, amb la capacitat de canviar de perfil en el marc d’una carrera professional.     

L’estudi del MIF recomana canviar les estructures actuals dels estudis de formació inicial per exercir com a docent amb alumnat de 0 a 18 anys. Tot i que consideren el model 3+2 com el més desitjable, ateses les estructures actuals existents els experts es decanten en un primer moment per un model 4+1. Per tal que el postgrau sigui efectiu, proposen que el Departament d’Ensenyament l’exigeixi com a requisit per a l’accés a la professió o, en el seu defecte, com a mèrit amb altíssima puntuació. Els dos primers anys del Grau haurien d’incloure un nucli de matèries comunes i els postgraus s’haurien d’ajustar a les necessitats del sistema educatiu.

Un dels aspectes on més incideix l’informe és en la millora del pràcticum, amb un model basat en una estreta coordinació i cooperació entre universitats i escoles, i amb l’establiment de criteris clars per a la selecció de centres educatius com a centres formadors de pràctiques.

Així mateix, un altre factor que segons els experts cal potenciar és la qualitat del professorat de les universitats i la de l’aprenentatge dels estudiants que, en aquest sentit, s’ha d’orientar cap a una metodologia més col·laborativa i una cultura d’exigència acadèmica més elevada.

Professorat universitari

El segon eix del treball se centra en la necessària millora dels equips docents que han de dur a terme la formació inicial dels futurs mestres així com en la millora de la seva situació laboral.

Per dur a terme aquest objectiu el MIF proposa la creació de tres perfils de professorat per als graus de magisteri:

· docents amb perfils acadèmics típicament universitaris, que s’encarregarien de la formació en aspectes fonamentals i teòrics;

· docents que combinen una formació acadèmica amb experiència professional de docent;

· i docents que estiguin exercint la docència en etapes obligatòries per fer-se càrrec de la docència més professionalitzadora.

En aquest mateix sentit, l’informe reivindica la figura de professor vinculat que hauria d’incloure mestres d’infantil, primària i secundària que puguin fer docència la universitat i professors d’universitat que poden fer docència en etapes obligatòries.

Paral•lelament a aquestes mesures, els experts demanen una millora de la situació de les plantilles de PDI dels àmbits de l’Educació. 

Carrera professional docent

En l’últim apartat del treball, la Comissió Tècnica del MIF considera una prioritat la millora de l’actual sistema d’accés a la funció pública docent. Així, recomana que les proves serveixin per determinar la idoneïtat i la competència dels candidats sobre la base dels coneixements i les aptituds amb la inclusió, si cal, d’entrevistes personals.

Els experts demanen que es pugui formar docents amb experiència en l’etapa de secundària obligatòria, a partir del disseny d’una oferta formativa universitària que permeti als docents de primària accedir a una especialització que els permeti exercir, si cal, en la secundària obligatòria. Aquesta organització en especialitats docents de l’ensenyament obligatori ha de permetre que uns mateixos docents puguin exercir al llarg de totes les etapes obligatòries, cursant els complements formatius corresponents, segons la demanda en cada moment.

Finalment, l’estudi incideix en la necessitat d’aprofundir en la formació permanent del professorat que ha de permetre l’adquisició i el canvi d’especialitats i atribucions professionals. Aquesta formació ha de servir també per impulsar la investigació i la innovació en cooperació amb les universitats.

Related posts: