PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Trobada científica a Barcelona: “Proteòmica clínica: cap a la medicina personalitzada i la salut”

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

moleculas

Científics de tot el món treballen en l’Atles del Proteoma Humà per mapar els nivells de proteïnes en els diferents òrgans i teixits del cos humà. Un consorci de 20 laboratoris espanyols contribueix a la creació d’aquest atles estudiant el cromosoma 16

Estudiar les proteïnes del cos humà pot ajudar en la detecció precoç de malalties, la selecció del tractament adequat i la monitorització de la teràpia en temps real

L’estudi de les proteïnes és molt complex perquè el seu comportament és molt dinàmic i poden variar segons molts factors als que estem exposats, inclosa per exemple l’alimentació

Els àmbits que més es poden beneficiar de la proteòmica són les malalties oncològiques, neurovasculars, cardiovasculars i infeccioses

 

Líders mundials en proteòmica es reuniran amb metges i investigadors locals els propers 7 i 8 de novembre a CosmoCaixa Barcelona per impulsar l’ús en medicina personalitzada de la proteòmica, és a dir, l’estudi bioquímic del conjunt de proteïnes que duen a terme les funcions biològiques de les cèl·lules. Per exemple, les proteïnes tenen un paper clau en la regulació de les hormones, les defenses del sistema immunitari i la coagulació de la sang, entre d’altres. 

La trobada està convocada per B·Debate i organitzada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, i coorganitzada per ProteoRed de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i els departaments de proteòmica de quatre instituts de recerca catalans: l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Parc Científic de Barcelona (PCB) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG).

La informació funcional de l’activitat de les proteïnes es pot convertir en una molt eina valuosa per (1) la detecció precoç de malalties, (2) la selecció del tractament més adequat i (3) la monitorització de la teràpia per valorar-ne els resultats en temps real. Els àmbits que més es poden beneficiar de la proteòmica són les malalties oncològiques, neurovasculars, cardiovasculars i infeccioses. 

Les proteïnes són un element que s’ha utilitzat recurrentment en medicina: des de la seqüenciació de la insulina als marcadors del càncer. Per exemple, la proteïna Her2 està sobreexpresada en el càncer de mama i la proteïna tau en l’Alzheimer. Els avenços en recerca, sobretot en diagnòstic i identificació de noves dianes terapèutiques, cal que arribin a la clínica i que els metges coneguin el seu potencial. 

L’estudi de les proteïnes és una qüestió molt més complexa que l’anàlisi de la genètica, perquè les proteïnes són dinàmiques i varien en funció dels factors als que estan exposats. En l’expressió de proteïnes poden repercutir les malalties, les substàncies tòxiques i una multitud de variables més, com ara l’alimentació. Per tant, la temporalitat és una nova dimensió en l’estudi de les proteïnes.

En aquesta línia, investigadors de tot el món estan treballant en l’Atles del Proteoma Humà per mapar els nivells de proteïnes en els diferents òrgans i teixits del cos humà, que estan codificades pels més de 20.000 gens identificats al Projecte del Genoma Humà, a principis dels anys 2000. Cada país analitza les proteïnes d’un dels 23 cromosomes humans. A l’Estat espanyol, un consorci de 20 laboratoris estudia el cromosoma 16, perquè molts dels seus gens estan implicats en malalties oncològiques, neurovasculars, cardiovasculars i infeccioses. ♦

 Programa de la trobada … clicar aquí

Notícia anterior
Notícia posterior