Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, desembre 15, 2018
Sou aquí: Home » Universitats » La Facultat de Psicologia de la UB recorda Miquel Siguan en el centenari del seu naixement

La Facultat de Psicologia de la UB recorda Miquel Siguan en el centenari del seu naixement 

compartir

Siguan

La Sala de Graus de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona acollirà un homenatge al professor Miquel Siguan, en el centenari del seu naixement (1918-2018). L’acte està impulsat conjuntament per l’Acadèmia de Psicologia d’Espanya i la Universitat de Barcelona, i tindrà lloc aquest dijous, 15 de novembre, a les 18 h.

Hi intervindran Josep Batista, vicerector de Personal Docent i Investigador i catedràtic de Psicologia; Helio Carpintero, president de l’Acadèmia de Psicologia d’Espanya; M. Teresa Anguera, catedràtica de Psicologia de la UB i acadèmica; Joaquim Arnau, professor jubilat (UB); Carme Triadó Tur, catedràtica emèrita de Psicologia (UB) i exdegana de la Facultat; Joan Guàrdia Olmos, catedràtic de Psicologia de la UB i director de la revista Anuario de Psicología; Xavier Triadó, director de l’IDP-ICE de la UB, i Antonio Solanas, degà de la Facultat de Psicologia.

Miquel Siguan i Soler (1918-2010), psicòleg i escriptor nascut al barri de Gràcia de Barcelona, va ser un dels introductors de la psicologia a Espanya i l’impulsor de la Facultat de Psicologia de la UB i de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE). Com a defensor decidit del bilingüisme, va destacar pel seu tarannà curiós, obert i plural, pel seu pensament independent i el seu catalanisme antidogmàtic.

Siguan va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona abans de la guerra, durant el mandat del rector Bosch Gimpera, en l’època de Patronat autònom, un període fructífer en què va conèixer personalitats que el van marcar profundament, com ara el professor Joaquim Xirau, Heribert Barrera -que havia estat amic seu des de l’institut- o l’idealista catalanista Andreu Xandri.

Durant la Guerra Civil, es va mobilitzar i va lluitar en una companyia anarquista al front de València, una experiència que va narrar molts anys després a La guerra als vint anys (La Campana, 2002), un dels seus llibres més coneguts. Va acabar la carrera el 1941 i es va dedicar a l’ensenyament en la Barcelona de la postguerra, fins que el 1947 va aprofitar l’oportunitat de marxar fora i va estudiar Psicologia a la London School of Economics, fet que li va canviar la vida. Ja amb trenta anys i decidit a dedicar-se a la psicologia, va tornar a Barcelona per acabar la tesi doctoral, que va titular La psicología del amor en la mística del siglo XII. Va aconseguir entrar al Departament de Psicologia Experimental del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que dirigia José Germain, i va formar part d’un grup heterodox en què, a més d’ell -que havia estat soldat català en una companyia anarquista durant la guerra- hi havia José Luis Pinillos, excombatent de la División Azul, i Mariano Yela, un republicà madrileny. Tots plegats van posar les bases per establir la psicologia com a ciència i com a ensenyament universitari a Espanya.

Inicialment, Siguan es va interessar per la psicologia del treball i va elaborar una recerca pionera que, malauradament, no va ser gens difosa i encara menys coneguda, titulada Del campo al suburbio (1960), que va guanyar el Premi Nacional de Literatura en la categoria social i que era un preclar estudi de camp sobre els immigrants i sobre com s’integraven a la vida a les ciutats durant el desarrollismo franquista. L’any 1961, en guanyar la Càtedra de Psicologia, Siguan va tornar a Barcelona i es va dedicar en cos i ànima a crear una facultat de psicologia. Al mateix temps, les seves recerques van fer un gir radical i va començar a ocupar-se de tota mena de qüestions relacionades amb el llenguatge. Així, l’any 1974, des de l’ICE, va organitzar un seminari sobre llengua i escola que va resultar germinal, des d’on es van començar a impartir les idees sobre normalització lingüística que, més tard, han articulat l’actual sistema d’immersió en l’ensenyament primari.

El caràcter jovial de Siguan mai no va amagar el seu pensament crític, sovint punyent, sobre la realitat que l’envoltava. Va desenvolupar tota la vida professional a la Universitat, sobre la qual no es va estalviar més d’un retret.

És autor de 27 llibres, alguns imprescindibles, com ara La España plurilingüe (Alianza, 1992) i Bilingüisme i educació (amb Ignasi Vila, Pòrtic, 1998). Així mateix, va ser un articulista prolífic; les seves últimes publicacions -va estar en actiu fins al final- han estat La flecha en el blanco: una reflexión sobre nuestro tiempo (Horsori, 2009), en què recull els articles publicats a La Vanguardia i La Codorniz, i El projecte català. Del passat al futur (Aresta, 2009), en què recorre els episodis històrics del catalanisme des del prisma de les pròpies vivències personals.

Siguan va ser degà honorari de la Facultat de Psicologia i va crear i dirigir l’Anuario de Psicología, fundat el 1969. Va ser director científic del projecte Linguapax de la UNESCO, que li va atorgar un guardó a títol pòstum; membre de l’Acadèmia Europaea, i també doctor honoris causa per les universitats de Ginebra, Sevilla, el País Basc i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Així mateix, va ser guardonat amb la Creu Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona.♦

Related posts: