Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, desembre 15, 2018
Sou aquí: Home » Miscel·lània » Avancen els Col·loquis SCHCT : Conferència de Leo van Bergen, “Chemical weapons: treatment of the injured and humanitarian challenges” / IHMC València

Avancen els Col·loquis SCHCT : Conferència de Leo van Bergen, “Chemical weapons: treatment of the injured and humanitarian challenges” / IHMC València 

compartir

ch w

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019) 

Cicle: En el centenari de l’Armistici: salut, medicina i humanitarisme arran de la I Guerra Mundial (1914-1918) / In the centenary of the Armistice: Health, Medicine and Humanitarianism during WWI (1914-1918) and its aftermath

 “Chemical weapons: treatment of the injured and humanitarian challenges”

 Dia: Dimecres 21 de novembre de 2018, 16h. Lloc: Sala de conferencies del Palau de Cerveró (IHMC).Plaza Cisneros, 4, Valencia.

Ponent: Leo van Bergen, The Netherlands Institute for Military History/Dutch Veterans Institute (Hague).

Resum del cicle: La signatura de l’Armistici de Compiègne, entre Alemanya i les forces aliades, el dia 11 de novembre de 1918 va significar la fi de la I Guerra Mundial, una contesa que es va saldar amb vora deu milions de víctimes mortals i un incalculable nombre de ferits i de mutilats. Les potències contendents havien posat en joc tots els seus recursos militars –començant per la carn de canó dels soldats de lleva– per tal d’infligir el màxim dany possible a l’enemic. Com no s’havia conegut mai a tan gran escala, la ciència i la tecnologia hi van contribuir a la carnisseria (Ruiz-Castell, 2015). La guerra total va comportar tot un seguit de novetats (invents, descobriments, avanços tecnològics) armamentístiques, però també defensives, que de vegades l’imaginari col·lectiu sol relacionar tan sols amb la guerra química i les caretes antigàs dels soldats en les trinxeres. En el camp de la medicina, es podrien considerar dues línies principals de transformació: per una banda, el desenvolupament de les tecnologies mèdiques, com ara la vacunació massiva dels soldats per tal de prevenir les malalties infecto-contagioses, el tractament de les lesions produïdes per armes químiques o la transfusió sanguínia (directa, de persona a persona) dels ferits en cas d’hemorràgies greus; i, per una altra banda, la renovació de les pràctiques humanitàries dutes a terme, per la Creu Roja i altres agències internacionals, per tal de pal·liar el patiment de les víctimes, militars i civils, tant en la guerra com en la immediata postguerra. La Societat de Nacions hauria de fer front a tot un seguit de problemes sanitaris provocats per la contesa que exigirà la col·laboració internacional. El cicle de quatre col·loquis pretén commemorar l’Armistici i alhora reflexionar històricament sobre l’equació “medicina i guerra”, tant des del punt de vista humanitari com des de les tecnologies mèdiques.

Organitza: Àlvar Martínez-Vidal (Institut López Piñero, Universitat de València) en col·laboració amb Josep Lluís Barona (Universitat de València) i de Jon Arrizabalaga (CSIC, Barcelona).

Related posts: