Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , novembre 19, 2019
Sou aquí: Home » Actualitat » “Informe Evolució Salarial 2007-2018”: El creixement econòmic segueix sense traslladar-se als sous dels empleats, segons un informe d’ICSA i EADA Business School

“Informe Evolució Salarial 2007-2018”: El creixement econòmic segueix sense traslladar-se als sous dels empleats, segons un informe d’ICSA i EADA Business School 

compartir

eada

El sou mitjà d’un treballador base a l’Estat va augmentar 26 euros el 2018 mentre que el d’un directiu va créixer en gairebé 2.000 euros

Els salaris dels empleats segueixen estancats tot i que l’economia encadena quatre anys de creixement, segons conclou el dotzè informe anual ‘Evolució Salarial 2007-2018’ que han presentat aquest dijous el grup ICSA i EADA Business School. El salari mitjà brut dels treballadors base al conjunt de l’Estat el 2018 va ser de 22.819 anuals, només 26 euros més que el 2017, un creixement del 0,11%. En canvi, els salaris dels directius i càrrecs intermedis van augmentar prop d’un 2,5% i se situen en 81.059 i 41.507 euros l’any, respectivament. De mitjana, un directiu va guanyar 1.962 euros més que l’any anterior i un càrrec intermedi 1.072 euros.

El professor d’EADA Business School Jordi Costa ha constatat que es “consolida” el fet que la riquesa no es trasllada als sous dels empleats i ha remarcat que els creixement del Producte Interior Brut (PIB) superiors al 3% dels darrers anys s’haurien d’haver traslladat als salaris. El president del grup ICSA, Ernest Poveda, ha responsabilitzat tant als empresaris com els agents socials i ha instat a introduir la retribució variable en la negociació col·lectiva. Segons Poveda, un element determinant que explica perquè els sous dels directius augmenten mentre que els dels empleats s’estanquen és que els models retributius dels primers apliquen un sistema de retribució basat en la consecució d’objectius i dels resultats de la companyia, la qual cosa no es fa en els “nivells de renda més baixos”. Els increments lineals del sou base i la indexació a l’Índex de Preus de Consum (IPC) no és suficient per canviar la tendència, segons han apuntat Poveda i Costa. Si no hi ha canvis en el sistema retributiu amb la introducció de la retribució variable, l’estancament dels salaris dels empleats es mantindrà els propers anys. Sobre l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) d’un 22% aquest 2019, Poveda ha considerat que tindrà un impacte “mínim” en l’increment salarial dels treballadors, ja que només afecta a un 4% de la població. Tanmateix, Costa ha afirmat que podria tenir un impacte en la negociació de convenis. L’informe també assenyala la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats, ja que l’augment salarial acumulat en els darrers dotze anys està 0,3 punts percentuals per sota de la inflació acumulada des de 2007. En canvi, els directius i càrrecs intermedis ja han recuperat el poder adquisitiu.

La inequitat retributiva, superior en la gran empresa

Costa ha apuntat que la manca “d’equitat” en la redistribució de la riquesa generada per les empreses és superior en el cas de les grans companyies. Segons el professor d’EADA les petites i mitjanes empreses fan “més esforços” en la retribució dels treballadors. L’informe constata que, malgrat el sou d’un empleat d’una pime és més baix que el d’una gran empresa (se situa entre 25.116 i 21.097 euros anuals enfront 27.504 d’una companyia gran), la diferència entre el que cobra un directiu i un empleat és inferior. En el cas de les grans empreses, la diferència supera els 74.000 euros anuals.

Catalunya, en el ‘top 3’ d’autonomies amb sous més alts

Catalunya se situa entre les autonomies amb sous més alts. La retribució mitjana dels directius està per sobre de la mitjana de l’Estat, amb 82.310 euros l’any, només per darrere de Madrid (85.347 euros anuals). La resta d’autonomies se situen per sota de la retribució mitjana estatal als directius. La tendència és similar en els càrrecs intermedis. Catalunya és la segona autonomia amb millor retribució mitjana, de 42.148 euros al mes, per darrere de Madrid (43.703) i per sobre de la mitjana estatal. Pel que fa als empleats, Catalunya és la tercera autonomia amb sous més alts, amb una retribució mitjana de 23.171 euros anuals, per darrere de Navarra i Madrid (25.967 i 24.026 euros l’any, respectivament).

Turisme i comerç, sectors pitjor remunerats

Els sectors del turisme i el comerç són els pitjor remunerats en totes les categories professionals. En el cas dels directius el sou mitjà és de 72.688 euros anuals, una diferència de gairebé 20.000 euros en relació al sector millor remunerat, la banca i assegurances. El segon amb millor remuneració és la indústria, en tots els càrrecs. Els empleats de turisme i comerç tenen els sous més baixos amb 18.583 euros anuals de mitjana a tot l’Estat. Mentre que els millor pagats, banca i assegurances i indústria, se situen en 26.395 i 25.099 euros l’any. Segueixen el sector serveis (22.829) i la construcció (20.326).La dotzena edició de l’informe, realitzat conjuntament per la consultora ICSA Grup i EADA Business School, s’ha elaborat a partir de les dades salarials de 80.000 empleats per compte aliena a l’Estat. Entre 2007 i juliol de 2018, l’observatori salarial ha recollit un milió de dades sobre salaris.♦

Related posts: