PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Arrenca el debat territorial de propostes per al Pla de Drets Humans de Catalunya

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Drets-humans

Les discussions finalitzaran al juny amb un document que es presentarà al Govern i el Parlament després de l’estiu per promoure drets polítics, socials i econòmics

L’Estructura de Drets Humans de Catalunya ha donat aquest dilluns a la tarda el tret de sortida a un procés de consulta, debat i difusió per tot el territori dels diferents drets que han de configurar el projecte de Pla de drets humans de Catalunya al juliol. L’Estructura de Drets Humans de Catalunya està formada pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i té l’encàrrec d’elaborar un projecte de Pla de drets humans de Catalunya, que hauria de recollir directrius i mesures de política pública per la realització efectiva dels drets humans en un país. A Catalunya, s’ha volgut que el Pla s’elabori a partir d’una diagnosi de situació preparada per persones expertes, amb la participació activa de la ciutadania i la societat civil.

El consell assessor de l’Estructura ha dividit els drets a preservar en cinc grans grups: igualtat i vida digna (salut, educació, habitatge, medi ambient), pluralitat i diversitat (llengua, cultura, religió, protecció de dades, llibertat d’expressió i informació), participació pública (corrupció i transparència), igualtat i no discriminació (dones, gent gran, infants, LGTBI, discapacitats, refugiats), i protecció (justícia, fiscalitat, autogovern).A través de tallers temàtics fets al territori entre febrer i juny amb organitzacions de la societat civil i un qüestionari per internet es buscaran les mancances, fortaleses, oportunitats i recursos disponibles en matèria de drets humans. El procés de debat i consulta acabarà amb l’elaboració al juliol d’un document definitiu que recollirà les recomanacions i propostes sorgides de la societat civil. Finalment, el Pla de drets humans de Catalunya serà sotmès a partir de setembre a la consideració del Parlament i del Govern de Catalunya, que són qui l’hauran de concretar en lleis i polítiques públiques a curt, mitjà i llarg termini. L’acte a les Drassanes de Barcelona ha comptat amb les actuacions musicals del Cor de la Unió i Orpheus XXI, la projecció d’un vídeo de diverses personalitats de la societat i la cultura catalana a favor dels drets humans i les intervencions de diverses personalitats que formen part del consell assessor d’aquest pla com Joan Vintró, Arcadi Oliveres, Laia Serra o Carme Trilla.

L’Estructura dels Drets Humans

L’Estructura de Drets Humans de Catalunya es va crear l’any 2017 seguint recomanacions internacionals, com ara els Principis de París. En formen part el Síndic de Greuges de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. La Conferència Mundial de Drets Humans celebrada a Viena l’any 1993 va recomanar l’elaboració de plans d’acció nacionals en què s’identifiquessin objectius de millora en la promoció i la protecció dels drets humans. L’Organització de les Nacions Unides encoratja l’adopció de plans d’acció nacionals de drets humans, que han de ser documents públics, elaborats amb una àmplia participació de la societat, amb un abast general de tots els drets humans i orientats a l’acció. Així mateix, recomana que, allà on n’hi hagi, les institucions nacionals de drets humans o l’ombudsman (defensor del poble), com a dipositàries de coneixement i d’expertesa en matèria de drets humans, tinguin un paper central en la preparació i l’aplicació del plans nacionals de drets humans. Les funcions de l’Estructura inclouen coordinar una xarxa de drets amb entitats socials, elaborar una proposta d’estat dels drets humans i emetre opinions sobre els projectes i les proposicions de llei del Parlament de Catalunya que tinguin incidència en l’àmbit dels drets humans. També podrà redactar informes vinculats als informes periòdics que els estats han de presentar als òrgans i comitès internacionals de protecció dels drets humans. L’Estructura està formada per una junta i un consell assessor. La Junta està integrada pel síndic, Rafael Ribó, en qualitat de president, i el president de l’IDHC, David Bondia, de vicepresident. En formen part com a vocals l’adjunt general al Síndic, Jaume Saura, i la secretaria de l’IDHC, Montse Tafalla.

L’Estructura també té un consell assessor integrat per una vintena d’entitats i de persones expertes en drets humans. Responen a perfils multidisciplinaris i han estat escollides en un procés de selecció públic per la seva tasca professional i reconeguda trajectòria en aquest àmbit. Les entitats membres del Consell Assessor són Amnistia Internacional, Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), Col·legi de Periodistes de Catalunya, Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats (CCAR), Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), Fundació Jaume Bofill, Irídia, Unicef Comitè Catalunya, Lafede.cat –que agrupa organitzacions per a la justícia global–, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Dincat (federació de discapacitats intel·lectuals).També en són membres Mar Aguilera Vaqués, professora en Dret Constitucional; Joan Benach Rovira, professor de Salut Pública i sociòleg; Encarna Bodelón González, professora de Filosofia del Dret; Marc Antoni Broggi Trias, cirurgià i president del Comitè de Bioètica de Catalunya; Miriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta; Enric Canet, expert en voluntariat i associacionisme i referent en l’àmbit de l’esplai infantil i juvenil; Núria Camps, professora de Dret Internacional públic; Laia Serra Perelló, advocada experta en discriminació, equitat de gènere i drets LGTBI, i Carme Trilla, economista i referent en matèria d’habitatge.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT