Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, abril 19, 2019
Sou aquí: Home » Universitats » La Facultat de Biologia de la UB acull el congrés fundacional de SIBECOL, la primera societat científica d’experts en ecologia de la península Ibèrica

La Facultat de Biologia de la UB acull el congrés fundacional de SIBECOL, la primera societat científica d’experts en ecologia de la península Ibèrica 

compartir

facultatbiologia

Els ecosistemes marins i terrestres davant el canvi global, els efectes dels contaminants en el medi natural, les espècies invasores en un entorn canviant i els desafiaments per conservar la biodiversitat en un món global són algunes de les temàtiques científiques que abordarà el I Congrés de la Societat Ibèrica d’Ecologia (SIBECOL), la primera societat científica d’experts en ecologia de tota la península Ibèrica. La trobada tindrà lloc del 4 al 7 de febrer a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i reunirà prop de set-cents experts de l’àmbit internacional.

El congrés fundacional de SIBECOL coincideix amb la commemoració del centenari del naixement del professor Ramon Margalef (1919-2004), catedràtic d’Ecologia a la UB des del 1967 i referent de generacions d’ecòlegs i naturalistes de tot el país. Està organitzat per un comitè dirigit pels professors i investigadors Isabel Muñoz (Facultat de Biologia UB), Josep Piñol (CREAF-UAB), Cèlia Marrasé (ICM-CSIC) i Francisco Lloret (CREAF-UAB).

SIBECOL, creada el juliol del 2018 a Barcelona, és una entitat científica impulsada per l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre (AEET), l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL), la Societat Portuguesa d’Ecologia (SPECO) i la Societat Espanyola d’Etologia i Ecologia Evolutiva (SEEEE), i té el suport del col·lectiu peninsular d’experts en l’àmbit de les ciències del mar. Està integrada per més de dos mil membres d’Espanya i Portugal, i té com a objectiu potenciar el coneixement sobre els ecosistemes terrestres i aquàtics i millorar la gestió del medi natural i la sostenibilitat ambiental.

La inauguració del congrés tindrà lloc el dilluns 4 de febrer, a les 17 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la UB. L’acte el presidirà el rector de la UB, Joan Elias, i hi participaran Cèlia Marrasé, presidenta de SIBECOL; Francisco Lloret, president de l’AEET; Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la UB i president de l’Institut d’Estudis Catalans; Sonia Castañeda, directora de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, i Cristina Máguas, presidenta de la Federació Europea d’Ecologia (EEF). La conferència inaugural, titulada «Rebuilding marine biodiversity in a shifting ocean», serà a càrrec de l’expert Carlos M. Duarte, de la Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdul·là (Aràbia Saudita).

L’ecòleg Ramon Margalef, un científic de referència per a SIBECOL

El programa del congrés abordarà un ampli escenari de temàtiques d’interès científic (contaminació i cicles de la matèria, microbiologia ambiental, ecologia i societat, etc.) des d’una perspectiva integradora dels diferents àmbits de coneixement en ecologia. En el marc de les jornades, els assistents podran participar en conferències, sessions generals, grups de treball, presentacions orals i de pòsters. També es dedicarà un interès especial a les iniciatives per incentivar la participació dels joves investigadors.

El llegat científic del professor Ramon Margalef, un dels investigadors més productius i citats en l’àmbit de l’ecologia, autor d’un llegat immens d’articles científics, llibres, comunicacions a congressos i contribucions a revistes de divulgació, serà un dels grans eixos del congrés de SIBECOL. El catedràtic d’Ecologia de la UB Narcís Prat coordinarà un capítol del programa que revisa l’obra científica i la vigència del pensament ecològic de Margalef, marcat per un conjunt d’idees molt renovadores i per una manera de pensar la naturalesa que ha impactat i orientat els treballs de generacions d’ecòlegs.

Una revolució metodològica en ecologia

El programa també inclou diverses contribucions sobre els avenços més innovadors en l’estudi de les dinàmiques ecològiques on interaccionen múltiples espècies —fins ara se solia treballar en casos simplificats amb dues o poques espècies—, o sobre les tècniques moleculars aplicades a l’ecologia microbiana o a l’estudi d’organismes, sistemes i processos ecològics i evolutius. Tal com explica la professora Isabel Muñoz, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB (IdRA), «pel que fa a la integració de coneixements, ens trobem davant d’una revolució metodològica en moltes branques de l’ecologia. Per això, el congrés preveu sessions sobre objectes d’estudi que comparteixen molts aspectes en comú, però que fins ara s’havien abordat de manera independent, com per exemple els arbres i els organismes marins, o els sòls i els sediments».

El canvi global: seguint la petjada humana en el planeta

El canvi ambiental global que afecta tot el planeta també serà un dels eixos d’interès del congrés, que s’abordarà mitjançant sessions sobre el balanç de carboni en els ecosistemes, el registre dels canvis del passat per conèixer millor el present, els sistemes d’observació operats de manera remota, els efectes de la biodiversitat en l’agricultura, l’impacte d’episodis climàtics extrems i l’ús de les dades massives (big data) en ecologia.

«Des de fa dècades, l’activitat humana està portant el planeta a una situació d’elevada incertesa», subratllen els organitzadors. «En molts aspectes —adverteixen—, els límits sobre els quals el coneixement científic podria fer prediccions prou precises ja estan sobrepassats, sobretot a causa dels efectes de les emissions al medi ambient i la transformació directa del territori».
Es podria dir que hi ha prou consens científic per afirmar que aquesta situació no és sostenible per al medi ambient, «però l’acceleració —que és diferent de la velocitat— no disminueix», alerten els experts. «Per tant —assenyalen—, el repte més immediat és frenar l’acceleració. Simultàniament, hem de facilitar la recuperació o adaptació dels sistemes naturals a aquest entorn en profunda transformació».

Des d’una òptica científica i social, avui en dia les societats científiques desenvolupen una funció dual. D’una banda, ajuden a aglutinar científics amb diferents àmbits d’experiència dins d’una mateixa disciplina, i de l’altra, poden assessorar i informar la ciutadania i els diversos agents socials des d’una perspectiva experta. En aquest context, SIBECOL representa un doble canal de comunicació de caràcter intern —entre la comunitat de científics de l’àmbit de l’ecologia— i també extern, a través de la transferència de coneixements cap a la ciutadania.

En el I Congrés de SIBECOL, que coincidirà amb el XIV Congrés de l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre (AEET), també hi participen el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).♦

Fotografia: Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Related posts: