Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, març 22, 2019
Sou aquí: Home » Miscel·lània » L’Institut Català de les Dones detecta manca d’eines i de formació en polítiques de gènere als equipaments culturals

L’Institut Català de les Dones detecta manca d’eines i de formació en polítiques de gènere als equipaments culturals 

compartir

genere

L’Observatori Cultural de Gènere ha analitzat la incorporació de la mirada femenina en 50 centres públics del país

“Encara avui veiem que les dones estan infra representades i hi ha poques actuacions en l’àmbit de la cultura que es desenvolupin amb les ulleres liles que sempre reivindiquem”, constata la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada. Així ho corroboren les conclusions de l’informe elaborat per l’Observatori Cultural de Gènere després de set mesos estudiant el comportament en matèria de polítiques de gènere de 50 equipaments culturals amb participació de la Generalitat, entre els quals grans institucions de referència com el MNAC, el TNC o el Liceu. El seu diagnòstic ofereix una imatge que no és la desitjada, apunta Balada, malgrat es detecti en general la “voluntat de fer coses” al respecte. El problema, i el gran repte, afegeix la responsable de l’ICD, és la manca de formació del personal dels espais culturals “en la transversalitat de gènere”.

L’ICD ha presentat aquest dimarts les conclusions de la intervenció per a la incorporació de la perspectiva de gènere en 50 equipaments culturals públics. Una iniciativa del mateix ICD i que ha elaborat l’Observatori Cultural de Gènere, amb la seva directora Mari Àngels Cabré al capdavant. Les conclusions són, de fet, “el primer petit diagnòstic” sobre la implementació de la Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes en el sector de la cultura i “l’inici” d’una trajectòria que es vol conjunta entre equipaments i institucions públiques per incorporar la transversalitat de gènere a l’àmbit de la cultura. “Conjuntament, amb el departament de Cultura, hem d’incorporar aquest diagnòstic i que impregni les polítiques culturals del país per, a la llarga, poder tenir un pla de cultura i gènere que sigui una estratègia nacional”, explica Balada.

Principals conclusions

En set mesos de qüestionaris i entrevistes amb 50 centres culturals amb participació pública, Mari Àngels Cabré ha detectat “resistències” com la negació de les desigualtats de gènere en la cultura, una visió segons la qual la igualtat afecta fonamentalment a les dones i no a la societat en conjunt o inèrcies de funcionament i resistències al canvi o una al·lusió a la meritocràcia per estar en contra de les quotes. En xifres, l’informe destaca en positiu que només 6 dels 50 equipaments analitzats no tenien coneixement de la Llei d’Igualtat, o que 22 (un 44%) estan dirigits per dones. L’altra cara de la moneda és que només 11 dels equipaments visitats desagreguen el seu púbic per gènere (domina així l’universal “masculí”), i que es detecten “biaixos sexistes” en la comunicació en fins a 13 equipaments. Malgrat la “infra representació” de la dona (en programació artística, programes públics i personal) als equipaments culturals, un percentatge elevat dels equipaments visitats afirma que les dones estan ben o molt ben representades en la seva programació. Així mateix, la majoria d’equipaments creu que la igualtat de gènere forma part de les seves actuacions. En positiu, Núria Balada destaca que “malgrat els percentatges” s’han observat “iniciatives individuals” i “almenys, la voluntat de fer coses” en la integració de la dona i la perspectiva de gènere als equipaments culturals. Però “molts no saben ni per on començar”, admet en referència als espais culturals més petits. “I aquí és on podem incidir; hem de fer molta formació i generar eines que els serveixin, i també visibilitzar aquells que sí que posen al centre de les seves polítiques la visió de gènere”, defensa la presidenta de l’Institut Català de les Dones. La formació és, per Balada, la manca de “bagatge” i formació del personal dels espais culturals en la transversalitat de gènere. Aquest és, però, un mal comú a tota l’administració pública, alerta la responsable de l’ICD. I això, diu, malgrat l’existència des de fa dos anys d’un pla director de formació en equitat de gènere per tenir el personal públic “més ben format en polítiques d’igualtat de gènere” Els 50 centres analitzats han estat escollits en funció de la seva representativitat en sectors de la cultura i per criteris d’equilibri territorial. La primera presa de contacte es va fer fa set mesos a través d’un qüestionari i posteriorment amb visites presencials. En la seva “intervenció” s’han analitzat deu aspectes diferents: direccions, llei d’igualtat efectiva entre dones i homes, preocupació per la igualtat, públics per gènere, representació de les dones, llenguatge inclusiu, accions positives en el passat, accions positives en el futur, demanda d’orientació i protocols conra l’assetjament.♦

Related posts: