Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 9, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » UAB: L’estimulació sensorial millora el dany cerebral en ratolins models de prematurs

UAB: L’estimulació sensorial millora el dany cerebral en ratolins models de prematurs 

compartir

UAB_LesioHI-Handling_Investigadores_OK

Una recerca de l’INc-UAB mostra que una mateixa lesió cerebral perinatal per hipòxia i isquèmia té efectes diferents en cada sexe, però que poden ser millorats per l’estimulació tàctil i propioceptiva.

Acaronar i massejar els ratolins en estadis primerencs de vida va exercir protecció neurològica en l’etapa adulta, especialment en els mascles, en què la lesió es va reduir a la meitat.

La lesió cerebral perinatal restringeix les capacitats neurològiques al llarg de la vida, causant des de problemes motors fins a limitacions cognitives severes. Tanmateix, els tractaments terapèutics actuals són limitats. Per això s’exploren altres tipus d’intervencions que puguin ajudar a contrarestar els seus efectes.

Ara, un nou estudi d’investigadores de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB), liderades per la Dra. Lydia Giménez-Llort, demostra que l’estimulació tàctil i propioceptiva –relacionada amb la percepció tàctil i de la posició del propi cos, el to muscular, l’equilibri i la coordinació de moviments- millora els efectes d’una lesió cerebral perinatal per hipòxia i isquèmia al llarg de la vida. Aquesta millora beneficia principalment el sexe masculí, en què s’aconsegueix reduir fins a la meitat el dany neurològic.

L’estudi, publicat a Frontiers of Behavioral Neuroscience, s’ha realitzat en ratolins model de nadons prematurs. “Actualment sabem que el cervell immadur dels nens prematurs, equivalent al dels ratolins quan neixen, està en major risc de dany hipòxic-isquèmic, i els nadons de sexe masculí són més susceptibles i responen menys a intervencions protectores o terapèutiques”, assenyala Mireia Recasens, coautora de l’estudi. “El nostre treball aporta informació important sobre aquest greu problema de salut, que afecta entre 1-3,5 i 6 de cada miler de naixements, en països desenvolupats i en desenvolupament, respectivament”.

L’estimulació sensorial es va aplicar des d’abans de patir la lesió fins al final de la seva infància, un període equivalent a nadons prematurs nascuts als set mesos de l’embaràs fins als dos anys. La manipulació va consistir en acaronar-los i massejar-los de manera tàctil i propioceptiva tres vegades, amb una durada de vuit minuts cadascuna, dos cops al dia.

Els resultats mostren que aquesta intervenció exerceix una notable protecció neurològica en ambdós sexes al llarg de la vida, però és especialment positiva en mascles, destaquen les investigadores. En aquest sexe l’anàlisi histopatològica va mostrar un dany cerebral un 50% menor que en els ratolins no sotmesos a l’estimulació. En femelles va ser d’un terç. La protecció neurològica en ambdós sexes es va correlacionar amb millores en les capacitats funcionals, a nivell de reflexos, i va permetre millorar els resultats de memòria.

Per àrees cerebrals, la regió involucrada en el control motor i l’aprenentatge i la memòria -el caudat-putamen-, va ser la que va registrar una major diferència en mascles, amb un 80% menys d’afectació. En femelles, la principal millora va ser la disminució, en un 66%, de l’atrofia del cos callós, que permet als dos hemisferis cerebrals treballar de forma conjunta i complementària.

“L’estudi il·lustra el potencial preventiu i terapèutic d’aquest tipus d’estimulacions en nadons amb lesions cerebrals, en una etapa breu però molt intensa a nivell de desenvolupament i plasticitat del cervell. També dona suport els diferents vessants científics que advoquen per la transcendència de les condicions de perinatals -des de l’estimulació sensorial, el contacte matern o un entorn acollidor i protector- i el seu paper com a adjuvants als tractaments actuals”, destaca la Dra. Giménez-Llort, que també és membre de la International Gender Medicine (IGM) i de l’ISNA, associació internacional d’estimulació sensorial i snoezelen que estudia llurs efectes.

Una mateixa lesió amb impactes diferents segons el sexe

La recerca ha analitzat també per primer cop l’impacte de la lesió cerebral perinatal per hipòxia i isquèmia, demostrant que tot i tenir el mateix grau de severitat neuropatològica, el dany condiciona de forma diferent les capacitats funcionals, neurològiques, cognitives i emocionals de cada sexe en les diferents etapes de la vida i segons la tasca realitzada..

“Durant l’etapa infantil, el dany va afectar l’equilibri, especialment en les femelles, i la prensió en els mascles, però tots dos aspectes van millorar quan es van fer adults, quedant només malmesos els reflexos. Els mascles van mostrar hiperactivitat infantil, que es va normalitzar en l’edat adulta. En canvi, els trets ansiosos o emocionals d’ambdós sexes van perdurar en el temps. Tots dos van mostrar també un pitjor aprenentatge a curt i llarg termini, però la memòria estava més afectada en els mascles”, explica Aida Muntsant, doctoranda de l’INc-UAB i primera autora de l’article. Les valoracions funcionals es van correlacionar amb el grau de severitat de les àrees cerebrals afectades – hipocamp, caudat-putamen, tàlem, neocòrtex i cos callós-.

Dianes per a la rehabilitació

“En conjunt, el treball mostra els diferents substrats neuronals necessaris per satisfer les demandes funcionals i assenyalen les dianes neuroanatòmiques amb més resiliència per la rehabilitació funcional mitjançant l’estimulació postnatal”, assenyala la Dra. Kalpana Shrisvastava, especialitzada en neuroimmunologia i amb primera autoria compartida en l’article.

“Salvant les distàncies entre rosegadors i humans, l’estudi mostra la complexa relació entre les diferents regions del cervell, els factors de risc, la vulnerabilitat i la resiliència, de forma depenent del sexe i l’edat. Aporta també noves dades des de la neurociència conductual cap a l’àmbit de la neonatologia i l’àrea de la rehabilitació funcional pediàtrica, definint un escenari translacional on poder estudiar els mecanismes subjacents als correlats neuropatològics-funcionals trobats”, conclou la Dra. Lydia Giménez-Llort.

Especial sobre danys neurològics en la infància

L’estudi ha estat publicat en un número especial de la revista Frontiers in Behavioral Neuroscience editat pel professor Rosario Montirosso, de l’Institut de Recerca Eugenio Medea del Ministeri de Sanitat italià. El volum està dedicat a recopilar a nivell internacional noves evidències en humans i animals sobre els Factors de risc i protecció associats a l’adversitat en estadis primerencs i del desenvolupament infantil.

Els orígens de la recerca realitzada per les investigadores de l’INc-UAB es troben en la col·laboració de la Dra. Lydia Giménez-Llort, directora de la Unitat de Psicologia Mèdica del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, amb la Dra. Laia Acarin, investigadora de la Unitat d’Histologia Mèdica del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, en el marc d’un projecte de La Marató de TV3 dedicat a les lesions cerebrals*, en llur interès comú de sumar esforços per abordar problemes neurològics greus esdevinguts a la infància i trobar eines per a millorar les capacitats funcionals al llarg de la vida.♦

*Projecte Fundació La Marató de TV3. La Marató de TV3 2011-110531 i UAB UAB-GE-260408

Referència: A Muntsant-Soria, K Shrivastava, M Recansens, L Giménez-Llort. Severe Perinatal Hypoxic-Ischemic Brain Injury Induces Long-term Sensorimotor Deficits, Anxiety-like Behaviors and Cognitive Impairment in a Sex-, Age- and Task-Selective Manner in C57BL76 Mice but Can Be Modulated by Neonatal Handling. Frontiers in Behavioral Neuroscience (2019) 13:7, 1-19. https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fnbeh.2019.00007/full

IMATGE: D’esquerra a dreta, les investigadores Lydia Giménez-Llort, Aida Muntsant i Mireia Recasens, a la Facultat de Medicina de la UAB.

Related posts: