Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, juliol 20, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Un estudi liderat pel CSIC avalua a Barcelona l’eficàcia de les màscares anticontaminació

Un estudi liderat pel CSIC avalua a Barcelona l’eficàcia de les màscares anticontaminació 

compartir

CSIC

L’eficàcia de les màscares, cada vegada més populars entre els ciclistes i corredors urbans, depèn més de com s’ajusten que del material

Els resultats de l’estudi es van presentar ahir dijous (25/04/2019) en un acte organitzat per pel Bicicleta Club de Catalunya (BACC)

Un treball dirigit per científics de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC ha avaluat l’eficàcia de les mascaretes per evitar l’exposició personal a contaminants. Realitzat amb la col·laboració del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), l’estudi conclou que l’eficàcia depèn no tant del material sinó de com s’ajusta la mascareta a la cara.

“El millor material no serveix per a res si la mascareta no s’ajusta bé, perquè llavors hi ha fuites”, expliquen Fulvio Amato i Xavier Querol, investigadors de l’IDAEA-CSIC i directors l’estudi.. Actualment, la certificació que porten les màscares és, de fet, del filtre que incorporen, però no de la mascareta i el seu disseny en conjunt. El problema de les màscares si no s’ajusten bé, diu Fulvio Amato, són les fuites. “A la vida real cada rostre és diferent, de manera que l’adaptació de la mascareta varia d’una persona a una altra”, afegeix.

No obstant això, l’estudi dóna unes xifres aproximades. L’ús de mascareta, diuen els autors, redueix l’exposició a la contaminació per PM2.5 en un 43%. L’eficàcia és menor en el cas del carboni negre o partícules ultrafines, que les màscares només aconsegueixen reduir en un 15-20% de mitjana perquè es tracta de partícules molt més petites que les PM2.5.

Els resultats varien d’una mascareta a una altra. Per a cada contaminant analitzat, la millor eficàcia s’ha trobat sempre en la mateixa màscara que, de fet, no és la més cara.

Els científics han provat fins a 9 màscares de cost baix i mig. Les han provat sobre maniquins, amb un conducte a la boca, el qual al seu torn estava connectat a una bomba d’aspiració que permetia ajustar la freqüència de respiració. D’aquesta manera es simulava les diferents taxes respiratòries. L’experiment es va realitzar en una zona de Barcelona amb una densitat de trànsit normal.

De cara als usuaris, els científics recomanen “buscar la màscara que millor s’ajusti a la cara i que tingui certificació EN149 i vàlvules d’exhalació que facilitin la sortida de l’aire”. I recorden que, de totes, maneres, la màscara és una ajuda però no la solució. “La solució és reduir les emissions. La mascareta dificulta la respiració i al cap de mitja hora un es cansa de portar-la”, apunta Fulvio Amato.

Els resultats d’aquest treball, presentat ahir a Barcelona, ​​es van publicar recentment a la revista Science of the Total Environment.♦

A. Pacitto, F. Amato, A. Salmatonidis, T.Moreno, A. Alastuey, C. Reche, G. Buonanno, C. Benito, X. Querol. Effectiveness of commercial face masks to reduce personal PM exposure. Science of the Total Environment, https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2018.09.109

Related posts: