Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, agost 25, 2019
Sou aquí: Home » Docència » Experts assessoraran el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per actualitzar la pràctica clínica amb perspectiva de gènere

Experts assessoraran el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per actualitzar la pràctica clínica amb perspectiva de gènere 

compartir

25866_TJU_SexDifferences_PC

La consellera posa d’exemples l’abordatge de l’endometriosi i les diferències entre homes i dones en el diagnòstic de malalties com l’infart o la depressió

Un consell assessor format per una quinzena d’expertes i experts guiaran el Departament de Salut per introduir la perspectiva de gènere en les polítiques sanitàries. “Volem lluitar contra les desigualtats de gènere, causades sobretot per factors socials i estereotips, que també es troben, com en tota la societat, en el nostre sistema sanitari”, ha afirmat la consellera de Salut, Alba Vergés, en la reunió constitutiva de l’òrgan, aquest dimarts. La consellera es vol fixar en tots els àmbits, des de la pràctica clínica fins a les relacions laborals del propi sistema, i ha posat com a exemples les diferències entre homes i dones a l’hora de diagnosticar malalties com l’infart agut de miocardi o la depressió o l’abordatge de l’endometriosi, la malaltia ginecològica més freqüent però “absolutament invisibilitzada”.

El Consell Assessor de polítiques de gènere en salut té per objectiu “aportar expertesa” i “donar eines” al Departament per introduir mesures que permetin eliminar les desigualtats per raó de gènere en el sistema sanitari. Vergés confia que l’òrgan sigui “útil” i “resolutiu” per desplegar una estratègia global amb perspectiva de gènere avalada per experts. “Introduir aquesta perspectiva permetrà millorar la salut no només de les dones, sinó de tota la població”, ha destacat la consellera abans d’entrar a la reunió. Formen el consell catorze experts en perspectiva de gènere de diferents àmbits que van des de la medicina, la infermeria, la bioètica i la pediatria fins a especialistes en mutilació genital femenina, violència masclista i professionals que han treballat amb persones trans, així com de l’àmbit acadèmic i jurídic. Presideix el consell la doctora Elena Carreras, cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, entre altres càrrecs. L’òrgan es reunirà cada tres mesos i contempla la possibilitat de crear grups de treball temporals. Les seves funcions seran guiar en aspectes científics, professionals, ètics i socials amb incidència sobre les polítiques de gènere; proposar actuacions per a l’abordatge de les desigualtats i assessorar en polítiques de gènere en salut que s’estiguin desenvolupant.

La taxa de mortalitat d’infarts és superior en les dones

Com a exemple de la necessitat d’actualitzar les guies de pràctica clínica amb perspectiva de gènere, la consellera ha destacat que, tot i que la prevalença d’infart de miocardi és menor en les dones i que per això és una malaltia que moltes vegades s’associa amb els homes, la taxa de mortalitat és superior en elles. Aquest risc superior de morir entre les dones que pateixen un infart de miocardi es deu a factors biològics però també socials, segons destaquen des del Departament de Salut. Com a causes biològiques, la letalitat és superior perquè, de mitjana, les dones són més grans que els homes i tenen més problemes de salut que poden ocultar els símptomes i agreujar-los. Com a factors socials, les dones tarden més a acudir al sistema sanitari quan tenen un infart perquè no en reconeixen els símptomes que són descrits des d’un model androcèntric que dificulta també als professionals fer un diagnòstic de manera precoç, segons apunten des del Departament de Salut. El diagnòstic tardà i la complexitat més elevada comporta que quan les dones arriben als centres, se’ls practiquin menys angioplàsties ja que és massa tard per obtenir benefici de la tècnica. Precisament Vall d’Hebron va presentar a principis de maig un estudi liderat per la doctora Antonia Sambola i amb la participació de diversos centres de l’Estat que mostrava que la taxa de mortalitat en dones amb infart doblava la dels homes (18% i 9%, respectivament). La doctora Sambola va apuntar directament a factors socials i va posar de manifest que les dones aguanten més els símptomes, que moltes vegades es confonen amb altres causes, com l’ansietat, i els minimitzen. Un altre cas que ha destacat la consellera és el de diagnòstic de depressió i ansietat. “Les dones estan més diagnosticades de depressió perquè suporten unes càrregues més fortes dins la societat i els homes estan infradiagnosticats perquè se suposa, per estereotips de gènere, que no haurien de poder caure en depressió, però la realitat no és aquesta”, ha afirmat. Una malaltia invisibilitzada tot i que afecta una de cada deu donesVergés també ha remarcat les dificultats per diagnosticar l’endometriosi, una malaltia “invisibilitzada”, tot i que una de cada deu dones la pateix i és la malaltia ginecològica més freqüent. La consellera ha recordat que fa uns mesos van impulsar un nou model per millorar-ne el diagnòstic. L’endometriosi és una malaltia crònica que apareix quan l’endometri, que és el teixit que recobreix l’úter, creix i s’implanta fora de la cavitat original. Pot tenir un impacte important en la qualitat de vida de les dones que la pateixen, ja que pot causar dolor i sagnada menstrual abundant, dificultar les relacions sexuals i pot anar lligada a l’esterilitat. La reunió constitutiva d’aquest òrgan s’ha fet coincidir amb el Dia Internacional d’acció per a la salut de les dones.♦

Related posts: