Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, setembre 22, 2019
Sou aquí: Home » Cultura » Nou “InformeCAT 2019” de la Plataforma per la Llengua

Nou “InformeCAT 2019” de la Plataforma per la Llengua 

compartir

informe

“L’estat de la llengua, a nivell d’ús social i de drets lingüístics, és preocupant”, assegura Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua

L’atur entre els castellanoparlants que fan servir el català és la meitat que entre els que no el parlen habitualment

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest matí (20/06/2019),  l’InformeCAT 2019 el recull de les 50 dades més rellevants sobre la situació de la llengua catalana. Amb aquest informe, l’ONG del català pretén conscienciar sobre la situació de la llengua catalana i la necessitat de la millora del seu estatus legal, des del convenciment que el català ha de ser la llengua comuna i ha d’esdevenir l’eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a casa nostra.

“L’estat de la llengua, a nivell d’ús social i de drets lingüístics, és preocupant”, ha apuntat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. “L’InformeCAT 2019 posa en evidència dades que són preocupants per com les administracions públiques tracten el català, però també de la percepció que la ciutadania té”. En aquest sentit, l’informe apunta que només 2 de cada 10 parlants se senten segurs parlant la seva llengua davant d’un jutge castellanoparlant. Així ho asseguren les dades recollides pel GESOP per encàrrec de la Plataforma per la Llengua, que apunten que 6 de cada 10 catalanoparlants creuen que parlar en català a un jutge que se’ls hi ha adreçat en castellà els pot perjudicar. Un 16% considera que és poc probable, però podria passar, i només un 23% està segur que no li comportaria problemes. “És a dir, el 59,9% dels catalanoparlants a Catalunya perceben, conscient o inconscientment, actituds xenòfobes contra el català i els catalanoparlants per part de la judicatura”, ha denunciat Escuder. “L’Estat espanyol i la justícia tenen un problema greu: els catalanoparlants perceben, majoritàriament, que fer servir la seva llengua amb el poder els pot comportar problemes. És a dir, tot i que el català és llengua oficial, el 60% dels seus parlants encara creuen que cal anar en compte a l’hora de fer-la servir als jutjats”.

El català, residual a les subvencions de la Generalitat per la producció cinematogràfica

Però no només l’Estat necessita millorar les seves polítiques respecte la llengua catalana, segons l’entitat. “Dos dels àmbits en què estem més lluny pel que fa a la normalització del català són la justícia i el cinema”, apuntava Escuder. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua denuncia que el 78% de les subvencions que l’Institut Català de les Empreses Culturals ha donat aquest 2018 per la producció de llargmetratges d’estrena als cinemes ha estat a obres audiovisuals que no incorporen el català. Així ho apunten les dades oficials del Departament de Cultura, que evidencien que més de 3.780.000€ d’un total de més de 4.800.000€ es van atorgar a obres que no incorporaven el català a la versió original. El 52% va destinar-se a films només en castellà i el 17,5% a films bilingües espanyol – anglès, mentre que només un 22’5% de les ajudes van destinar-se a obres que incorporaven el català (10,6% a films en versió original només en català). “No cal dir que això ens mostra que hi ha molt camí per recórrer per arribar a la normalització del sector, i bona part d’aquest camí passa perquè la Generalitat de Catalunya sigui conscient de la importància del seu paper en la normalització del català com a llengua de consum i producció cinematogràfica. Si la Generalitat no té en compte i potencia el català, qui ho farà?”, ha preguntat Escuder. “Malgrat aquesta dada negativa, el Departament de Cultura, a través de la seva Consellera, ens ha manifestat la seva voluntat de treballar per revertir aquesta situació el més aviat possible”. Segons la Plataforma per la Llengua, aquests dèficits i problemes representen un repte per a les institucions: “han de millorar les seves pràctiques i trobar-hi solucions”.

El català, llengua demandada i d’inclusió

Però l’InformeCAT 2019 de la Plataforma per la Llengua també ha apuntat dades positives, que indiquen que el català és una llengua viva i demandada, però sobretot, una eina de cohesió i inclusió. Segons l’informe, l’atur entre els castellanoparlants que fan servir el català és la meitat que entre aquells que no el parlen habitualment. És a dir, aquelles persones que no tenen el català com a llengua primera, però que l’han adoptat com a llengua habitual tenen més probabilitats de trobar feina: la desocupació passa del 21,7% a l’11,7%, i queda molt a prop de l’11,3% d’atur que pateixen els catalanoparlants inicials. “Dit d’una altra manera: dominar el català facilita de recerca de feina, i això ens demostra que el català és una llengua demandada, d’inclusió i ascensor social. El mercat vol catalanoparlants, i els prioritza davant aquelles persones que no parlen català”, ha assegurat Escuder. Aquesta dada, extreta d’agregar tres onades del Baròmetre d’Opinió Política de la Generalitat de Catalunya, asseguren que “rebat aquells qui encara creuen que el català no serveix per res”.

“La situació de la llengua catalana ens presenta grans reptes a les institucions, entitats i a la societat en general. Ajudar a centrar el debat és una de les utilitats de l’InformeCAT 2019 que presentem avui”, ha desitjat Escuder.

 “InformeCAT 2019” complet … clicar aquí

Related posts: