Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, octubre 17, 2019
Sou aquí: Home » Cultura » Cicle de conferències de la Universitat de València que analitza el paper dels enfocaments evolucionistes en les ciències socials i les humanitats

Cicle de conferències de la Universitat de València que analitza el paper dels enfocaments evolucionistes en les ciències socials i les humanitats 

compartir

440px-Tree_of_life_by_Haeckel

La Universitat de València organitza el cicle de conferències “Researching and Teaching Social Sciences and Humanities: What can Evolutionary approaches contribute?” (‘Investigar i ensenyar ciències socials i humanitats: què poden aportar els enfocaments evolutius?’) dimarts 2 i dimecres 3 de juliol. En l’activitat hi haurà tres conferències, seguides d’un debat obert, que tindran lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València (Avinguda Blasco Ibáñez, 21).

Així, Abraham Buunk impartirà la conferència “Human Intrasexual Competition” (‘Competència intrasexual humana’) dimarts entre les 16 i les 18 hores. L’endemà, dimecres, entre les 15.00 i les 16.30 hores, serà Karlijn Massar qui pronunciarà la conferència “Bullying: an evolutionary perspective” (‘Bullying: una perspectiva evolutiva’), mentre que el cicle es clourà amb la intervenció de Rosalind Arden, amb “Evolution, intelligence and the evolution of intelligence” (‘Evolució, intel·ligència i l’evolució de la intel·ligència’), entre les 16.30 i les 18 hores.

Les tres conferències tenen com a marc comú una visió evolucionista de l’ésser humà i de les possibilitats d’estudiar científicament el seu comportament, en qualsevol àmbit.

En termes generals, les ciències socials accepten teòricament l’evolucionisme, com a marc general de la ciència. Tanmateix, a l’hora de dissenyar estudis i d’impartir docència, sovint actuen com si l’evolució no tinguera cap efecte sobre les seues matèries, tot assumint –de facto– que els humans venen al món com una tabula rasa, en què l’aprenentatge (educació, cultura, ambient) pot implantar qualsevol conducta o tendència, amb idèntica probabilitat, es destaca des de l’organització del cicle. Això, que ha estat àmpliament falsat, constitueix un obstacle seriós per a poder generar hipòtesis viables, que aporten resultats científics capaços de guiar la intervenció social basada en aquestes disciplines acadèmiques.

Related posts: