Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, novembre 15, 2019
Sou aquí: Home » Cultura » Sis projectes rebran suport econòmic municipal de Barcelona per adaptar obres literàries al format audiovisual

Sis projectes rebran suport econòmic municipal de Barcelona per adaptar obres literàries al format audiovisual 

compartir

audiov

 

L’ICUB presenta un catàleg de 43 títols vinculats amb Barcelona per tal de promocionar-los davant de productors o programadors

Sis obres literàries rebran suport econòmic per part del LAAB, el Laboratori d’Adaptacions Audiovisuals de Barcelona, un projecte impulsat per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) que té com a objectiu apropar els sectors editorial i audiovisual per tal de donar visibilitat a la ciutat. “Barcelona és capital literària, tant en castellà com en català”, explica el tinent d’alcaldia de l’Àrea de Cultura, Educació i Participació, Joan Subirats, que afegeix també que “el món audiovisual també té una gran presència a la ciutat, tot i les dificultats com són la gran densitat de població”. “El problema de Barcelona no és la falta de creativitat o de talent, sinó els problemes propis de finançament del sector”.

Les sis obres en qüestió, triades d’entre un catàleg de 43 títols, són ‘Sideral. Estrella fugada’, d’Hèctor Castells; ‘La meva casa en flames’, de Sofía Ros; ‘L’estiu de l’amor’, de Toni Orensanz; ‘El nas de Mussolini’, de Lluís-Antón Baulenas; ‘Herba Negra’, firmada sota el pseudònim de Macip Garzón i escrita per Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón; i La pel·lícula de la vida, de Maite Carrarnza. Altres obres que formen part del catàleg són ‘Vint històries de la Barcelona Americana’ i una pregunta descarada’, d’Hèctor Oliva; ‘Por’, de Care Santos; ‘A la deriva’ de Xavi Narro; el còmic ‘Atraco a mano alzada’ de Lundi i Javier Ara, ‘El fum t’encega la mirada’ d’Oriol Guilera o ‘El mercader’ de Coia Valls.Les novel·les, tal com ha explicat Subirats, han estat seleccionades segons criteris d’eficàcia, és a dir la facilitat de l’obra per ser adaptada, de capacitat narrativa, de vinculació amb la ciutat i també amb perspectiva de gènere. En aquest sentit, el periodista i conductor de l’acte David Guzmán, ha destacat la paritat de la mosta. “Tenim 20 autors i 23 autores i avui som majoria de productores”, ha explicat. A més, durant la jornada també s’ha posat de manifest la importància del sector audiovisual per a la promoció turística del territori. En aquest sentit, Eugeni Osácar, especialista en turisme cultural i cinematogràfic, ha destacat la importància de pel·lícules i series de cara a la visibilitat de la ciutat. “Cada cop hi ha més administracions i empreses privades de l’àmbit turístic que col·laboren amb el món audiovisual per crear experiències diferents”, ha explicat. ”L’Ajuntament no té la voluntat de convertir-se en una font de finançament estable, però sí que vol ajudar en tot el possible per trobar mecanismes per fer que Barcelona sigui referent tant en el món editorial com audiovisual”, ha afegit.

Impulsar una ‘sala’ d’exhibició municipal

D’altra banda, Joan Subirats ha recordat el compromís electoral de Barcelona en Comú sobre “la possibilitat de fer una sala d’exhibició de cinema municipal”, o si més no, assolir acords amb “algunes sales” per crear aquest espai “almenys” de forma “virtual”. “Conscients” de les dificultats perquè determinades pel·lícules entrin al circuit comercial, i de la curta exhibició que tenen algunes de les cintes que aconsegueixen entrar-hi, des del consistori es vol explorar aquesta via de suport a l’audiovisual local. De moment no hi ha cap concreció més sobre la iniciativa, que tant podria tenir un espai físic propi a la ciutat, com traduir-se en acords amb sales d’exhibició perquè programin determinats films amb el suport econòmic municipal, o fins i tot, fer ús de la xarxa de centres cívics de la ciutat, segons fonts de l’ICUB.♦

Related posts: