Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, agost 22, 2019
Sou aquí: Home » Miscel·lània » L’IEEC publica una imatge de la Lluna en celebració dels 50 anys de l’arribada de l’home a un cos celest

L’IEEC publica una imatge de la Lluna en celebració dels 50 anys de l’arribada de l’home a un cos celest 

compartir

TJO_Moon_landing

El 20 de juliol de 1969, aproximadament a les 20:17:40 UTC, el Mòdul Lunar «Eagle» de l’Apollo va allunar en el lloc anomenat Base de la Tranquil·litat, al sud-oest de la plana de lava lunar anomenada Mare Tranquillitatis («Mar de la Tranquil·litat»). En aquesta imatge feta amb el Telescopi Joan Oró (TJO) de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) s’indica la zona d’allunatge on els intrèpids exploradors espacials van posar els seus peus per primera vegada en la història.

L’Observatori Astronòmic del Montsec està gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). S’acaba de complir el desè aniversari de funcionament d’aquesta infraestructura líder en investigació astronòmica, serveis per satèl·lit i monitoratge climàtic i mediambiental. El seu equipament inclou, entre d’altres, el telescopi TJO de 80 cm de diàmetre, que porta el nom del famós bioquímic català i pioner de l’astrobiologia Joan Oró. Un cop al mes s’organitzen visites públiques a l’observatori.

La imatge es va fer el passat 10 de juny de 2019, quan la Lluna es trobava en la fase de primer quart. Els astrònoms de l’IEEC van utilitzar l’instrument LAIA (imager 4k x 4k) amb un filtre Johnson U, durant un temps d’exposició de 0,1 segons.

L’arribada a la Luna va ser una gran fita per a la ciència i l’exploració. Ens va ensenyar, entre moltes d’altres coses, sobre la composició del nostre satèl·lit gràcies als 21,5 kg de material lunar que es van portar de tornada cap a la Terra. En les mostres geològiques es van trobar dos tipus de roques, basalt i bretxa, i es van descobrir tres nous minerals: armalcolita (anomenat així per la combinació dels noms dels astronautes), tranquilita i piroxferroita. Aquests minerals també es van trobar posteriorment a la Terra.

L’allunatge també va comportar beneficis per a la societat. Moltes de les tecnologies que utilitzen en la nostra vida quotidiana no haurien estat possibles sense l’exploració espacial. Els sistemes de purificació d’aigua, per exemple, utilitzats avui en dia per matar bactèries a piscines recreatives, es van crear per purificar l’aigua potable dels astronautes. Els termòmetres d’oïda utilitzen tecnologia d’astronomia infraroja per mesurar la quantitat d’energia emesa pel timpà. A més, les aspiradores de mà sense fils es van dissenyar per recollir mostres a la Lluna. Les càmeres dels telèfons, lents resistents als cops, TAC i radiografies, els LED, espumes de memòria, fórmules per als nadons, extremitats artificials,… tots ells són descobriments i tecnologies totalment implementades a la nostra vida quotidiana que es van originar en l’era espacial o es van beneficiar d’ella.

Així mateix, l’arribada a la Lluna va ser un moment inspirador per a la gent de tot el món. «És un petit pas per a [l'] home, però un gran salt per a la humanitat», va dir el comandant de la tripulació de l’Apollo 11, Neil Armstrong. L’astronauta Buzz Aldrin, la segona persona en trepitjar la Lluna, la va descriure, bellament i simple, com «una desolació magnífica». La missió va donar a la humanitat la primera perspectiva del nostre planeta des del nostre propi satèl·lit.

Des de la primera arribada dels humans a la Lluna, s’han produït sis allunatges tripulats —entre 1969 i 1972— i nombrosos allunatges no tripulats, amb un total de dotze persones havent trepitjat el nostre satèl·lit. Hi tornarem algun dia? «La Lluna continua interessant perquè representa el laboratori perfecte per provar tecnologies que podrien permetre a les missions tripulades viatjar algun dia més lluny en el nostre Sistema Solar, principalment a Mart», declara l’Ignasi Ribas, director de l’IEEC i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC).

Inspirats per les missions Apollo, els científics d’avui dia segueixen avançant en el seu objectiu d’explorar el desconegut i aconseguir el que sembla impossible, i el membres de l’IEEC estan en primera línia en aquests esforços. Un exemple n’és el projecte MELiSSA (Micro-Ecological Life Support System Alternative), en el que hi participen membres de l’IEEC de la unitat de recerca CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).. MELiSSA és un projecte innovador de l’ESA que es va iniciar fa 30 anys com a part d’un programa de recerca sobre tecnologies de suport a la vida per provar la viabilitat d’una missió espacial tripulada de llarg abast. L’objectiu principal és aconseguir el reciclatge complet de tots els compostos químics d’una manera auto-sostenible i sense cap tipus de subministrament extern. La planta pilot instal·lada al Campus de la UAB, amb l’investigador Francesc Gòdia al capdavant, és capaç de simular aquest entorn a petita escala per demostrar la viabilitat del projecte. És l’únic laboratori a Europa que demostra els sistemes de suport vital de cicle tancat, un sistema de regeneració circular que produeix aigua, aliments i oxigen recuperats a partir de residus, diòxid de carboni i minerals. Enguany, la planta celebra el seu desè aniversari.

Una altra missió d’exploració amb participació de membres de l’IEEC és Mars2020. L’objectiu d’aquesta missió de la NASA és trobar proves de que va haver-hi vida al planeta vermell. Per a això, portarà a bord una sèrie d’instruments amb els que es podran analitzar les roques a la cerca de possibles petjades químiques de vida. Els sensors de vent d’un dels instruments van ser dissenyats, fabricats i calibrats pel grup de recerca de micro i nanotecnologies de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), liderat per l’investigador Manuel Domínguez-Pumar. L’instrument realitzarà mesures i caracteritzarà millor la geologia marciana així com la dinàmica atmosfèrica en preparació per a la futura exploració humana del planeta.

Amb motiu del 50è aniversari de l’arribada a la Lluna, l’IEEC organitza un concurs a les xarxes socials que anima a la gent a observar la Lluna al cel i fotografiar-la, compartint la imatge a les xarxes amb el hashtag #IEECspace i etiquetant a l’IEEC a Twitter o Facebook. De les 10 millors fotografies rebudes, l’equip directiu de l’IEEC seleccionarà a dos guanyadors.♦

Related posts: