Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, agost 22, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » IRTA-CReSA / UAB: Els isards del Ripollès resisteixen la infecció d’un virus letal que afecta els exemplars de tot el Pirineu des de fa 20 anys

IRTA-CReSA / UAB: Els isards del Ripollès resisteixen la infecció d’un virus letal que afecta els exemplars de tot el Pirineu des de fa 20 anys 

compartir

is

Des de l’any 2001, els isards del Pirineu pateixen la Malaltia de la Frontera amb mortalitats de fins el 80%. Ara, un estudi de l’IRTA-CReSA i la UAB revela que els isards de la comarca del Ripollès no tenen aquesta malaltia perquè tenen una segona soca atenuada del mateix virus que els proporciona immunitat per superar-la i, a més, els protegeix de la soca més virulenta.

La Malaltia de la Frontera és coneguda a tot el món en animals de ramaderia com les ovelles i les cabres, ja que provoca una malaltia abortiva que fa disminuir la producció de bestiar. El patogen, del gènere Pestivirus, inofensiu pels humans, es transmet via placentària de mares a cries, però també per contacte directe entre animals infectats. L’isard (Rupicapra p. pyrenaica) és el primer animal que ha patit brots de mortalitat molt alta en exemplars adults infectats amb el virus. Estudis anteriors han confirmat que aquest Pestivirus està present en totes les poblacions d’isards del Pirineu, tot i que a la Cerdanya, a l’Alt Urgell i al Cadí és on hi ha hagut més mortalitat. De fet, l’any 2005 es va registrar l’episodi més greu en què va morir el 86% de tots els exemplars de la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Sorprenentment, les poblacions d’isards del Pirineu més Oriental, en concret els de la Reserva Natural de Caça Freser-Setcases, sempre s’han mantingut estables des que se sap que aquest Pestivirus està al Pirineu. Segons els experts, després d’un brot epidèmic d’aquesta malaltia poden passar dues coses. El virus pot seguir circulant entre la població provocant encara més mortalitat o també pot passar que la població es recuperi ràpidament perquè s’ha aturat la transmissió i el virus ha deixat de circular. Però en els isards del Ripollès mai s’ha produït cap d’aquests dos escenaris.

Un estudi realitzat per investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) i del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat el mes d’abril a la revista Transboundary and emerging diseases, explica aquesta exclusivitat. Els científics han identificat dues soques diferents del mateix virus de la Malaltia de la Frontera. “La soca més virulenta és la que afecta els isards del Pirineu Occidental (Andorra, la Vall d’Aran i la Cerdanya), on la mortalitat de les poblacions és molt alta. L’altra soca del virus, la menys virulenta, és la que actualment circula entre les poblacions d’isards del Pirineu Oriental, al Ripollès”, explica el Dr. Òscar Cabezón, investigador de la UAB adscrit a l’IRTA-CReSA. Aquesta segona soca atenuada ha fet que els isards d’aquesta zona desenvolupin anticossos que, a la vegada, els protegeix de la soca més agressiva del virus. “Això està actuant com una barrera immunitària que no deixa passar la soca virulenta cap a la part Oriental”, afegeix l’investigador.

L’aparició de diferents soques en els virus és un fet habitual i forma part de la pròpia evolució dels virus, especialment si són de tipus RNA, com el cas del de la Malaltia de la Frontera. “Aquests virus tenen més capacitat de patir mutacions -variacions en el seu material genètic- a mesura que van infectant animals i això fa que al final s’originin noves soques del mateix virus diferents entre elles”, explica l’equip científic. Els experiments d’aquest estudi s’han pogut dur a terme gràcies a la Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA, una Infraestructura Científica i Tècnica Singular d’Espanya (ICTS), que permet treballar amb agents d’alta patogenicitat de nivell 3 de Bioseguretat.

Entendre les malalties de la fauna salvatge és clau per a la salut del bestiar domèstic

Els experts destaquen que en la gestió del medi ambient i de les zones rurals és important conèixer les malalties que afecten la fauna silvestre i la domèstica per prendre decisions i definir estratègies de gestió. “L’estudi demostra que és important considerar els diferents graus d’agressivitat dels patògens en estudis d’epidemiologia. Això ens ajudarà a entendre la dinàmica de les malalties, els mecanismes de transmissió i avaluar l’impacte en la fauna segons la zona geogràfica”, explica el Dr. Òscar Cabezón. Pels científics, haver descobert aquesta soca atenuada del virus ha estat una bona notícia per aquesta espècie de remugant alpí, ja que les poblacions del Ripollès han estat capaces de preservar més variabilitat genètica i això els ajudarà a fer front a futures noves malalties.

Afortunadament, en el mateix estudi els investigadors han comprovat que cap de les dues soques del virus dels isards pot provocar mortalitat en els remugants domèstics com les ovelles, les cabres o les vaques. No obstant, remarquen que fan falta més estudis per avaluar la possibilitat de transmissió d’aquesta malaltia entre les diferents espècies de remugants.

 Article científic:  Colom‐Cadena, A., Marco, I., Fernández Aguilar, X., Velarde, R., Espunyes, J., Rosell, R., … & Cabezón, O. (2019). Experimental infection with high‐and low‐virulence strains of border disease virus (BDV) in Pyrenean chamois (Rupicapra p. pyrenaica) sheds light on the epidemiological diversity of the disease. Transboundary and emerging diseases. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/tbed.13195

 

 

Related posts: