Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Ciència ciutadana, investigadors i genòmica reconstrueixen l’expansió mundial de la papallona blanqueta de la col

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Pieris.rapae

Un equip internacional, amb participació de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), reconstrueix l’expansió d’aquesta papallona mitjançant l’estudi del seu genoma

La blanqueta de la col és una plaga dels horts a tot el món, encara que té el seu origen en l’est d’Europa

Gràcies a un projecte de ciència ciutadana s’han aconseguit més de 3.000 mostres de 32 països i han reconstruït la seva expansió al llarg de més d’un miler d’anys

L’expansió d’aquesta papallona ha estat sempre facilitada per les activitats humanes, des de la ruta de la seda i els viatges transcontinentals en vaixell, fins la creació del ferrocarril a l’oest americà

La blanqueta de la col (Pieris rapae) és una de les papallones més abundants i invasives, i un problema per als horts de tot el món. Segons un nou estudi, publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences, fa 3.000 anys aquesta espècie estava restringida a una zona de l’est d’Europa i el seu èxit va ser conseqüència de les nostres activitats.

El comerç i les migracions humanes van introduir inadvertidament la papallona més enllà del seu rang natural, i la domesticació i la diversificació de cultius de mostassa (col, bròquil, etc.), van proporcionar aliment per a les seves erugues. Actualment la blanqueta de la col es troba estesa per tot el món, excepte a Amèrica del Sud i l’Antàrtida. Els registres històrics proporcionen algunes indicacions de quan aquesta plaga agrícola va arribar a cada nou continent que va envair. No obstant això, es desconeixien els detalls del procés, especialment les rutes.

Un equip d’investigadors, encapçalat per Sean Ryan, del Departament d’Entomologia i Patologia Vegetal de la Universitat de Tennessee, i amb la participació de Gerard Talavera i Roger Vila, de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) a Barcelona, ​​un centre mixt del Consell superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha fet servir la genòmica per reconstruir en detall la història d’aquest insecte. Per aconseguir-ho, es va demanar ajuda a la societat a través d’un projecte de ciència ciutadana anomenat Projecte Pieris, en referència al nom científic de la blanqueta de la col, Pieris rapae. Com a resultat, uns 150 participants de trenta-dos països repartits per tot el món van sortir als seus horts i jardins i van recol·lectar erugues o adults d’aquesta plaga, per enviar-los a l’equip de científics.

La seva dispersió es va iniciar fa 1.200 anys

Es va analitzar llavors l’ADN de més de 3.000 mostres per analitzar els patrons genètics i determinar exactament com la blanqueta de la col va passar a ser cosmopolita. En primer lloc, cap a l’any 800 de la nostra era (fa 1.200 anys aproximadament), l’espècie es va distribuir per la major part d’Àsia gràcies al desenvolupament de rutes comercials com la Ruta de la Seda. Posteriorment va colonitzar Sibèria 300 anys enrere, i el Nord d’Àfrica fa 200 anys.

Des d’Europa, la blanqueta i la col colonitzar l’est d’Amèrica del Nord voltant de l’any 1855, encara que va poder haver-hi una segona colonització al cap de poc. D’aquesta zona es va colonitzar l’oest americà seguint l’avanç de l’home blanc i, a la fi del 1900, Hawaii.

Dispersió accidental a través del tren

Curiosament, les papallones del centre de Califòrnia i els seus voltants són genèticament diferents de totes les altres papallones a Amèrica del Nord i semblen ser la conseqüència que algunes papallones, accidentalment, van realitzar un viatge en tren des de l’est dels Estats Units a San Francisco, en aquells moments l’única via estable de comunicació est-oest. Les següents parades en l’avanç de la papallona van ser Nova Zelanda (any 1924) i Austràlia (any 1932). La introducció a Nova Zelanda no es va originar a Europa com es creia, sinó a San Francisco, Califòrnia. Encara que cada invasió d’una nova àrea o país va conduir a una pèrdua significativa de diversitat genètica, les invasions van ser reeixides, com ho demostra l’abundància de papallones blanquetes de col a l’actualitat.

L’èxit d’aquest projecte de ciència ciutadana demostra el poder del públic per ajudar els científics en la investigació basada en col·leccions que aborden qüestions importants en biologia de la invasió, i en ecologia i biologia evolutiva en general.

Tal com explica Roger Vila, investigador del CSIC a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), “cal destacar l’ajuda de voluntaris de tot el món que han aportat mostres d’aquesta papallona invasora, sense els quals aquest estudi no hagués estat possible. Els projectes de ciència ciutadana, aquells que compten amb l’ajuda del públic per realitzar investigacions, estan obrint noves possibilitats per a la investigació i, a més, faciliten l’apropament de la ciència a la societat”.

El projecte ha estat finançat pel Govern dels Estats Units, National Geographic, l’Agència Estatal d’ Investigació Espanyola i per la Comunitat Europea.♦

Article de referència: Ryan SF, Lombaert E, Espeset A, Vila R, Talavera G, Dincă V, Doellman MM, Renshaw MA, Eng MW, Hornett EA, Li Y, Pfrender ME & Shoemaker D (2019) Global invasion history of the agricultural pest butterfly Pieris rapae revealed with genomics and citizen science. Proceedings of the National Academy of Sciences, 201907492; DOI: 10.1073/pnas.1907492116.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere