Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, octubre 16, 2019
Sou aquí: Home » Actualitat » El projecte educatiu “Portes de la Memòria” anima els joves a reflexionar a partir d’històries personals de la Batalla de l’Ebre

El projecte educatiu “Portes de la Memòria” anima els joves a reflexionar a partir d’històries personals de la Batalla de l’Ebre 

compartir

batalla_ebre

El projecte educatiu s’inicia a Amposta i s’estendrà en xarxa a altres centres educatius del territori

A Tortosa, aquest dimecres (02/10/2019), s’ha presentat el projecte educatiu ‘Portes de la Memòria’. La iniciativa, que es va fer el curs passat a l’Institut Berenguer IV d’Amposta, incentiva els alumnes de secundària i postobligatòria a descobrir les històries de vida de la Batalla de l’Ebre i les deportacions als camps nazis amb l’objectiu que reflexionin sobre el present i el futur a partir d’experiències personals que fins ara s’han mantingut silenciades al territori. Els estudiants han hagut de liderar treballs de recerca per descobrir les vivències de deu deportats ampostins i dues exiliades actuals. Ensenyament i Justícia col·laboren perquè el projecte s’estengui en xarxa a altres centres educatius de les Terres de l’Ebre.

Els alumnes de l’Institut Berenguer IV d’Amposta han estat els primers en desplegar el projecte ‘Portes de la Memòria’ amb el qual treballen per recuperar la memòria històrica i conèixer les vivències de persones que van viure la Batalla de l’Ebre i la deportació a camps de concentració. Els estudiants fan aquesta recerca de forma transversal des de diferents assignatures i es busca que el coneixement d’aquestes vivències els emocionin i els sacsegin la consciència sobre els fets actuals. “En la educació de la gairebé tercera dècada del segle XXI, ensenyem aptituds i valors perquè en base als coneixements que els transmetem esdevinguin ciutadanes formades, crítiques i lliures”, ha destacat el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, durant la presentació del projecte. També la consellera de Justícia, Ester Capella, que hi ha assistit, ha posat les iniciatives sorgides del ‘Porta de la Memòria’, com exemple dels coneixements que permeten als més joves, “a partir de l’aprenentatge i la construcció d’experiències pròpies, contribuir en la record actiu del seu passat”. “Ho empraran com una eina per entendre i qüestionar el seu present. També ens permeten fer de la memòria un patrimoni social sa per reconstruir la convivència”, ha afegit. Durant el curs anterior, ‘Portes de la Memòria’ va arribar en xarxa a altres instituts com el Cristòfol Despuig de Tortosa, el Sòl de Riu d’Alcanar, el de Roquetes i l’escola-institut de Batea. Està preparat perquè aquesta xarxa s’estengui. “Es tracta que cada centre faci seus els procediments, i adapti els eixos del projecte a les seves circumstàncies específiques, perquè el nostre territori és molt ric en memòria històrica i a les necessitats dels seus alumnes”, ha assenyalat el professor Lluís Montull, un dels seus impulsors juntament amb Carme Magí. La feina pilot que han fet els alumnes d’Amposta ha consistit en relatar l’experiència de vida de deu deportats ampostins que van patir l’holocaust nazi durant la Segona Guerra Mundial. La iniciativa ha permès reforçar matèries com filosofia, història del món, alemany, i cultura audiovisual, entre d’altres. També ha inclòs una visita al camp d’extermini de Mauthausen, perquè descobrissin allò que abans havien investigat a l’aula i als arxius, i han fet una exposició on es descriuen el viacrucis de cadascun dels deportats que han estudiat. La feina dels estudiants ha permès fins i tot descobrir documentació inèdita, com la correspondència que Jacinto Forcadell intercanviava amb la seva família o la d’un combatent de la Batalla de l’Ebre. Per coordinar totes aquestes iniciatives s’ha creat el Grup DEMD-Ebre (Departament d’Educació i Memorial Democràtic) que s’encarrega d’establir una xarxa entre el professorat que treballa la memòria històrica. El grup també ofereix formació en metodologies de recuperació de la memòria històrica. S’ha creat, a més a més, una pàgina web per al projecte que permet als docents l’intercanvi d’experiències a través de la plataforma. Finalment, s’ha creat el premi literari ‘Petjades’, de relats curts de memòria entre 1930 i 1970. Està adreçat a l’alumnat de 4t d’ESO i 1r de batxillerat, i es lliurarà en les dates en què es commemora el bombardeig sobre Tortosa.♦

 

NOTÍCIA AMPLIADA:

“Portes de la memòria. De la Batalla de l’Ebre a la deportació dels camps nazis” és una iniciativa del Departament d’Educació per apropar als alumnes d’ESO i batxillerat l’experiència dels ebrencs que van viure la guerra i l’exili al territori

 Els consellers Josep Bargalló i Ester Capella han presentat el projecte durant la visita a les Terres de l’Ebre

Recuperar la memòria històrica i conèixer les vivències d’aquelles persones que van viure la Batalla de l’Ebre i la posterior deportació a camps de concentració.  Aquests són dos dels objectius de la iniciativa Portes de la memòria, un projecte del Departament d’Educació que es va endegar el passat curs en alguns instituts de les Terres de l’Ebre i que enguany es vol estendre a tots els centres d’aquest territori.

Els consellers d’Educació, Josep Bargalló, i de Justícia, Ester Capella, han presentat avui el projecte a Tortosa. D’aquesta manera, es vol apropar les vivències dels ebrencs que van viure la guerra i l’exili, com acte de memòria de la història, de les persones i del territori.

El titular d’Educació ha posat de manifest que “feines com les portes de la memòria es basen en el territori –en què en la memòria recent del dolor més fort és la batalla de l’Ebre i les seves conseqüències- i fan del territori i del seu passat les eines de treballar el present i per millorar el futur, que és el que hem de fer”. També ha afegit que l’exili també està present avui en escoles catalanes “tenim alumnes exiliats per diferents raons, alguns en escoles del costat, per tant tractar la memòria històrica de l’exili és tractar també l’escola del costat. És positiu tot allò que serveixi per formar-nos més, per tenir més valors, per conèixer la realitat dels alumnes exiliats”.

De la seva banda, la consellera de Justícia ha remarcat que “les iniciatives que presentem permeten observar com els més joves a través de l’aprenentatge, la creació la construcció d’experiències pròpies, no només contribueixen al record actiu del seu passat, també l’empren com una eina per entendre i qüestionar el present”.   I ha afirmat que “volem que les polítiques de memòria democràtica siguin un instrument per aplicar una mirada crítica a les causes i problemes que amenacen al món on vivim. Que recordem que encara avui arreu del món es pateixen guerres, deportacions, exilis i camps de refugiats.”

Portes de la memòria va sorgir com un treball pilot a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, per treballar durant dos cursos -el passat i l’actual- al voltant de la memòria de vida de 10 persones, exiliades arrel de la derrota a la Guerra Civil i que van patir l’Holocaust nazi durant la 2a Guerra Mundial. La iniciativa ha permès reforçar matèries com filosofia, història del món, alemany, i cultura audiovisual, entre d’altres. També ha inclòs una visita al camp d’extermini de Mauthausen -que converteix en experiència directa allò que abans han investigat a l’aula i als arxius-, i clourà amb una exposició a finals del curs actual.

Per coordinar totes aquestes iniciatives s’ha creat el Grup DEMD-Ebre -de les sigles Departament d’Educació i Memorial Democràtic- amb l’objectiu d’establir una xarxa entre el professorat que treballa la memòria històrica. El grup du també a terme formació per al professorat en metodologies de recuperació de la memòria històrica.

Per difondre i coordinar la iniciativa, es crearà una pàgina web que donarà a conèixer el projecte i permetrà als docents l’intercanvi d’experiències a través de la plataforma. També aquest curs, per primera vegada, s’organitza el premi literari de relats curts de memòria històrica Petjades, adreçat a l’alumnat de 4t d’ESO i 1r de batxillerat, al voltant de la memòria històrica entre 1930 i 1970.

Portes de la memòria ha estat guardonat amb el Premi de filosofia Arnau Vilanova 2019 per a professorat d’ensenyament secundari a la proposta didàctica.

Al marge de la presentació del projecte, el conseller també ha visitat l’Escola El Temple de Tortosa. En el marc d’una trobada amb els veïns, Bargalló s’ha compromès a treballar conjuntament amb l’Ajuntament en el projecte educatiu de la ciutat.

Related posts: