Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, novembre 18, 2019
Sou aquí: Home » Cultura » El Festival IF Barcelona, una biennal de recerca escènica i exhibició

El Festival IF Barcelona, una biennal de recerca escènica i exhibició 

compartir

if-barcelona

El festival programa 19 espectacles, entre ells, els llegendaris titelles portuguesos Bonecos de Santo Aleixo

El Festival IF Barcelona mostrarà aquest novembre una vintena d’espectacles de teatre visual i de figures a la Sala Hiroshima, l’Arts Santa Mònica, L’Estruch de Sabadell i el Teatre Segarra de Santa Coloma de Gramenet. IF és un certamen biennal nascut el 2015, que dedica un any a la recerca escènica i les residències per oferir l’any següent espectacles resultants i/o convidats. En aquesta tercera edició han volgut explorar la potencialitat de les figures del cos i la seva versatilitat com a objecte escènic. S’hi podran veure els quatre projectes en residència, com ‘Las Hermanas Verán’, d’Andrea Cruz o ‘El lloc? De ser nosaltres’, de Pep Aymerich i la seva filla, i destaca la presència del teatre de titelles més antic d’Europa, els Bonecos de Santo Aleixo.

Després de la primera edició, el 2015, articulada al voltant d’una gran exposició a l’Arts Santa Mònica sobre el teatre visual i de figures, una programació artística i un programa de recerca, l’IF Barcelona va començar a treballar el 2016 amb estructura biennal centrada en l’alternança entre suport a la producció i exhibició. El 2016-2017 el festival es va orientar al teatre d’objectes. I en el bienni que ara clou l’IF ha volgut anar a “l’arrel” d’aquestes expressions escèniques (titella i teatre de cos). “El moment en què el cos humà esdevé símbol i, per tant, presentat a través d’un model figuratiu, en forma d’espectacle”, resumeix el seu director Jordi Alomar. Així, entre el 2018 i aquest 2019 el festival ha mantingut ‘en residència’ quatre espectacles perquè s’anessin desenvolupant i finalment presentar-se (no tots acabats) aquest mes de novembre dins la vessant de “festival”, d’exhibició, de l’IF. Aquests han estat ‘Las Hermanas Verán’, d’Andrea Cruz (moviment des de la fotografia contemporània, coreografies estàtiques i jocs de performance); ‘Ride’, de Carine Gualdaroni i la Cie Juste Après; ‘Human Form II- Puppets’, de la germano-japonesa Minako Seki; i ‘El lloc? De ser nosaltres’, de Pep Aymerich i la seva filla, exemple aquest d’espectacle en construcció que de totes maneres s’exhibeix al festival. A banda, el certamen acull espectacles que són coproduccions catalanes amb altres territoris o, directament, de fora de Catalunya. Passaran per l’IF propostes com ‘SOMA’, espectacle catalanogallec de Javier Martín i Joaquín Lara, ‘La fulla blanca’, de Marina i Joan Baixas, o, com a gran reclam, els titelles dels Bonecos de Snto Aleixo, del Centro Dramático de Évora, que passen per representar la tradició escènica amb titelles més antigues conservades a Europa (1792), i catalogades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tot plegat es podrà veure del 6 al 17 de novembre en aquests diversos espais que acullen el certamen. L’IF té també una vessant formativa, que tindrà lloc a la seu de l’Institut del Teatre de l’11 al 18 de novembre, a càrrec de diversos intèrprets i professors, alguns dels quals també presenten espectacle al festival. Jordi Alomar defensava aquest dilluns que ser un festival “en xarxa és part de la idiosincràsia i de la dificultat” al mateix temps, d’un festival com l’IF. Un certamen que compta amb un discret pressupost de 30.000 euros, malgrat el suport econòmic del departament de Cultura o el ministeri de Cultura, a banda del dels Ajuntaments de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet a través de diferents espais d’exhibició i també contribució econòmica. Alomar ha lamentat, però, que les subvencions públiques de la Generalitat no estan garantides, sinó que cada any s’han de presentar a les convocatòries ordinàries del sector, i guanyar-les. Amb tot, el director ha destacat que l’IF és “un festival petit perquè ho vol, que és conscient de les seves dimensions”, i que amb tot “és capdavanter d’una sèrie de festivals que poden assumir propostes que encara no existeixen”, ha dit sobre l’impuls a les residències i la creació de nous espectacles.♦

Related posts: