Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, juliol 3, 2020
Sou aquí: Home » Universitats » Informe de la Xarxa Vives d’Universitats: “La subrepresentació de les dones a la universitat amenaça l’objectiu d’excel·lència de la ciència”

Informe de la Xarxa Vives d’Universitats: “La subrepresentació de les dones a la universitat amenaça l’objectiu d’excel·lència de la ciència” 

compartir

bg xarxa

A mesura que augmenta el rang acadèmic, la presència de dones es redueix

Malgrat tractar-se d’un col·lectiu feminitzat, 7 de cada 10 alts càrrecs del personal d’administració i serveis els ocupen homes

L’elecció dels estudis universitaris encara respon als estereotips de gènere

La Xarxa Vives d’Universitats ha fet públics els resultats de l’informe El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats. La publicació analitza les diferències entre homes i dones en la carrera professional i acadèmica de l’estudiantat, el personal docent i investigador (PDI) i el personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats de la Xarxa Vives. L’informe, coordinat per Inma Pastor (directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili) i Anna Pérez-Quintana (directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya) té per objectius informar de la situació de les dones a  les universitats i contribuir al disseny de polítiques per corregir els desequilibris existents.

 L’estudiantat universitari: majoria de dones, amb millor rendiment i menor taxa d’abandonament

Les estudiantes són majoria en la universitat: 54% als graus, 54% als màsters i 51% als doctorats. Tanmateix, la seua presència és encara minoritària en àrees com l’Enginyeria i Arquitectura, on només una de cada quatre matrícules és d’una dona. La proporció de dones és major en les àrees de Ciències de la Salut (68%), Arts i Humanitats (64%) i Ciències Socials i Jurídiques (59%). En Ciències Experimentals, es manté l’equilibri respecte als homes.

Per titulacions, aquelles carreres vinculades a la cura i atenció d’altres són les més feminitzades, com  és el cas d’Educació infantil i Infermeria, on les dones són més del 75% de l’estudiantat. Així, segons l’informe, “l’elecció d’estudis universitaris reafirma la tradicional segregació en les carreres acadèmiques i respon als rols i estereotips de gènere adquirits en el procés de socialització”.

Les dones aproven en major proporció (85%) que els homes (80%) en totes les disciplines. A més, la taxa d’abandonament és major entre els homes (20%) que entre les dones (17%), tant en els estudis de grau com en els de màster i doctorat. Aquesta tendència es manté també en les branques més masculinitzades, com és el cas d’Enginyeria i Arquitectura.

 Professorat i personal investigador: es manté l’estructura tradicional de gènere

Les dones professores i investigadores són minoria a la universitat (42%). La diferència es reprodueix en tots els camps d’especialització, i s’accentua en els àmbits d’Enginyeria i Arquitectura i Ciències Experimentals, que esdevenen els més masculinitzats, amb un 76% i un 64% d’homes professors i investigadors, respectivament.

L’evolució de la dona en la carrera professional acadèmica no és més optimista. Si bé a les categories laborals inicials d’entrada a la universitat no hi ha pràcticament diferències entre sexes, a mesura que es progressa i augmenta el rang acadèmic les desigualtats s’accentuen, i la presència femenina es redueix en les categories superiors de la trajectòria acadèmica. Així, entre el professorat titular d’universitat i el professorat d’escola universitària, la proporció d’homes és de 6 de cada 10. En el cas de catedràtics d’universitat, augmenta fins a 8 de cada 10. Per a les coordinadores de l’informe, aquesta diferència marca el sostre de vidre en la promoció femenina i demostra que “no es respecta el principi de presència equilibrada establert a la Llei d’Igualtat 3/2007”, perquè “les categories superiors estan dominades pels homes, mentre que les dones es concentren en la base de la piràmide jeràrquica”.

Els òrgans de govern universitaris tampoc escapen al sostre de vidre, on les dones estan menys presents en la majoria d’alts càrrecs (38%) i ocupen llocs amb menys poder de decisió. Un exemple és el fet que, de les 22 universitats de la Xarxa Vives, només a quatre hi ha una dona rectora en l’actualitat (Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume I, Rovira i Virgili, i de València). Només a la categoria de secretaria general hi ha més presència de dones (67%) que d’homes (33%). Així, la desigualtat de gènere es mostra quasi transversal i es manifesta tant entre càrrecs electes com entre càrrecs de lliure designació, un fet que denota, segons l’informe, que novament, “la paritat exigida per l’actual normativa universitària no es compleix”.

 Personal d’administració i serveis: un col·lectiu feminitzat però dirigit per homes

Entre el personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats existeix una major concentració femenina, que suposa el 63% del col·lectiu i s’estén a la majoria de càrrecs.  En casos com el d’administració de centre, les dones són el 70% de la plantilla. Tanmateix, les proporcions s’inverteixen en arribar a l’extrem superior de l’escala jeràrquica del funcionariat, on 7 de cada 10 homes ocupen el càrrec de més alta direcció, la gerència. Entre el PAS laboral (no funcionari), la proporció de dones (53%) i homes (47%) està més equilibrada.

 Propostes i reivindicacions

L’informe clou amb una sèrie de propostes i reivindicacions adreçades a corregir les desigualtats de gènere identificades. D’una banda, s’apunta a la necessitat d’avaluar la incidència que tenen en les polítiques universitàries els indicadors que diagnostiquen la desigualtat de gènere a les universitats. En aquest sentit, es recomana també estudiar la relació que pot haver entre la desigualtat de gènere i la qualitat de les universitats. D’altra, es reivindica la urgència de dur a terme recerques que quantifiquen les necessitats del personal universitari en matèria de conciliació i coresponsabilitat. L’informe recorda, per últim, que garantir la igualtat formal per raó de gènere a la universitat no garanteix una igualtat real d’oportunitats en la pràctica; i per això també reivindica la necessitat “d’anar més enllà de la regulació jurídica i revisar l’estructura, dinàmica i sistema d’avaluació imperants en cada moment a les universitats, així com els processos de selecció, promoció i retenció, per garantir institucions científiques no esbiaixades per raó de gènere”.

El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats (informe 2019) és fruït del pla de treball 2018-2019 del Grup de Treball d’Igualtat de Gènere de la Xarxa Vives. La publicació esdevé el número 5 de la col·lecció Política Universitària de la Xarxa Vives d’Universitats.♦

     Dossier … clicar aquí

 

Related posts: