Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, gener 18, 2020
Sou aquí: Home » Cultura » El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol assegurar la presència del català en la justícia i millorar-ne l’ús en l’Administració central a Catalunya

El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol assegurar la presència del català en la justícia i millorar-ne l’ús en l’Administració central a Catalunya 

compartir

european-council.

Els experts del Consell d’Europa destaquen positivament el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya

L’Informe del Consell d’Europa sobre la protecció de les anomenades “llengües regionals o minoritàries” a l’Estat espanyol, fet públic aquest dimarts, demana a l’Estat espanyol que apliqui de manera immediata dues mesures per protegir el català a Catalunya: la modificació de la Llei orgànica del poder judicial, per garantir l’ús de la llengua catalana en els processos judicials quan alguna de les parts així ho sol·liciti, i la millora de l’ús del català en l’Administració central situada a Catalunya.

Aquest informe ha estat aprovat pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa, on hi ha representats els estats membres que han ratificat la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i fa una avaluació del grau de compliment de l’Estat espanyol amb els compromisos que es desprenen de la CELRoM.

Suport al model lingüístic de l’escola catalana

El Comitè de Ministres ha aprovat aquest document a partir del Cinquè informe elaborat pel Comitè d’Experts sobre Espanya, que torna a destacar el model lingüístic del sistema educatiu català. En concret, els experts de la CELRoM remarquen positivament l’ús de la llengua catalana com a vehicular en el sistema educatiu, que permet que els estudiants acabin l’educació obligatòria amb el mateix nivell de competència lingüística en català i castellà “sense negligir la importància de la educació plurilingüe”. En canvi, l’Informe indica que la Llei 8/2013, l’anomenada Llei Wert, qüestiona la immersió lingüística del model català en reafirmar el dret de rebre l’ensenyament de matèries no lingüístiques només en castellà.

Els experts també destaquen el paper cohesionador del Consorci per a la Normalització Lingüística, amb l’oferta de cursos de català de tots els nivells que afavoreixen la integració igualitària dels migrants a Catalunya.

A banda, assenyalen que els instruments legals que adopta el govern català per promoure l’ús de la llengua catalana en paral·lel amb el castellà són “impugnats judicialment”.

Incompliments ja detectats

La Direcció General de Política Lingüística ja va exposar a una delegació del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, a la reunió mantinguda a Barcelona a la seva seu el 12 de desembre del 2018, els incompliments de l’Estat espanyol respecte dels principals punts de la Carta pel que fa al català i l’aranès. Les vulneracions dels compromisos de l’Estat són els següents:

  1. Manca d’ús i de coneixement del català, i de l’occità aranès a l’Aran, per part del personal dels jutjats i presència escassa en el cas del català o nul·la en el de l’occità en les actuacions judicials.
  2. Manca de presència del català i l’occità aranès en els àmbits de dependència estatal a causa de la no acreditació del coneixement del català, i de l’occità aranès a l’Aran, per part del personal depenent de l’Estat, de les forces de seguretat i d’altres col·lectius depenents de l’Estat.
  3. Normes estatals que exigeixen el castellà i ignoren la llengua pròpia oficial del territori
  4. Ingerència negativa en el sistema lingüístic educatiu
  5. Disposicions catalanes que fomenten la llengua impugnades pel Govern de l’Estat
  6. Impediment de l’Estat espanyol de l’emissió i recepció de canals de ràdio i televisió entre els territoris i manca de presència del català i l’occità aranès en els mitjans de comunicació d’abast estatal, públics i privats.
  7. Negativa de l’Estat espanyol de sol·licitar l’oficialitat del català a la UE
  8. Manca de contribució de l’Estat espanyol a la promoció exterior de les llengües catalana i occitana aranesa.
  9. Manca de reconeixement dels traductors del castellà i altres llengües al català habilitats per la Generalitat de Catalunya.

La CELRoM, protecció de les llengües

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) va ser aprovada pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa el 25 de juny de 1992 i va entrar en vigor el 1998, una vegada la van ratificar sis estats: Finlàndia, Hongria, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Croàcia. Va ser firmada pel Govern espanyol el mateix any 1992 i l’instrument de ratificació va ser dipositat en el Consell d’Europa el 2001. La CELRoM forma part del corpus jurídic espanyol des de la seva entrada en vigor l’1 d’agost de 2001. Les ratificacions dels estats indiquen les llengües emprades i les disposicions de la Carta que aquests mateixos estats decideixen aplicar.

La ratificació de la Carta per part de l’Estat espanyol el compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües pròpies diferents del castellà allà on són oficials. La CELRoM reconeix les llengües definides com a regionals o minoritàries com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l’ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder utilitzar-les en l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits. La declaració espanyola fa constar que s’entenen per llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials en els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, les Illes Balears, Galícia, el País Valencià i Navarra.♦

Related posts: