Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, gener 18, 2020
Sou aquí: Home » Recerca » La diabetis gestacional altera la funció de les cèl·lules precursores fetals

La diabetis gestacional altera la funció de les cèl·lules precursores fetals 

compartir

urv

Aquestes alteracions es relacionen amb una major predisposició de què el nadó desenvolupi malalties metabòliques durant la seva vida adulta, segons una investigació de la URV, el IISPV i el CIBERDEM

 

Identificar com la diabetis gestacional afecta la funcionalitat de la placenta és clau per avançar en la comprensió d’aquesta malaltia i en com aquesta pot afectar el desenvolupament del fetus i la seva salut en la vida adulta. En aquesta línia, investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) I el CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) han demostrat per primera vegada que les alteracions metabòliques provocades per la diabetis gestacional afecten la funcionalitat de les cèl·lules mare de membrana amniòtica, cèl·lules d’origen fetal i amb una important funció immunològica, i que aquestes alteracions es relacionen amb paràmetres metabòlics del nadó, indicant una major predisposició a desenvolupar malalties en el futur.

La diabetis mellitus gestacional (DMG) és un tipus de diabetis que afecta entre el 6-15% de tots els embarassos i que es relaciona amb un elevat risc per al nadó de patir sobrepès i obesitat, diabetis tipus 2 o malalties cardiovasculars durant el desenvolupament de la seva vida adulta.

Estudis poblacionals suggereixen que els fills de mare que desenvolupen DMG poden presentar fins al doble de possibilitats de desenvolupar sobrepès i entre 4 i 8 vegades més de risc de desenvolupar diabetis tipus 2 al llarg de la seva vida.

La placenta és l’òrgan responsable de proporcionar oxigen i nutrients al fetus i la seva funcionalitat és essencial per a un correcte desenvolupament de la mateixa. Durant la diabetis gestacional, la placenta pateix alteracions que modifiquen la seva funció, i pot comprometre la salut de l’infant.

A la placenta resideixen múltiples tipus cel·lulars d’origen fetal encarregats de què tots els processos biològics funcionin correctament. Un dels més importants són les cèl·lules mare mesenquimals amniòtiques, (AMSC, per les sigles en anglès), cèl·lules progenitores que duen a terme processos de recanvi i de regulació de el sistema immunitari.

En aquesta nova investigació, que publica la revista Stem Cells Translational Medicine, els investigadors de la URV, el CIBERDEM i el IISPV es van centrar a determinar si la diabetis gestacional podria deixar empremta en els precursors fetals de la membrana amniòtica, en concret sobre les AMSC, i si això podria estar relacionat amb resultats adversos en la descendència. Per això, aquest estudi, realitzat a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII va dur a terme un reclutament i seguiment d’un total de 18 dones embarassades programades per realitzar-los cesària electiva (9 amb DMG i 9 amb tolerància normal a la glucosa).

Disminució de la plasticitat i desregulació de la resposta inflamatòria

Els resultats obtinguts van demostrar que les cèl·lules mare mesenquimals de dones amb diabetis gestacional tenen una menor capacitat de proliferació i de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Així mateix, l’estudi va determinar que aquestes cèl·lules presenten un perfil més inflamatori i una major capacitat per envair altres teixits i reclutar el sistema immunològic, afavorint una reacció inflamatòria.

“Els nostres resultats suggereixen que la diabetis gestacional modifica la plasticitat de les cèl·lules precursores fetals a la membrana amniòtica. Mostrem que la DMG dóna com a resultat una desregulació de gens implicats en la inflamació en les AMSC, que han estat associats amb el desenvolupament de resistència a la insulina, diabetis tipus 2, obesitat i aterosclerosi”, expliquen Francisco Algaba-Chueca i Sonia Fernández- Veledo, primer i última signant de l’article, respectivament. “A més, reporten que aquestes alteracions s’associen amb paràmetres metabòlics trobats en sang de cordó umbilical, indicant una relació potencial entre les característiques biològiques de les cèl·lules mare i la susceptibilitat per desenvolupar malalties metabòliques en el fetus”, afegeixen.

Aquestes dades apunten que les cèl·lules mare de membrana amniòtica “podrien constituir una eina per estudiar les cèl·lules del fetus de manera indirecta, obrint la possibilitat a investigacions més predictives i/o diagnòstiques de la diabetis gestacional”, valoren els investigadors. “Tot i així, es són necessaris estudis addicionals per acabar de comprendre les possibles implicacions de les alteracions en les cèl·lules mare sobre el risc de desenvolupar complicacions metabòliques per al nadó”, assenyalen.

Referència bibliogràfica: Gestational diabetes impacts fetal precursor cell responses with potential consequences for offspring. Francisco Algaba-Chueca, Elsa Maymó-Masip, Miriam Ejarque, Mónica Ballesteros, Gemma Llauradó, Carlos López, Albert Guarque, Carolina Serena, Laia Martínez-Guasch, Cristina Gutiérrez, Ramón Bosch, Joan Vendrell, Ana Megía, Sonia Fernández-Veledo. https://doi.org/10.1002/sctm.19-0242 ♦

   Fotografia: D’esquerra a dreta: Francisco Algaba-Chueca, Sonia Fernández-Veledo, Ana Megía i Elsa Maymó-Masip, que han participat en la recerca.

Related posts: