Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, setembre 18, 2020
Sou aquí: Home » Universitats » Un estudi de la UVic-UCC analitza la massificació d’allotjaments Airbnb a Barcelona

Un estudi de la UVic-UCC analitza la massificació d’allotjaments Airbnb a Barcelona 

compartir

LOGO

El nou sistema d’arrendament d’habitatge suposa un repte per a la ciutat, que perd densitat de població i incrementa els preus del metre quadrat

La proximitat dels habitatges als punts d’interès turístic són el factor principal per explicar la distribució dels habitatges d’Airbnb

L’estudi l’han elaborat investigadors del grup de recerca Data Analysis and Modeling (DAM) de la UVic-UCC amb la col·laboració de l’Institute Nacional de la Recherche Scientifique (INRS) de Canadà

 

La ràtio d’allotjaments Airbnb per habitant a Barcelona és de les més altes d’Europa, amb prop de 12 habitatges per cada 1000 persones, per sobre de Roma (10), Londres (7) o Madrid (3), però per sota de París (28) i Florència (24), segons dades del portal Airbnb a juny de 2019. Aquesta és la conclusió de l’estudi fet pel grup de recerca Data Analysis and Modeling (DAM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, amb els investigadors Raymond Lagonigro i Joan Carles Martori, i l’Institute Nacional de la Recherche Scientifique (INRS) de Canadà, amb l’investigador Phillipe Aparicio, que s’ha desenvolupat analitzant la distribució espacial dels allotjaments d’Airbnb a Barcelona en relació amb factors socioeconòmics de la població i indicadors turístics. Els resultats de l’estudi han estat publicats a la revista científica Applied Geography, en l’article Understanding Airbnb spatial Distribution in a southern European city: The case of Barcelona.

La forta presència d’allotjaments d’Airbnb en zones com El Raval, El Poble Sec, La Barceloneta, Sant Pere i Santa Caterina i la Ribera ha provocat, entre altres factors, una pèrdua de la densitat de la població, així com un increment dels preus de l’habitatge usat d’entre el 68% i el 133%, en el període 2012-2018. L’atractiu d’aquestes zones s’explica a través dels plans de regeneració urbana que es van portar a terme a la ciutat entre 1990 i 2010, així com la regeneració del front marítim a la Vila Olímpica el 1992.

La renda familiar, el nivell d’educació de la població, la mida de l’habitatge i el nombre de punts d’interès turístic són els factors clau que influeixen en la distribució geogràfica dels allotjaments de la companyia Airbnb, segons les dades analitzades mitjançant un mètode estadístic, dividint la ciutat de Barcelona en 1.061 seccions segons el cens de cada zona.

Els barris del centre de la ciutat agrupen la major densitat d’allotjaments d’Airbnb

Al juny de 2019 es van registrar 19.819 allotjaments Airbnb a Barcelona, incloses cases i habitacions privades i compartides. Com més ens allunyem del centre de la ciutat, menys allotjament trobem. On hi ha més densitat d’habitatges Airbnb és en els llocs turístics, que fan d’aparador i de reclam per als visitants. Les zones amb més concentració d’ofertes de lloguer de la companyia són la part nord-oest de Ciutat Vella, la Vila de Gràcia i algunes zones de l’Eixample, sobretot la Sagrada Família. En aquests barris, més del 10% dels habitatges s’anuncien al portal. Algunes seccions censals de la Dreta de l’Eixample, Sant Pere i Santa Caterina i la Ribera són les zones on hi ha hagut més conversió d’habitatges en allotjaments Airbnb, amb més del 30%.

Barcelona ha registrat un increment molt gran en turisme des de l’any 1990, quan aquest sector es va convertir en una de les principals indústries de la ciutat. Des del 2010, Barcelona és la cinquena ciutat més visitada a Europa, amb més de 30 milions de pernoctacions de turistes durant l’any 2018, entre hotels i allotjaments turístics d’altres característiques.

Segons conclouen els investigadors, la ciutat de Barcelona requereix un sistema de regulació dels habitatges d’Airbnb més estricte, una revisió de les llicències d’habitatge turístic i noves polítiques urbanes per fer front a la massificació i al fort creixement d’aquest tipus d’arrendament a la ciutat i per afrontar el repte urbà que suposa aquest nou sistema de lloguer i de turisme i les seves conseqüències, com són l’augment dels preus i la disminució de la densitat de població.♦

Related posts: